Laura Borràs, a l’inici del judici al TSJC, amb els altres dos acusats al fons (foto: Jordi Borràs / ACN).
El judici pel suposat fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes ha quedat vist per sentència. En el seu darrer torn de paraula, qui n’era directora en el moment dels fets, Laura Borràs, ha defensat la seva innocència negant les imputacions que se li atribueixen.
“Hi ha qui ha pactat amb la Fiscalia, però jo he optat per mantenir el pacte amb la veritat”, ha dit Borràs en referència a les altres defenses, l’estratègia de les quals ha qualificat d’“èticament reprovable” si bé no ho és deontològicament.
En la seva intervenció, ha afirmat que se li ha fet “un mal i un dolor innecessari i irreparable” amb l’objectiu concret de perjudicar-la personalment i políticament. “No he malversat mai, no he falsejat ni prevaricat”, ha assegurat, afegint que va treballar per “modernitzar una institució republicana, per digitalitzar-la”.
El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, ha interromput fins a dos cops Borràs per dir-li que se cenyís als fets enjudiciats en un discurs que ha durat un quart d’hora. “Necessito dir a tothom que no he fraccionat contractes, que els 18 contractes investigats dels més de 4.000 que vaig tramitar eren per feines diferents, en anys diferents i per objectes diferents”, ha asseverat l’exdirectora de la ILC.
Laura Borràs ha reiterat que si ella va “voler beneficiar algú, va ser a la ILC”, perquè va viure la feina “ingent” com “un grandíssim honor”. La seva intervenció s’ha centrat sobretot a criticar el procés judicial, “amb una vulneració constant de drets des del primer dia fins al darrer”, i que ha qualificat de “judici de males intencions”, on “s’ha volgut donar aparença de delicte on no hi ha delicte, aparença d’irregular allò que està permès, de no fer les feines a feines molt ben fetes i a preus competitius”.
La presidenta del Parlament suspesa també s’ha preguntat per què va desaparèixer el gran portal web de les Lletres Catalanes que ella va impulsar, i a qui interessava o beneficiava aquesta desaparició. També ha qüestionat que l’acusin de falsificar uns documents que, segons ella, no eren necessaris per poder contractar.
Segons Borràs, s’ha fet una “investigació prospectiva” contra ella i la seva intimitat, la seva feina i la seva reputació. Tot i així, ha dit que no renunciarà a les seves dues grans passions: la literatura catalana i la independència. “Soc membre d’un grup objectivament identificable i per això soc aquí”, ha reblat. “M’han trinxat”, ha acabat dient.
“Hem passat del ‘a por ellos’ al ‘a por ella’”
L’advocat de Laura Borràs, Gonzalo Boye, ha al·legat aquest dimecres que la investigació per les suposades irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes ha vulnerat diversos drets fonamentals de la presidenta del Parlament suspesa. “Hem passat del a por ellos a a por ella”, ha assegurat, remarcant que la investigació ha estat dirigida contra ella per la seva condició política.
En la seva intervenció, Boye ha volgut reiterar les suposades vulneracions de drets que ha patit la seva clienta abans i durant el judici. Ha començat dient que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, no és un jutge imparcial i s’ha demostrat, segons ell, abans i durant la vista oral. Així, ha posat com a exemple el fet que Barrientos instés la defensa de Borràs a al·legar les vulneracions en “fases posteriors” del procés, deixant entreveure que la sentència seria condemnatòria i podria recórrer a instàncies superiors. “Ens pertorba que ho digui”, ha afegit. “No qüestionem la seva professionalitat, estem parlant de l’aparença d’imparcialitat”, ha dit, tot recordant jurisprudència europea.
Gonzalo Boye també considera que s’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència per les filtracions a la premsa del procediment judicial i algunes declaracions públiques de responsables polítics. “Se l’ha privat d’un judici just ja abans de començar”, ha dit. Igualment, ha criticat el pacte de les altres dues defenses amb la Fiscalia, en assegurar que el dret de defensa és individual fins que es “col·lectivitza i es comparteixen documents”.
En resposta a la Fiscalia, Boye ha dit que en les causes judicials s’ha d’investigar primer el què i després el qui, i en aquest cas s’ha fet al revés. “Si s’investiguen fets i no persones, Borràs és un fet, l’han deshumanitzat”, ha reblat. També ha dit que els fets investigats no són delictius i, si ho són, “falta gent al banc dels acusats”, com els dos responsables administratius que la van incriminar.
“La por és lliure”, ha dit en referència a Assumpta Pagespetit, que “va canviar la versió en veure què li passava a Borràs”. “Deia que no li agradava el que feia Borràs a la ILC, però alhora l’aplaudia a les xarxes socials”, ha ironitzat. A més, ha recordat que el codi deontològic dels funcionaris de la Generalitat els obliga a denunciar suposades irregularitats. “Des de Nuremberg no hi havia tanta gent que digués que complia ordres”, ha arribat a dir. Per això, considera que aquesta testimoni “s’ha d’agafar amb pinces”.
Pressupostos “fal·laços”
En el seu discurs, Boye ha admès que els dos pressupostos que acompanyaven sempre el d’Isaías Hererero que acabava guanyant eren “fal·laços, però no pas falsos”. Segons ell, els tres pressupostos es feien perquè Pagespetit es negava a adjudicar directament la feina a Herrero si no es feia un contracte menor amb competència. “Pagespetit no estava enganyada, la falsedat era innòcua, tots sabien que els pressupostos eren fal·laços, no falsos”, ha argumentat.
D’altra banda, ha respost a la Fiscalia que ningú es pot creure que el portal web de les Lletres Catalanes desaparegués perquè els servidors particulars on s’allotjava estiguessin a nom d’Isaías Herrero i aquest deixés de pagar. Segons ell, això s’hauria descobert durant la instrucció de la causa.
També ha reiterat que les proves informàtiques recopilades no són concloents, perquè es van decomissar sense l’autorització adequada i es va fer de manera poc delicada tecnològicament, cosa que posa en dubte la seva veracitat. L’advocat també ha recordat que la jurisprudència europea veta l’accés massiu als correus electrònics d’un investigat sense una autorització judicial específica.
Per últim, Gonzalo Boye ha demanat al TSJC que no sentenciï Laura Borràs per la seva simpatia o antipatia cap a ella, sinó amb base a la legalitat i les proves. De fet, ha dit que ell no defensava només a Borràs, sinó “l’estat de dret des d’una perspectiva democràtica; no hauria d’haver passat en una democràcia”.
La Fiscalia manté la petició de 6 anys de presó per a Borràs i la rebaixa per als altres dos acusats
Borràs diu que els contractes van ser avalats pels caps d’administració de la ILC i els interventors de Cultura
L’excap d’administració de la ILC diu que va avisar Borràs de les irregularitats
L’informàtic incrimina Borràs en el fraccionament de contractes de la ILC
La Fiscalia demana sis anys de presó, 21 d’inhabilitació i 144.000 euros de multa a Borràs
