L’exresponsable d’administració de la Institució de les Lletres Catalanes també ha assenyalat Laura Borràs per les suposades irregularitat quan n’era directora pel fraccionament de contractes. En el judici que se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Assumpta Pagespetit ha assegurat que va comentar a Borràs que no era normal que l’informàtic Isaías Herrero presentés pressupostos d’empreses diferents per als encàrrecs del nou web, i que va demanar canviar el procediment d’adjudicació dels contractes, passant-los de contractes menors a un contracte negociat.
En un llarg interrogatori per part de la fiscal, Pagespetit ha assegurat que Laura Borràs coneixia les instruccions i recomanacions de 2011 i 2015 del secretari general del Departament de Cultura, del qual depenia la ILC, que instaven a demanar tres pressupostos per a cada contracte d’entre 3.000 i 18.000 euros. Tan sols es demanava un sol pressupost si es podia justificar adequadament que aquella feina només la podia fer una persona concreta, com els continguts d’un web sobre la commemoració literària d’un escriptor determinat. Però ha afegit que “la feina d’Herrero la podria haver fet un bon informàtic o un bon equip d’informàtics”.
Un dels objectius més importants de Borràs al capdavant de la ILC era modernitzar el web i crear diversos portals secundaris per projectes concrets com les commemoracions d’anys literaris. Segons Pagespetit, just en arribar al càrrec, a principis de 2013, va presentar Herrero als treballadors de la ILC i els va dir que ell es podia encarregar d’aquest projecte prioritari. “Em va estranyar que no ho fessin els informàtics del Departament de Cultura”, ha dit.
Laura Borràs fixava els conceptes de cada contracte, ha explicat la testimoni, i la mateixa directora rebia els pressupostos i decidia l’adjudicatari. Però la mateixa cap d’administració també rebia de part d’Herrero pressupostos de diverses empreses per entrar en el procediment de contractes menors. “No em va agradar, i vaig demanar que ho rebés tot la directora i després me’ls reenviés”, ha relatat.
Segons Pagespetit, tots els treballadors de la ILC sabien que Herrero estava darrere de totes les cooperatives que presentaven pressupostos, i que aquestes cooperatives eren de facturació i no feien les feines directament. “Ens sorprenia a tots”, ha dit. A més, ha recordat que no es podia repetir el mateix adjudicatari en diversos contractes el mateix any, ni repetir anualment un contracte cap al mateix adjudicatari.
Per tot això, ha afirmat que va demanar a Laura Borràs que els pressupostos es presentessin d’una altra manera i no es repetissin les irregularitats. Li va proposar que les feines es fessin a través d’un contracte negociat, no pas de contractes menors, però l’aleshores directora li va dir que eren feines diferents i no hi va estar d’acord.
Preguntada per la defensa de Borràs, Pagespetit ha admès que en la sessió d’aquest dimecres ha donat més detalls de les suposades irregularitats de les que havia descrit en les seves declaracions policials i al Jutjat d’Instrucció. “Potser em vaig contenir per no afegir més llenya al foc”, s’ha justificat.
La interventora de Cultura també va advertir
Qui va substituir temporalment Assumpta Pagespetit entre 2014 i 2015, Roger Espar, ha explicat que ell i Laura Borràs es van reunir amb la interventora del Departament de Cultura, que els va avisar de les possibles deficiències en les contractacions, però Borràs va defensar la seva manera de fer dient que era correcta.
El juny del 2014, Borràs va dir a Espar que a aquelles alçades de l’any ja no podien fer un contracte negociat, que continuarien amb quatre contractes menors d’uns 60.000 o 70.000 euros en total, i que el 2015 ja ho canviarien. El funcionari va esperar fins al febrer del 2015 per si rebia indicacions de com fer el contracte negociat, i aleshores ho va demanar al Departament de Cultura.
Espar també ha explicat que Borràs, al febrer o març de 2018, quan ja no dirigia la ILC, va convocar una reunió amb tots els treballadors de l’organisme. Els va presentar un home i una dona que es farien càrrec del manteniment del web mentre Isaías Herrero estava indisposat. Per al testimoni, la trobada va ser “surrealista”, perquè Borràs ja no era la directora de la Institució, encara no s’havia nomenat el substitut i ningú dels presents podia prendre decisions, sinó que ho feia el director de serveis del Departament de Cultura.
L’informàtic incrimina Borràs en el fraccionament de contractes de la ILC
