Laura Borràs, a l’inici del judici al TSJC (foto: Jordi Borràs / ACN).
La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha assegurat aquest dilluns que tots els contractes menors que va fer la Institució de les Lletres Catalanes quan n’era directora amb l’informàtic Isaías Herrero van ser tramitats sense cap objecció pels responsables administratius de l’organisme i acceptats pels interventors del Departament de Cultura. Segons ella, tots els projectes que va fer eren diferents, tot i que relacionats amb el portal de la ILC. Així, ha refermat que mai va incomplir la llei de contractes públics. Al final del seu interrogatori al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Borràs ha dit que ha patit una “persecució política”.
Laura Borràs, que només ha volgut respondre a la seva advocada, ha explicat que quan l’aleshores conseller de Cultura Ferran Mascarell li va proposar dirigir la ILC, ja la va advertir de les retallades pressupostàries, però alhora li va demanar que fes un impuls important a la digitalització de l’organisme. En aquest punt, li recomanar treballar la part informàtica amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, però a causa del retard que duia aquest organisme es podien contractar proveïdors externs.
Borràs ha dit que a l’administració pública s’ha de treballar amb eficiència i eficàcia per tenir la millor qualitat del servei, amb el menor temps i preu possibles. Va ser aquí quan va pensar en Herrero, a qui coneixia de feia uns anys i de qui valorava la feina i trajectòria. “M’ha dolgut veure com en el seu nivell de degradació es presenta com a simple informàtic, és un creador, un artista digital”.
En tot cas, ha negat que pensés en cap moment tenir Isaías Herrero en nòmina o fer-li un contracte laboral encobert. “Necessitava la seva expertesa per a un projecte digital”, ha dit, i ha assegurat que era més barat i ràpid que el CTTI. De fet, ha explicat que el Govern no obligava a encarregar-ho tot al CTTI, i que quan ella va veure la llista d’espera dels encàrrecs, va decidir, conjuntament amb Mascarell, encarregar-ho a proveïdors externs.
Així, Borràs ha relatat que va presentar el seu projecte de portal de les Lletres Catalanes a la junta de govern i al consell assessor, i que la ILC “només” fa contractes menors, uns 800 o 850 anuals. Aquest va ser un dels punts que va fer sospitar a la interventora de la Conselleria de Cultura, però ella va al·legar que els contractes informàtics eren per projectes diferents, tot i que sota el paraigües del gran portal web de les Lletres Catalanes.
Desmenteix la cap d’administració de la ILC
Laura Borràs ha afirmat que Assumpta Pagespetit, aleshores cap d’administració de la ILC (i que la setmana passada va testificar contra Borràs), assistia a totes les reunions de la junta de govern i del consell assessor i mai va posar pegues a les contractacions d’Herrero. Segons Borràs, Pagespetit era una funcionària “amb experiència, rigorosa, inflexible, exigent, minuciosa, molt professional”. L’exdirectora de la ILC ha admès que ella només tenia experiència acadèmica, però no dins l’administració pública, i es va recolzar en els funcionaris i els tècnics de l’organisme. “Pagespetit m’oferia confiança”, ha assegurat.
Així, va ser aquesta cap d’administració i el seu substitut temporal, Roger Espar, els qui li van explicar la normativa i com s’havien de fer els contractes menors. En canvi, els funcionaris no tenien coneixements de literatura digital, cosa que ella sí. “Jo els explicava els projectes i ells tramitaven els expedients; Pagespetit fa els expedients de 10”, ha assegurat. Borràs ha explicat que la cap d’administració li deia que només les feines amb drets d’autor, com el comissariat dels anys literaris, podien ser adjudicades directament, de forma justificada. La resta, si superaven els 3.000 euros, inclosos els treballs “tecnològics”, s’havien de fer per contractes menors amb tres pressupostos.
En tot cas, ha negat que ella fes cap pressupost o factura dels que arribaven a la ILC pels diversos webs, i ha assegurat que sempre seguia les instruccions d’Assumpta Pagespetit, perquè els expedients els feia la cap d’administració. “Els pressupostos i factures les feien els proveïdors amb dades de familiars o d’amics d’adolescència i joventut”, ha rematat.
La lenta tramitació administrativa “feia perdre la paciència” a Herrero, i Borràs havia de fer de “mediadora” entre l’informàtic i Pagespetit. Segons ha dit, la cap d’administració sabia que en quasi totes les feines dels portals intervenia Herrero i ell era l’interlocutor, i va autoritzar que ho facturessin cooperatives de facturació.
Laura Borràs ha explicat que ella i Pagespetit es van reunir amb l’interventor de Cultura on li van plantejar aquesta manera de treballar, i temps després també coneixia les al·legacions que Borràs va presentar a un informe de fiscalització de la Conselleria que havia detectat deficiències lleus en la contractació. Segons l’exdirectora de la ILC, Cultura va acabar acceptant les al·legacions i els anys posteriors no va tornar a fer esment a les suposades deficiències.
Preguntada sobre la versió que la cap d’administració va explicar al tribunal, dient que ella havia advertit de les possibles irregularitats, Borràs ha justificat que els processos judicials posen molta pressió a les persones i “cadascú respon com bonament pot”, i que Pagespetit s’hauria volgut expulsar responsabilitats.
Finalment, Laura Borràs ha relatat com van ser els últims mesos al càrrec i la seva relació amb Herrero. Així, ha explicat que a principis de 2016 Herrero va començar a tenir “retards” en les entregues de les feines i fins i tot “desaparicions”; inicialment s’escudava amb problemes de salut mental, però li va acabar admetent que era drogoaddicte. A finals de 2017, amb el 155 en marxa i les eleccions al Parlament convocades, Borràs anava a les llistes de Junts i sabia que havia de deixar el càrrec. Per això volia que Herrero passés els encàrrecs a altres persones i presentés la factura d’un web fet a principis d’aquell any, el de l’any Bertrana.
“Persecució política”
“Jo mai vaig poder saber que estava sent investigada, perquè la feina al capdavant de les Lletres Catalanes era correcta, legal i perfectament raonable, feta amb els criteris que marca l’administració. Ni en el més remots dels malsons m’hagués pogut imaginar que seria investigada per delictes que no vaig cometre”, ha assegurat. A més, ha dit que si el web del portal de les Lletres Catalanes (inaccessible des de l’escorcoll dels Mossos d’Esquadra el novembre de 2018) estigués actiu, ella hauria pogut demostrar que la feina s’havia fet i inicialment no l’haguessin acusat de malversació de fons públics (acusació que va decaure el juliol passat). De fet, Borràs i la seva advocada han volgut introduir com a prova d’última hora un informe pericial encarregat per les tres defenses que demostraria la realitat de les feines pagades, però el TSJC no l’ha acceptat perquè ara ja no estan acusats de malversació.
Per això, Laura Borràs considera que ha patit una “persecució política”. “Si miro el moment en què es van fer determinades actuacions de caràcter judicial i amb la meva vinculació política posterior a la meva feina al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, si faig un quadre a dues columnes sobre la meva trajectòria política i quines fites policials o d’investigació van vinculades, sí que ho entenc completament, perquè es corresponen completament amb el lawfare i la persecució política”, ha afegit.
Després de l’interrogatori, la fiscal ha demanat que es visualitzin diversos correus electrònics intervinguts, que el Tribunal ha denegat, i que s’escoltin converses telefòniques intervingudes, en concret dues. En una d’elles, de desembre del 2017, Borràs deia a Herrero que pensava que estava “mort” perquè no li responia cap trucada o missatge, i l’informàtic li donava excuses i li deia que acabaria la feina pendent.
L’excap d’administració de la ILC diu que va avisar Borràs de les irregularitats
L’informàtic incrimina Borràs en el fraccionament de contractes de la ILC
