La Fiscalia ha mantingut la petició de sis anys de presó, 21 anys d’inhabilitació per a càrrec públic i 144.000 euros de multa per a Laura Borràs, per un delicte continuat de prevaricació i un altre de falsedat en document públic amb l’agreujant de prevaler-se del seu caràcter públic, per les suposades irregularitats quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
En canvi, ha rebaixat la petició després que incriminessin Borràs en el judici. En concret, per a Isaías Herrero demana dons anys de presó, 6 d’inhabilitació i una multa de 2.100 euros, quan abans demanava la mateixa presó i inhabilitació que Borràs i 72.000 euros. Per al tercer acusat, Andreu Pujol, ara se li demanen 14 mesos de presó, 4 anys i 3 mesos d’inhabilitació i una multa de 2.250 euros, mentre que anteriorment eren 3 anys de presó, 10 d’inhabilitació i 30.000 euros.
En el seu informe final, la fiscal Teresa Duerto ha defensat la credibilitat dels diversos testimonis que han apuntat durant el judici que Laura Borràs era qui decidia que Herrero fos l’encarregat d’executar les diverses feines contractades. Així, ha assegurat que Assumpta Pagespetit i Roger Espar, responsables administratius de la ILC en el moment dels fets, han mantingut des de l’inici, en totes les fases de la investigació i en el judici, una mateixa versió. “Si hi hagués hagut contradiccions, la defensa ho hagués al·legat”, ha dit. Fins i tot Espar, investigat al principi, va mantenir la mateixa versió. “Aquestes declaracions estan per sobre de la declaració completament exculpatòria de Borràs”, ha dit.
La fiscal ha recordat que la mateixa Borràs es va presentar com a experta en literatura digital i era qui definia els continguts dels portals web, i que pel seu càrrec de directora de la ILC, a més, era legalment l’òrgan de contractació. Per això, ha dit, era la principal responsable de decidir qui acabaria fent cada feina. Igualment, Duerto ha recordat que moltes de les converses que tenia Borràs sobre els contractes les feia a través del seu correu electrònic personal, no pas l’oficial, cosa que a Pagespetit no li agradava. Per això, ha assegurat que Borràs “no pot al·legar una ignorància deliberada, no pot descarregar la responsabilitat en els subordinats”.
Duerto ha recordat que Laura Borràs va definir Herrero com a expert en la matèria que treballava tots els mesos de l’any. Amb tot, ha apuntat que a través de la facturació ocultada amb cooperatives diverses, la intervenció del Departament de Cultura no podia saber que era la mateixa persona qui acabava fent la feina contractada.
Teresa Duerto ha aprofitat les declaracions autoinculpatòries d’Isaías Herrero i Andreu Pujol, que han pactat una rebaixa de pena amb la Fiscalia. Així, ha recordat que Herrero va admetre que treballava de forma continuada per a la ILC i no pas per un projecte concret. A més, alguns contractes, va dir, eren per cobrir feines que ja feia. Ha qualificat d’“essencial” la seva aportació en explicar que treballaven contínuament i recurrent a la ILC i que, gràcies a aquestes explicacions, s’han pogut definir tres grans unitats funcionals: el portal de les Lletres Catalanes, el portal Què llegeixes? i els webs dels anys literaris Llull i Vinyoli.
En el seu informe, Duerto ha llegit diversos correus electrònics enviats per Borràs a Herrero on l’aleshores directora de la ILC s’oferia per elaborar pressupostos falsos amb lletra i format diferent.
D’altra banda, la fiscal ha dit que l’informe pericial informàtic encarregat per la defensa “ha quedat completament desacreditat” per les suposades llacunes que contenia, i per la versió donada pels pèrits informàtics dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil.
Portal públic allotjat en servidor particular
Teresa Duerto ha remarcat que el gran portal web de les Lletres Catalanes ja no està disponible perquè estava allotjat en servidors privats i contractats per l’informàtic amic de Borràs, que es va quedar sense diners i no va renovar-ne la subscripció per allotjar-lo. “Herrero era el dipositari dels dominis, que estaven en mans d’un particular que va deixar de pagar i per això va deixar d’existir”. Per això, considera que la ILC no hauria de reclamar la inutilització del portal a la Guàrdia Civil o els Mossos, sinó a Herrero.
En tot cas, la fiscal ha recordat que la legislació preveu que els contractes menors siguin l’excepció en la contractació pública, ja que només s’han de fer per activitats de poca quantia i duració, com les conferències, però no s’haurien de poder aplicar a un portal web, a la base de dades de Què llegeixes? o als recurrents webs dels anys literaris.
Per últim, Duerto ha defensat que és tant legítim que Laura Borràs no respongui les preguntes de la Fiscalia com que els altres dos acusats hagin acceptat els fets.
Borràs diu que els contractes van ser avalats pels caps d’administració de la ILC i els interventors de Cultura
L’excap d’administració de la ILC diu que va avisar Borràs de les irregularitats
L’informàtic incrimina Borràs en el fraccionament de contractes de la ILC
La Fiscalia demana sis anys de presó, 21 d’inhabilitació i 144.000 euros de multa a Borràs
