Sebastià Portell (Ses Salines, Mallorca, 1992) és dramaturg, escriptor i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Graduat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra, en Llengua i Literatura Catalanes per la UOC i màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals per la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria com a escriptor ha publicat diversos llibres. Juntament amb la poeta i sociòloga Maria Rovira Martínez han estat els curadors del Festival Veu de Madrid que promou la delegació del Govern català a Madrid i el Centre Cultural-Llibreria Blanquerna. A Exterior.cat, Portell reivindica la cultura com a eina d’exportació de Catalunya al món.
La setmana passada va finalitzar la primera edició del Festival VEU a Madrid. Quina valoració en fa?
La valoració és molt bona, estem molt satisfets tant pel que fa a la resposta en nombre absolut d’assistència com de la proposta qualitativa. Prop d’un miler de persones s’han acostat a la diversitat de la poesia i la música dels Països Catalans. Hem detectat que hi havia una necessitat, que el públic ha respost i demostra l’interès que hi ha per la cultura catalana.
Podem dir que l’escenificació de la cultura catalana a Madrid està normalitzada?
No ho està, encara. Tenim precedents fantàstics, el més recent amb Zoo al WiZink Center. Abans, Raimon, Manel o Els Amics de les Arts havien sigut petits fenòmens de música en català a Madrid. Hem detectat que hi ha interès per la cultura catalana a Madrid. Esperem que amb el festival VEU s’incrementi. Tenim molt camí a recórrer.
Com va sorgir la proposta d’impulsar un festival de poesia i cançó en català a Madrid?
Va ser un encàrrec de la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, amb la intenció de contextualitzar la poesia com a eix vertebrador. Vam considerar que una manera atractiva de fer-ho era presentant la poesia i el seu diàleg amb la música. I és per això que el festival es diu VEU. La veu és el concepte que relliga totes les trobades que hem fet en aquest festival. Una veu que diu, una veu que canta, una veu que llegeix. I, idealment, una veu que després hi dona resposta. És una metàfora compartida al món.
Era una proposta arriscada pel fet que el festival uneix Madrid i la llengua catalana en un mateix format?
Sabíem que era un festival atípic i que malauradament era una excepcionalitat, però hauria de ser tot el contrari. La capital administrativa de l’Estat espanyol hauria d’acollir amb normalitat la cultura de la resta de llengües oficials del territori. Així, que la literatura catalana es presenti a Madrid amb tota normalitat és molt bona notícia.
“Un festival cultural no canviarà la manera amb què les cultures, els països, es relacionen o s’entenen entre ells”
Què ha aportat el festival VEU en la seva primera edició?
El Festival VEU ens mostra que una altra manera de concebre’ns i de presentar-nos a l’exterior és possible, i que de vegades n’hi ha a bastament a intentar-ho per veure que la resposta no és dolenta, ni de bon tros. Perquè moltes excepcionalitats poden arribar a fer una normalitat, menuda però significativa: a Madrid, també, en català.
En un context social tan polititzat com hi ha a l’Estat espanyol, la cultura és un bàlsam per a pacificar l’entorn?
És ben probable que la poesia no sigui el llenguatge que més s’avingui amb el de la política. També tinc clar que un festival cultural no canviarà la manera amb què les cultures, els països, es relacionen o s’entenen entre ells, però sí que m’agrada pensar que la paraula, cantada, dita, escoltada, sobretot, pot obrir escletxes als murs que de vegades sembla que només amaguen llunyania, ignorància o incomprensió. I això, en el millor dels casos.
Quin és el perfil de públic que ha assistit al festival?
Hi ha hagut un públic molt entusiasta i divers. Al festival s’hi ha apropat persones amb històries de vida molt diverses. Catalans que resideixen a Madrid, persones que han viscut en algun moment en els Països Catalans o d’altres que s’estimen la música i la poesia i que volien descobrir i conèixer propostes que difícilment troben en la cartellera madrilenya.
La majoria de concerts han estat en seu pròpia (al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna). Quin valor té que la cloenda fos en un escenari com el Círculo de Bellas Artes de Madrid?
En primer lloc, té un valor simbòlic essencial que la llengua catalana hagi pogut brillar en espais que no se li havien concedit i, de retruc, no hagin estat els seus espais naturals. I, en segon lloc, té un valor artístic, perquè té qualitat i escenifica un ventall de veus i una manera de fer música als Països Catalans.
Marta Rovira, Ester Capella i Sebastià Portell, en la presentació del festival VEU (foto: ACN).
A l’estranger, l’interès per la cultura catalana és palpable.
No és normal que en països europeus com França, el Regne Unit o Alemanya creixi l’interès per la cultura catalana i l’Estat espanyol no s’hi emmiralli. Des del Festival VEU volem capgirar aquesta dinàmica.
En una entrevista a Exterior.cat, la traductora Mara Faye Lethem assegurava que “la literatura catalana viu un autèntic boom en el món anglosaxó”.
Així és. Aquest boom en el món anglosaxó és un ressò del boom creatiu que viu la literatura catalana. Els nostres autors estan conreant una cultura rellevant, que pot mirar de tu a tu qualsevol altre sistema literari d’Occident. I sembla que, gràcies a base d’anys de suport institucional i d’un cert camí cap a la normalitat lingüística i creativa, està donant els seus fruits.
Hi haurà segona edició del festival l’any vinent?
Properament posarem sobre la taula la valoració d’aquesta primera edició que, pels comentaris que hem intercanviat, és molt bona. Mirarem de quina manera podrem reeditar aquesta trobada, la podem engrandir i en quins camins ha de transitar per veure cap on ens porta.
“Els nostres autors estan conreant una cultura rellevant, que pot mirar de tu a tu qualsevol altre sistema literari d’Occident”
Aquest 2022 ha estat nomenat nou president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El març vinent complirà un any al capdavant de l’entitat. Què hi està aportant la seva junta directiva?
En aquestes mesos, juntament amb l’equip de treball de l’associació hem fet molt bona feina. Una tasca que, a més, ha tingut molt bona resposta per part dels associats i les associacions públiques i privades amb les quals col·laborem. Així, ja tenim els primers resultats, i que seran molts més a partir de l’any vinent.
Què destacaria de la feina feta fins ara al capdavant de l’associació?
L’octubre passat vam celebrar el 45è aniversari amb una assistència fantàstica en els actes organitzats a Barcelona, València i Palma. Hem reprès la negociació professional amb els representants editorials que volem consolidar fruit de la nostra voluntat sindical. Ho hem fet amb els representants d’editors de Catalunya i també ho farem a les Illes i el País Valencià. Farem el possible perquè la negociació doni els seus fruits, tenint en compte que és un àmbit complicat.
Per què?
La darrera Directiva europea sobre drets d’autor en el mercat únic digital reconeix que els autors som la baula més vulnerable en el sistema del llibre. Partim en una situació de desavantatge, però això no farà que deixem de lluitar.
Què tenen previst des de l’AELC durant el 2023?
A partir del mes de gener posarem en marxa una enquesta professional després de l’última que es va fer ja fa vuit anys. L’enquesta desembocarà en un estudi que vol prendre el pols a l’ofici d’escriure i traduir en llengua catalana. Aquest serà el full de ruta en els pròxims anys.
Un dels reptes que es van fixar a l’inici del seu mandat va ser “la defensa de la llibertat d’expressió davant l’auge dels discursos d’odi i l’aparició de noves formes de censura”. Creu que s’està apaivagant?
No, ni de bon tros. Vivim en una Europa que es troba en guerra i en un Estat espanyol que continua tenint molt poca sensibilitat per a la llengua catalana. A més, s’estan negociant delictes com el de desordres públics agreujats que, de facto, és una retallada de drets per a la ciutadania. Per tant, no només no hem millorat, sinó que en cada bugada perdem un llençol. També formem part de diverses entitats internacionals, en les quals vetllem perquè la llibertat d’expressió i la diversitat lingüística siguin respectades en l’àmbit europeu.
