La nord-americana Mara Faye Lethem (Brooklyn, Nova York, 1971) és escriptora i traductora, i acaba de ser distingida amb el Premi Internacional J. B. Cendrós d’Òmnium Cultural. Llicenciada en Literatura Anglosaxona pel Macalester College, té un màster en Belles Arts per la Universitat de Nova Jersey. Ha traduït Jaume Cabré, Marta Orriols, Alicia Kopf, Marc Pastor i Irene Solà, entre d’altres. La seva obra ha estat publicada per The New York Times, Booklist i Publishers Weekly, i peces més curtes a The Guardian, Granta i The Paris Review. A Exterior.cat, Mara Faye Lethem posa en valor la llengua catalana al món i desitja que la figura del traductor tingui el prestigi que es mereix.
Ha rebut el Premi Internacional J. B. Cendrós d’Òmnium Cultural, s’ho esperava?
Ni de bon tros, va ser tota una sorpresa. Recordo que estava treballant a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, com és habitual, i vaig veure una trucada del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. Vaig dir-me: “què voldrà en Xavier Antich?” [riu]. Un cop al passadís de fora de la biblioteca em comunica que havia estat premiada.
El mateix Antich ha reconegut que gràcies a vostè “les novel·les escrites en la nostra llengua i la qualitat dels nostres autors agafen dimensió internacional i arriben a més racons”.
Això sona molt gros! [somriu]. Jo tinc una feina molt solitària. Més enllà del reconeixement, la distinció també m’ha servit per fer recerca i conèixer millor el personatge. Joan Baptista Cendrós i Carbonell va fer una tasca molt rellevant com a promotor de la cultura catalana.
Anem als seus orígens. Quan es familiaritza amb les llengües romàniques?
Sent molt joveneta, en el meu barri a Brooklyn hi vivien moltes famílies de parla hispana, i, per tant, el castellà el sentia molt sovint a l’escola i al carrer. Un cop entro a la universitat, a Minnesota, estudio literatura anglosaxona i castellana.
I el català, quan el descobreix?
El 2002 vaig viatjar a Barcelona per assistir a un congrés de noves veus nord-americanes. Allà vaig conèixer l’escriptor i traductor Javier Calvo, que al cap de poc es va convertir en la meva parella [somriu]. Va ser un moment en el qual no sabia cap on encaminar-me professionalment, així que vaig aprofitar l’avinentesa per inscriure’m a les classes del Consorci de Normalització Lingüística per estudiar català.
I d’aquí van sorgir les primeres traduccions a l’anglès?
Sí, al principi eren majoritàriament catàlegs. Després va arribar el primer encàrrec editorial amb la traducció del català a l’anglès de Pandora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol (Canongate, 2007). I des d’aleshores no he parat! [riu].
Actualment, vostè viu a cavall entre Barcelona i Nova York?
Intento que sigui així, però darrerament amb la família passem més temporades a Barcelona.
“Perquè un llibre tingui recorregut i faci rebombori, l’empenta editorial és imprescindible”
Tornem al premi que li atorga Òmnium. Creu que és un reconeixement, sobretot, pel llibre When I Sing, Mountains Dance, d’Irene Solà, la traducció a l’anglès del Canto jo i la muntanya balla publicat aquest 2022 i que s’ha convertit en un gran èxit de vendes arreu?
No t’ho sabria dir, però el 2014 vaig traduir a l’anglès Jo confesso, de Jaume Cabré, que també ha estat un best-seller arreu, i no va tenir la mateixa volada [riu]. He de dir que en aquella ocasió vam estar de pega. Abans que es publiqués el llibre, l’editor es va vendre l’editorial a mig projecte i, després, va morir. Perquè un llibre tingui recorregut i faci rebombori, l’empenta editorial és imprescindible, els llibres han d’arribar als lectors, i en aquell moment, les circumstàncies no van ajudar-hi.
Expliqui’ns com es va coure la traducció d’aquest llibre d’Irene Solà?
Va ser un procés complex, perquè és una novel·la molt catalana. En anglès tenim molta riquesa lèxica, moltes paraules, cosa que per als traductors és un avantatge, però el català és una llengua que té molts registres antics, molt més que l’anglès.
When I Sing, Mountains Dance és un dels títols destacats pel diari The Guardian entre els millors llibres de ficció de l’any, i ha estat inclòs en la llista dels millors llibres de la Biblioteca Pública de Nova York. Quin valor té, tot plegat?
Em fa molt feliç compartir la volada que està tenint el llibre d’Irene Solà, també en el mercat anglosaxó. La literatura catalana és molt potent, té una història mil·lenària al darrere. Per això és normal que tingui presència en l’aparador literari global. Actualment, la literatura catalana viu un autèntic boom en el món anglosaxó.
Com s’explica aquest boom?
L’Institut Ramon Llull hi juga un pes determinant. Com també l’esforç que estan fent un seguit d’editorials independents i petites, que hi estan apostant molt fort. I també s’explica perquè la literatura anglosaxona i nord-americana avui té una feblesa.
Quina?
S’ha convertit en una literatura bàsicament d’exportació. Aquest és un reflex i una manera de mirar-se el melic que no és bona ni per a la societat ni per a la mateixa literatura, perquè el que fa créixer una llengua i una literatura és el mestissatge cultural. Les interaccions literàries són essencials.
“En el món editorial, els traductors ocupem un espai de poc prestigi, no tenim el respecte que ens mereixem”
Tanca aquest 2022 havent traduït a l’anglès tres llibres d’autors catalans. Ha estat el seu millor any com a traductora?
[Dubta] Si té a veure amb l’èxit de la traducció del llibre d’Irene Solà, és indiscutible. Aquest any ha anat així, però el més important en la meva feina és no aturar-se, anar fent.
Des de fa un temps, treballa amb editorials més petites.
En el món editorial, els traductors ocupem un espai de poc prestigi, no tenim el respecte que ens mereixem. Així i tot, està canviant, però encara queda molt camí per recórrer.
I mentrestant, què està fent actualment?
Estic escrivint la meva tesi doctoral sobre la traducció de Pere Calders, que espero doctorar-me en Estudis de Catalanística. La darrera obra traduïda que ja ha sortit publicada és la traducció a l’anglès d’Aventures i desventures de Joan Orpí, de Max Besora.
Quina és la propera obra traduïda que sortirà al mercat?
Al mercat anglosaxó està a punt de sortir publicat el llibre El aliado (Ally, Seix Barral) en castellà de l’escriptor basc Iván Repila, que he traduït a l’anglès.
Quins són els encàrrecs previstos pel 2023?
He de traduir a l’anglès diversos llibres: Napalm al cor, de Pol Guasch, i Els dics, d’Irene Solà, però aquest últim és probable que no surti al mercat fins al 2024, és una decisió de l’editorial.
