La Vil·la Denise és una casa senyorial privada de la comuna de Prats de Molló i la Presta (Vallespir). El 1926, va ser llogada per Francesc Macià, aleshores coronel a l’exili, com a centre d’operacions i seu de l’Estat Major per coordinar els Fets de Prats de Molló. A la planta baixa s’hi troba la sala que el president Macià feia servir com a despatx i on es reunia amb l’Estat Major, i es conserva pràcticament intacta, on el 4 de novembre del 1926 la gendarmeria francesa va detenir-lo després que un espia de Mussolini, Riccioti Garibaldi, delatés l’operació a les autoritats espanyoles.
La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d’invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d’Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes –una des de Sant Llorenç de Cerdans; l’altra, des del coll d’Ares– que havien d’ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.
El pla de l’atac consistia a crear dos grups de militars que, de matinada, travessarien la frontera que separa França amb Espanya (Catalunya del Nord i Catalunya del Sud) i s’endinsarien per camins de muntanya fins a prop d’Olot, on se’ls afegirien diversos grups més vinguts de l’interior.
Un cop reunits, l’estratègia marcava de caure per sorpresa per sobre la capital de la Garrotxa per atacar les casernes de la Guàrdia Civil. En aquest moment, aprofitarien l’acció per difondre la notícia de la nova proclamació de la República Catalana. S’esperava que, en rebre la notícia de l’operació, el poble català es revoltés contra l’Estat espanyol. Posteriorment, marxaria cap a les Guilleries on s’instal·laria el campament de base i es prosseguirien les operacions.
El 30 d’octubre del 1926, Macià va donar ordre de mobilització i començaren l’entrenament militar a Sant Llorenç de Cerdans, on hi havia enterrades les armes.
La història recent
El 10 de setembre de 2020, el fotoperiodista Jordi Borràs i la periodista Mireia Domènech Bonet publicaren un reportatge a La Mira en el qual advertien de la venda de la casa, fent crida pública a la necessària compra per fer-la reviure com a patrimoni de país.
Així fou que un grup de catalans del nord i del sud de Catalunya es posaren en contacte amb el notari de Prada de Conflent (fill de Prats de Molló) i els seus descendents, els quals llogaven la casa d’estiueig i la mantenien pràcticament intacta tot i haver-hi fet una petita ampliació. Els hereus del notari esperaven que algú adquirís la casa i li retornés el simbolisme històric que havia tingut, ja que ells mateixos no la podien mantenir per si sols.
“Demanem a totes les persones amants de la història, la cultura i el país que ens ajudin a fer donatius o fer-se socis per tal d’aconseguir que l’any del centenari, el 2026, hàgim pogut fer les obres de rehabilitació i museïtzació necessàries”
El desembre de 2020 es va anunciar la seva compra així com la seva futura gestió per part de l’Associació Casa Macià. Seria el 14 de desembre quan finalment se signà la compra, per part d’un empresari, Jaume Aragall, president de la Cambra de Comerç al Vallès Oriental i membre d’Eines de País. El qual finançà la compra i posteriorment en cedí l’ús a l’Associació Casa Macià amb seu a Prats de Molló, que la gestionarà durant les pròximes dècades.
A partir d’aquest moment vam crear l’associació d’Amics de la Casa Macià, amb seu a Molló (Ripollès) per tal que des del sud del Principat poguéssim ajudar i col·laborar amb l’entitat del nord. Vet aquí un resum de la història que ens ha portat avui dia a començar a demanar a totes les persones amants de la història, la cultura i el país que ens ajudin a fer donatius o fer-se socis per tal d’aconseguir que l’any del centenari, el 2026, hàgim pogut fer les obres de rehabilitació i museïtzació necessàries.
Per aquest motiu, el primer cap de setmana de juliol comencem les activitats obertes al públic amb el 1r Aplec de Cultura Nacional. Activitats de visites patrimonials, concerts, gastronomia, jocs populars… ompliran Molló i Prats de Molló de visitants. A la vegada convoquem també les primeres Jornades d’Historiografia Nacional pel darrer cap de setmana d’octubre, per tal de donar a conèixer tots els estudis històrics que al voltant d’aquests fets s’hagin produït.
Si heu arribat a llegir tot aquest text fins aquí i voleu més informació i teniu ganes d’ajudar-nos, ho podeu fer tranquil·lament des de qualsevol lloc del món, a través del web casamacia.cat.
Lluís Puig i Gordi, diputat al Parlament de Catalunya per Junts i exconseller de Cultura de la Generalitat.
Article publicat a Exterior.cat.
