A França, quan es vol significar que una persona, una creació o una cultura té un gran impacte sobre el món, s’utilitza un verb afortunat: rayonner: el sol rayonne. Aplicat a la cultura catalana, aquest verb dona lloc a una expressió que evoca la llum, la universalitat de la seva presència i la difusió en totes les direccions de les creacions d’un país petit, el nostre, que és admirat per la seva capacitat de produir creacions qui rayonnent. Quatre exemples dels últims mesos d’acció exterior a França donen una idea de la magnitud d’aquest fenomen: l’Exposició/fira d’artesania: Catalunya convidada per la seva creativitat; la fira de parament de la llar Maison Objet (la més important del món) dona un premi a un dissenyador català.
Les Nuits Blanches (nits d’un cap de setmana de fi d’octubre, on artistes visuals ocupen espais emblemàtics a París per mostrar les seves obres): tres instal·lacions d’artistes catalans –per cert, la més vistosa i impactant ocupava tota la plaça de l’Ajuntament de París. Museu d’Orsay: 560.000 visites a l’exposició Gaudí en tres mesos. Fira del Llibre de Bretanya: Catalunya convidada especial d’enguany. Festa d’Europa a Amilly: Catalunya, convidada especial. A Lille: el quartet Gerhard enlluerna, i sis mesos després omple i rendeix l’amfiteatre Richelieu de la Sorbonne. A Rivesaltes: Josep Bartolí i els seus dibuixos han estat un any exposats al Memorial amb una afluència de visites extraordinària. I deixo de costat Picassos, Dalís, Mirós, Maillols i en Jordi Savall –que sis mesos abans ja havia omplert el Grand Hall de la Philharmonie– i altres marques de la casa sobre les quals no cal que insistim. Quan descobreixen la música de Frederic Mompou veuen que hi ha vida intel·ligent més enllà del Satie. I ja no parlem de la Rosalia: “sur ce troisième album hyper ludique et hyperactif, la Catalane de 28 ans confirme son génie de mutante, entre reggaeton futuriste et pop de très haute volée”… diu Libération, i el concert encara no ha tingut lloc!
Un exemple paradigmàtic de gran èxit és l’exposició Gaudí a París, que va sortir d’una col·laboració del Museu d’Orsay amb el MNAC
Històries similars es repeteixen arreu del món. Potser a França una mica més, la geografia mana. I de la mateixa manera, França, a Catalunya, és molt present. I és aquí on voldríem anar una mica més enllà i treure’n alguna lliçó. Si analitzem la presència de França a Catalunya veurem que és altament institucionalitzada. La Chambre de Commerce Française a Barcelona va ser la primera a l’estranger. Data de 1883. L’Institut Français de Barcelona és del 1921. En la seva presentació es declara com “un lloc obert a tothom, personificant la llibertat d’expressió durant els anys de la dictadura, un lloc freqüentat per persones importants dins de l’àmbit cultural català i francès, tant per assistir a les nostres activitats o cursos com per a presentar les seves pròpies obres”. El Lycée Français de Barcelona és del 1924, i forma part d´una xarxa present a 135 països amb 550 escoles i 350.000 alumnes. Al de Barcelona, el 35% dels alumnes són catalans. A França, l’acció exterior –com tantes coses en aquest país– està institucionalitzada, de manera que l’acció exterior troba canals establerts pel rayonnement a gran escala.
Les delegacions del Govern de la Generalitat fan una tasca de suport, donant cobertura institucional a l’acció exterior a tots nivells. Tenim la sort de comptar amb una societat enormement creativa, orientada al món i amb una identitat forta i admirada que proporciona innumerables oportunitats de col·laboració. Tenim entre els nostres actius un grau d’internacionalització substancial d’institucions clau de la cultura catalana que possibiliten el rayonnement a l’exterior. Un exemple paradigmàtic de gran èxit és l’exposició Gaudí, que va sortir d’una col·laboració del Museu d’Orsay amb el MNAC. Tenim també institucions que en els últims decennis s’han anat consolidant i que tenen un reconeixement en els seus àmbits d’actuació, com l’Institut Ramon Llull en llengua i cultura o l’ICEC, col·laborador eficaç en tantes accions de producció i promoció cultural. I aquesta és també part de la nostra força. La força de la nostra cultura i de la nostra identitat.
Josep Maria Galí Izard, delegat del Govern de la Generalitat a França.
Article publicat a Exterior.cat.
