L’Audiència Nacional ha absolt l’expresident de la Societat General d’Autors i Editors, Teddy Bautista, i als altres nou processats pel presumpte desviament de fons a l’entitat cap a l’empresa Microgénesis a través de la filial Societat Digital d’Autors i Editors. També estaven acusats els exdirectors de la SDAE, José Luis Rodríguez Neri, i de Microgénesis, Rafael Ramos Díaz.
La Fiscalia Anticorrupció demanava penes de presó que anaven dels dos anys als dotze anys i mig pels delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial, falsedat documental i associació il·lícita. La sentència arriba gairebé deu anys després d’esclatar el cas.
La Secció Segona de la Sala Penal considera que no ha quedat provat que els acusats actuessin al marge dels òrgans socials de la SGAE, sinó que complien i executaven els acords adoptats. A més, ressalta que la pròpia entitat gestora va retirar l’acusació penal, primer, i la civil, després, al no sentir-se finalment perjudicada pels fets denunciats.
“Si no hi ha perjudici, no hi ha delicte. I en el present cas no només és que no s’hagi acreditat cap perjudici derivat de l’actuació dels acusats envers la SGAE, sinó que és la pròpia SGAE la qual no es considera perjudicada i decideix retirar-se de l’exercici de les accions penals i civils en el present procediment”, assenyala l’Audiència.
“Hem d’afirmar que ha quedat acreditat que totes i cadascuna de les decisions de contractació realitzades entre la SGAE i la SDAE i entre aquesta i Microgénesis van ser conegudes, adoptades i aprovades pels òrgans de direcció d’ambdues societats, amb previ i ple coneixement de les condicions de contractació, amb l’aprovació pressupostària anual a càrrec dels pressupostos de la SGAE, que era l’última beneficiària dels productes contractats”, assenyala la sentència.
“Productes que eren absolutament imprescindibles per al correcte funcionament de la SGAE a fi de donar compliment a les seves finalitats socials, per a la gestió dels drets d’autor, i la retribució dels mateixos als socis, davant l’exponencial creixement que la reproducció de les obres en mitjans digitals estava succeint en aquells anys, el que necessitava, inexorablement, de la creació dels programes adequats per a la gestió d’aquests drets d’autor”, argumenta el tribunal.
L’Audiència Nacional entén que per a la funció de promoció del repertori dels socis també era “absolutament necessària” la creació de portals o pàgines web que donessin a conèixer les seves obres, així com la formació en els nous programes del personal de la SGAE.
“Queda acreditat que aquests treballs es van realitzar, es van desenvolupar i es van implantar a la SGAE, i de fet a dia d’avui segueixen sent utilitzats per aquesta entitat, tal i com consta i han fet constar els òrgans directius de la Societat, que s’han pronunciat expressament per constatar que al seu parer cap perjudici s’ha ocasionat”, rebla.
