A primer de febrer celebràvem el 30 aniversari del Club Super3, un dels grans encerts de TV3 en la seva ja dilatada història, a les portes d’una urgent i més que necessària, imprescindible, aposta estratègica de l’oferta infantil i juvenil de la CCMA, de la qual n’he parlat en diverses ocasions. Aquests dies celebrem un altre aniversari que n’està d’alguna manera molt relacionat. La Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, l’Animac, celebra fins al 7 de març la seva 25ena edició.

Deixo de banda l’extens i molt interessant programa i la valoració de com és d’important que esdeveniments de primer nivell s’organitzin fora de Barcelona i la seva corona metropolitana. Em quedo amb la secció de l’Incubator, creada ja fa uns anys, que esdevé una trobada professional de presentació de projectes de noves obres, encara més o menys embrionàries, i que busquen l’impuls necessari per a la seva definitiva producció. Amb xifres similars a les de l’any passat, enguany s’han presentat 14 projectes seleccionats entre els més de 40 rebuts per l’organització.

Aquesta combinació de projeccions i exhibicions amb espais que faciliten i promouen el contacte entre creadors, productors, distribuïdors, televisions, plataformes i altres inversors és un model ja consolidat que altres esdeveniments internacionals que se celebren al nostre país, com el DocsBarcelona, porten molt de temps demostrant-ne el seu èxit.

Un sector que necessita un revulsiu

Malauradament, el sector de l’animació al país no té ara el paper que li correspondria. Per això, bones notícies com la nova etapa de Les tres bessones no haurien de quedar pas com un fet més o menys aïllat, sinó ser precedent del que hagi de venir de les futures decisions estratègiques que prengui la CCMA –com apuntava a l’inici d’aquest article– i com s’engranen aquestes amb el pla o pacte nacional per l’audiovisual que una gran majoria de forces parlamentàries incorporava als seus programes electorals. Un pla o pacte sobre el qual ja existeixen diversos documents que van comptar amb la participació d’experts i representants del sector. Només cal actualitzar-los.

Lluny queden aquells temps on TV3 anava als MipCom de Canes –el principal mercat internacional de l’audiovisual en territori europeu– amb sis, sí 6, coproduccions de sèries d’animació. Allò ja és cosa del passat –com la majoria de les productores que hi havia al darrere d’aquelles sèries: Cromosoma, Neptuno Films…–, però no hauria de ser en cap cas un punt i final. Hi ha estructura empresarial i acadèmica per afrontar una represa? Sí. Només cal comptar la vintena d’empreses que conformen ProAnimats dins de PROA, o els set socis del Clúster Audiovisual de Catalunya que integren la seva secció d’animació.

I no podem quedar-nos on som, ni instal·lar-nos en la melancolia dels temps pretèrits. Per segon any consecutiu, el guardó a la millor pel·lícula de ficció dels propers Premis Gaudí quedarà desert. Cap obra n’ha estat seleccionada. Ni una.

Qui no corre, vola

Queda també lluny el temps en què la Corpo presentava un videojoc adreçat als joves: Espai8. Un videojoc de rol accessible des del portal d’internet del canal 3XL l’any 2004, al qual van arribar a estar registrats desenes de milers d’adolescents… fins a la desastrosa decisió de posar fi al canal juvenil i la seva plataforma en línia.

Fa onze anys, a la ronda de compareixences parlamentàries per a l’elaboració de la Llei del cinema, vaig apuntar que aquesta “hauria de poder plantejar sinergies entre les produccions de ficció, com ara els films d’animació i el desenvolupament posterior de videojocs que hi estiguin relacionats, amb l’objectiu d’equiparar Catalunya amb el que ja es fa a d’altres països”. Des de llavors, se n’ha fet alguna cosa? Sí, però també ha estat clarament insuficient, i més encara amb la crònica desinversió de la CCMA en aquest àmbit.

No perdem més el temps i impulsem decididament aquestes sinergies entre els diversos sectors de l’audiovisual on la tecnologia és un element troncal: des de l’animació als videojocs, passant pels efectes visuals (VFX) i experiències immersives (realitat virtual i realitat augmentada). Com bé assenyalava a finals de la passada dècada un dels noms més significatius del sector de l’animació, Carlos Biern, “el sector de l’animació i els efectes visuals ja és clarament un dels sectors amb més possibilitats de creixement a nivell internacional”. I el temps corre i ningú no ens esperarà, perquè a fora tothom que pot va a per totes.

Un exemple ben recent: la ciutat de Quebec ha posat en marxa un ambiciós projecte per situar-la com a “ciutat tecno-creativa” a nivell internacional, treballant tres eixos simultàniament: la col·laboració entre empreses i projectes d’animació, videojocs i experiències immersives; la seva competitivitat cap a l’exterior, i la promoció de la R+D+I d’aquestes indústries.

Doncs això. Ja triguem.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.