Prop de 8.000 músics, 258 sales de concerts, 71 festivals, 71 promotores musicals, 342 empreses de management i representants, i 600 empreses del gremi de les discoteques i sales de festa han posat en marxa la Plataforma Estatal per la Música amb l’objectiu principal de lluitar contra la precarietat laboral.
Més concretament, el projecte busca modificar, ampliar i millorar l’actual legislació per aconseguir un marc laboral i fiscal comparable al d’altres països de la Unió Europea que s’adeqüi a les actuals necessitats del sector.
En aquest sentit, la PLAM recorda que, el passat desembre, el Govern espanyol es va comprometre a, en un termini de sis mesos, substituir el reial decret que regula la contractació d’artistes, que data de 1985.
Actualitzar la normativa
En aquests 34 anys, la indústria musical “ha canviat molt”, ha remarcat la portaveu de la Plataforma, Carmen Zapata, en la seva presentació, aquest dimarts a la Sala Sidecar de Barcelona. “Abans hi havia sales de festes amb orquestres fixes que eren personal de sala assalariat; en canvi ara, amb els actuals formats, les relacions i els riscos són compartits”, ha explicat Zapata, gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC).
Així doncs, l’objectiu de la PLAM és millorar l’actual marc legislatiu per tal de donar resposta a les diferents situacions en què es desenvolupen les contractacions d’artistes, i assegurar que els treballadors del sector estiguin protegits en tot moment.
“Cal definir la casuística actual de relacions entre músics i sales que varien depenent del format o mida dels espais. Un cop les tinguem definides hem de treballar perquè tothom estigui protegit. No volem que els músics pateixin precarietat ni que el organitzadors pateixin indefensió jurídica”, recalca Carmen Zapata.
Unió sense precedents
Al mateix temps, la Plataforma vol que es garanteixi l’estabilitat i seguretat jurídica, tant en el sector privat com en el públic, a més d’aconseguir la plena compatibilitat de les pensions amb els rendiments d’autor i altres relacionats. A més, demana que la nova legislació tingui en compte la intermitència, l’especificitat i les compatibilitats de la professió.
L’objectiu és “trobar una legislació que aclareixi com cal fer les relacions contractuals artístiques”, afirma Guillem Arnedo, portaveu de la PLAM i president de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM).
La constitució de la Plataforma és una fita molt important, segons ha recalcat Arnedo: “És el primer cop que tant músics professionals com organitzadors, tant privats com públics, s’uneixen per treballar plegats per trobar una regulació que reflecteixi la realitat del sector musical”.
A més d’ASACC i AMJM també formen part de l’entitat l’Associació de Músics de Tarragona (AMT), l’Associació Professional de Músics de Catalunya (MUSICAT), la Societat de Blues de Barcelona (SBB ), l’Acadèmia Catalana de la Música i l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), entre d’altres.
A banda de músics, entitats i empreses, la PLAM compta amb el suport i la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Institut Català de les Empreses Culturals, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, i l’Institut Valencià de Cultura.
