La retallada del 10% en el pressupost del Departament de Cultura no afectarà tothom de la mateixa manera. Segons va explicar el conseller Ferran Mascarell aquest dimecres, la reducció no s’aplicarà de manera lineal. En paraules seves, “les terminals petites són les que patiran menys”, però a les grans institucions culturals públiques la disminució de l’aportació de la Generalitat serà d’entre el 15 i el 20%. És a dir, MNAC, Liceu, Macba, Palau de la Música, etc.
En la seva primera compareixença al Parlament davant la Comissió de Cultura i Llengua, Mascarell va avançar que els demanaria un pla d’austeritat i la reducció de programes, sense descartar la congelació d’algun projecte. La intenció és que la retallada tingui “poc impacte” en els sectors més “capil·lars” de la cultura. Així, s’insta a tots els organismes públics a què prioritzin que les mesures afectin el mínim els creadors i les iniciatives culturals de base.
Restar per multiplicar
El conseller va recordar que el sector tradicionalment està mal finançat, per la qual cosa es mirarà que la reducció sigui el més momentània possible. En aquest sentit, va explicar que el seu pla és restar ara, per recuperar els marges perduts al final de la legislatura, i multiplicar-los per dos en un termini de deu anys, quan la inversió pública en cultura s’hauria de situar al nivell dels països de l’entorn.
Ferran Mascarell, a més, va comprometre’s a aprimar el Departament, reduir allò que sigui “sumptuari i superflu”, simplificar el nombre d’organismes, evitar duplicitats i treballar cap a la finestreta única.
Objectius del gran acord per la cultura
Durant la compareixença, el conseller va explicar que el gran acord per la cultura suposarà l’elaboració d’un full de ruta per recollir les idees i fites a assolir, i que per elaborar el document convocarà els responsables de cultura dels grups parlamentaris. A més, va demanar la “implicació efectiva” del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA).
Mascarell també va destacar els trets principals d’aquest consens: ofensiva del conjunt de la societat a favor de la cultura; crear un full de ruta (amb catàleg, fites i indicadors) per fer un salt d’escala en la realitat cultural catalana; establir un marc de cooperació interinstitucional (públic, privat i associatiu) i planificar la cultura del país a 10 anys vista.
Entre les accions concretes d’aquest acord cultural, hi ha els següents punts:
• Impuls als diversos clústers d’excel·lència en àmbits estratègics de la indústria cultural del país.
• Equilibri definitiu del territori català en l’accés a la cultura.
• Avenç visible en la pràctica i el prestigi del català, i política de foment de les llengües.
• Aposta definitiva per a la qualificació de la lectura com un element transversal imprescindible (campanya “Catalunya llegeix”).
• Incorporació de la nova generació d’equipaments (fàbriques de creació)
• Finalització dels plans històrics d’infraestructures
• Pla que combini recuperació i ús del patrimoni.
• Pla definitiu que potenciï les arts tradicionals i les allunyi de qualsevol “mirada arcaica”.
• Acord que permeti fer créixer al llarg de 10 anys la inversió pública cultural fins a homologar-la amb els països de l’entorn.
• Reordenació de l’administració cultural per fer-la més eficient.
• Confirmació de Catalunya com a líder d’un eix cultural mediterrani capaç de competir amb altres regions culturals del món.
• Potenciar l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).
• Que els grans equipaments nacionals es converteixin en capçaleres del sistema.
• Obligació de contractes programa amb les grans institucions.
Document amb les línies principals de la compareixença de Mascarell
