La caverna mediàtica no ha paït gens bé el primer triomf d’una pel·lícula en català en els 25 anys d’història dels premis Goya. L’editorial i un article d’opinió publicats aquest dimarts al diari La Gaceta, del grup Intereconomía, asseguren que el film d’Agustí Villaronga va sortir com a gran vencedora dels Goya perquè dins de l’Acadèmia del Cinema espanyol existeix un “lobi catalanista i gai”.
L’editorial de La Gaceta acusa el director mallorquí de “grapejar” de nou la memòria històrica a través de la postguerra catalana i assegura que els criteris extracinematogràfics, com el creixent pes del catalanisme i el lobi gai a l’Acadèmia, han estat determinants a l’hora de configurar un palmarès que, a banda de Pa negre, ha premiat també altres produccions amb participació catalana com el documental Bicicleta, cullera, poma sobre Pasqual Maragall, de Carles Bosch; el film d’animació Chico i Rita, de Fernando Trueba i Javier Mariscal, o Buried, de Rodrigo Cortés.
Pel que fa a l’article d’opinió, signat per Santiago Mata i titulat Catalanisme i lobi gai, claus del triomf de Pa negre als Goya, assegura que el film de Villaronga ha guanyat perquè dins de l’Acadèmia espanyola s’ha format un “front catalanista” amb l’entrada massiva de tècnics i actors catalans, que han votat coordinadament a diferència dels castellanoparlants, “dividits” per la llei Sinde.
El director Agustí Villaronga, i la productora Isona Passola també s’emporten algunes dedicatòries de Santiago Mata. Sobre el director, diu que ha guanyat “per ser homosexual i catalanista”, tal com assegura que també va passar als Premis Gaudí de l’Acadèmica del Cinema Català. Sobre aquesta gala, recorda que “ningú ha investigat” si la suposada campanya per cartes per demanar el vot pot haver afectat la votació del passat diumenge als Goya.
Pel que fa a Isona Passola, se l’acusa de ser “coneguda en l’àmbit nacionalista d’ERC”, cosa que hauria ajudat, segons l’autor de l’article, a guanyar nou premis a Pa negre. Mata va més enllà i assegura que “no n’hi ha prou amb ser català si no se sotmet un a la ideologia i lobi rosa”, i posa d’exemple que el film Herois, de Pau Freixas, no ha obtingut cap reconeixement.
Amb tot, Santiago Mata acaba el seu article amb la següent sentència: “Un final d’època a on Catalunya decideix i Espanya paga”.
