El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat 510 nous termes catalans normalitzats pel consell supervisor del Termcat durant l’any 2018 i el primer trimestre de 2019. El centre de terminologia de la llengua catalana destaca especialment els apartats dedicats a la informàtica, els sistemes d’informació, la meteorologia, l’empresa i el màrqueting, la sexualitat i la zoologia.

L’apartat d’informàtica conté sobretot termes de ciberseguretat (atac d’interferència, atac d’inundació, ciberassetjament, pesca de credencials) i de xarxes socials (trol, piulada o tuit, youtuber / youtubera). També s’hi recullen algunes paraules d’audiovisuals (efecte bala, espòiler, oclusió ambiental).

Pel que fa a l’apartat de sistemes d’informació, conté una vintena de termes relacionats amb els formats de visualització de dades més utilitzats actualment; per exemple, diagrama de caixa, diagrama de xarxa, gràfic d’intensitat de colors, gràfic de barres, etc. Aquests mots provenen majoritàriament de la Guia de visualització de dades, editada per la Generalitat.

L’apartat de meteorologia inclou una cinquantena de termes, consensuats amb un ampli grup d’especialistes del sector, sobre pertorbacions (minihuracà mediterrani o medicà), remolins (mànega, tornado, cap de fibló, fibló o tromba; mànega marina o tromba marina; remolí de pols, bufarut o follet), hidrometeors sòlids (calamarsa, calabruix o granís; neu granulada o neu rodona; pedra; pedra grossa) i tipus de núvols o de complements de núvol, incloent-hi els darrers identificats per l’Organització Meteorològica Mundial (volutus o de corró, asperitas, cavum o cavitat de núvol, murus o núvol de paret).

També tenen un pes important els termes de zoologia, concretament de l’àmbit de l’ornitologia, amb la catalanització del nom de diverses famílies d’ocells (acrocefàlids, bernièrids, caliptofílids, mohòvids) i amb la denominació catalana de diverses espècies exòtiques (elani perlat, nínox bru, takahé de l’illa del Nord, todi de Cuba), i de l’àmbit dels insectes, amb el nom de les principals espècies de cigales de Catalunya (cigala de l’olivera, cigala del pi, cigalella alacurta, brunzidora cotonosa).

El DOGC també recull un nombre important de paraules dels sectors de la bioètica i les ciències de la salut en general (futilitat, gestació per substitució, panel de gens, promoció de malalties, sordesa prelocutiva), la botànica (anoner pinya, arbust de la mel, iuzu), les fustes exòtiques (amarant, banús africà, longui, macoré, merbau), l’empresa i el màrqueting (botiga insígnia, botiga conceptual, brànding o construcció de marca, cercatendències, economia col·laborativa), la sociologia i la política (empoderament o apoderament, escalada del conflicte, enrocament, estat brètol, estudis de pau i conflictes, nimbisme), la sexualitat i l’erotisme (BDSM, brollada, pèting, poliamor, ressaca sexual) o l’alimentació i la gastronomia, amb noms d’hortalisses (brocolet, col florida xinesa o tsaixin), de tes japonesos (hojitxa, matxa, sentxa) i d’altres productes alimentaris (gula, surimi).

Les fitxes completes de tots aquests nous termes són consultables al web del Termcat, a través de la Neoloteca i el Cercaterm.