La Sala Primera del Tribunal Suprem ha ratificat la nul·litat de la compravenda de les 97 obres d’art sacre del Monestir de Sixena, desestimant així els recursos presentats per la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca.

La Generalitat va lliurar a l’Aragó les 53 obres que hi havia al MNAC el 2016, mentre que les 44 del Museu de Lleida se les van endur el 2017 aprofitant l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució Espanyola pels fets de l’1 d’octubre.

El Departament de Cultura ha expressat la “preocupació” que genera aquest cas en el món de l’art pel “greu precedent” que suposa, ja que entén que “pot provocar un allau de reclamacions –administratives o judicials– similars arreu del món, desestabilitzant tot el mapa museístic”. També recalca que l’Aragó “només” ha reclamat obres a les institucions catalanes i no les que hi ha en altres museus, com per exemple de Madrid.

La Conselleria afegeix que, un cop conclogui l’anàlisi jurídica de la sentència, la Generalitat, el MNAC i el Museu de Lleida decidiran les accions a emprendre, “sempre motivades per la protecció i la difusió del patrimoni artístic”.

La resolució del TS

El Tribunal Suprem no considera vàlids els contractes de compravenda en entendre que la titular dels béns va ser una persona jurídica “diferent i independent de la que va actuar com a venedora”. La Sala Primera reconeix també “l’especial complexitat jurídica del litigi”, el que justifica que no s’interposin costes en el procés.

Segons la resolució del TS, la titular dels béns era la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, mentre que la que va actuar com a venedora va ser la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix. Es tracta, segons el tribunal, d’entitats religioses “diferents” dotades “d’una personalitat jurídica independent”.

La interlocutòria assenyala que els béns en litigi formaven part d’un tresor artístic del Monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional, pel qual el règim de protecció propi de la declaració “s’ha d’estendre també a aquest tresor artístic”.

Tot i així, la sala no comparteix la causa de la nul·litat apreciada per l’Audiència d’Osca vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni històrico-artístic i a la consideració dels objectes venuts “com a béns fora de comerç”. Segons el TS, els diversos règims jurídics de protecció que es poden aplicar als contractes no determinen la nul·litat de la venda, i “ni des del punt de vista canònic ni des de la perspectiva de dret civil els objectes venuts poden qualificar-se com a béns fora de comerç”.

Tot i que, segons el Suprem, els contractes de compravenda en litigi “van complir els requisits de la legislació canònica”, no compleixen els “addicionals de la legislació civil”. Concretament, considera que l’Ordre del Monestir de Valldoreix no tenia facultat per disposar dels béns, ja que l’Ordre de Sixena era qui ostentava civilment la propietat de les obres. “No consta cap documentació formal i fefaent de l’acte o resolució canònica que resulti la fusió o integració en una única persona jurídica dels Monestirs de Sixena i Valldoreix”, apunta la sala.

En aquest sentit, el Suprem confirma el criteri de l’Audiència d’Osca quan considera que la validesa de les vendes “des del punt de vista canònic no equival al civil”. “El permís de la Santa Seu no pot equiparar-se, des del punt de vista jurídico-civil, a les autoritzacions administratives legalment exigibles”, recull el document.

Antecedents

El Monestir de Sixena va pertànyer al Bisbat de Lleida fins al 1995. A partir d’aquell any, va passar a integrar-se a la nova diòcesis de Barbastre-Monsó, a l’Aragó. La titularitat, en la data dels contractes en litigi, corresponia a la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena. El 1970, les religioses que integraven la comunitat de Sixena s’havien traslladat al Monestir de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix, al Vallès Occidental.

El 1972, la priora de Sixena va entregar la col·lecció d’objectes artístics del monestir aragonès “en qualitat de dipòsit per la seva custòdia” –segons recull la sentència– al Museu d’Art de Catalunya. Posteriorment, els anys 1983, 1992 i 1994, l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix, representat per la priora, va vendre a la Generalitat i al MNAC una sèrie de lots, que són el nucli del litigi actual.

El jutjat de Primera Instància i l’Audiència d’Osca van estimar les demandes de l’Aragó i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, i van declarar nul·les les compres i la propietat dels béns en favor de l’Ordre de Sant Joan del Monestir de Sixena. També van acordar el reintegrament i el trasllat dels objectes a l’Aragó, com es va acabar fent el 2016 i el 2017.