L’Acadèmia del Cinema Català inicia aquest dimarts la primera volta de votacions dels 16ens Premis Gaudí, on concorreran 71 produccions catalanes, 29 de les quals rodades en català. Enguany el balanç de gènere s’iguala una mica més pel que fa al a direcció amb el 48% dels films dirigits o codirigits per dones, quan el 2021 eren el 31,1%, i el 2022 el 34,5%. A més es produeix un fet històric: per primera vegada el pressupost mitjà dels films finalistes dirigits per dones (2,2 milions d’euros) supera el dels homes (1,3 milions), segons dades de l’Acadèmia. Entre els títols candidats al Gaudí dirigits per dones hi ha enguany Els encantats, d’Elena Trapé; Creatura, d’Elena Martín, i La imatge permanent, de Laura Ferrés.
El llistat de les produccions finalistes de la propera edició dels Gaudí permet fer-se una idea de la presència actual de les dones en els rols de lideratge en la indústria del cinema a Catalunya. Si ens fixem en la relació entre gènere i finançament per aixecar un llargmetratge de ficció, el pressupost dels films dirigits per dones s’ha incrementat i la bretxa amb els signats per homes s’ha invertit. Respecte a les dades de l’any passat, la mitjana d’inversió en films (llargmetratges) dirigits per dones ha augmentat d’1,5 milions als 2,2 d’enguany. En paral·lel, la xifra de la mitjana pressupostària en títols signats per homes baixa dels 1,8 milions a 1,38.
“És un factor importantíssim; ho hem denunciat sempre, que elles es mouen amb pressupostos més petits”, remarca la presidenta de l’Acadèmia del Cinema, Judith Colell, molt contenta amb les dades d’enguany. No obstant això, les grans produccions de més de 4 milions d’euros de pressupost finalistes segueixen sent totes dirigides per homes, com remarca la presidenta. “Hi seguirem incidint i esperem que en els propers anys es corregeixi”, diu.
Amb tot, dels sis llargmetratges de ficció catalans candidats que superen els 3 milions d’euros de pressupost n’hi ha tres de dirigits per dones. El llistat complert el formen Saben aquell, de David Trueba; La contadora de películas, de Lone Scherfig; El cuco, de Mar Targarona; El favor, de Juana Macías; La niña de la comunión, de Víctor García, i Las buenas compañías, de Sílvia Munt.
Pel que fa als rols de lideratge dins de les produccions, és significatiu que les dones directores signen el 47,8% de les produccions catalanes finalistes. És gairebé “l’anhelat 50%”, en paraules de Colell. Encara és una mica més alt el percentatge de dones responsables dels guions d’aquestes produccions (48,5%) i no tant el de productores (33,9%).
Excloent d’aquest percentatge les categories de documental i curtmetratge, cal destacar que el percentatge de títols dirigits per dones baixa fins al 40%. Pel que fa a les guionistes, hi ha un 61,1%, i en les dones productores, un 36,5%.
Creix la producció de cinema en català
La producció de cinema en català també continua creixent respecte d’anys anteriors. Enguany són 13 llargmetratges de ficció en llengua catalana, després dels nou de l’any passat i els sis de les edicions 2020 i 2021. I pel que fa al conjunt de produccions candidates (documentals, curtmetratges, animació, pel·lícules per a televisió), el 40,8% són en versió original catalana, 8 punts percentuals més que l’any passat.
A més, el pressupost mitjà d’aquestes 13 llargmetratges s’acosta al milió i mig d’euros (1,39 milions), una pujada del 40% respecte de la darrera edició. Només un títol en versió original catalana supera els 3 milions d’euros, Saben aquell, de David Trueba. En castellà, el pressupost mitjà està per damunt dels dos milions (2,05), una xifra que també puja respecte edicions anteriors.
Judith Colell creu que s’ha fet un “avanç” en aquest terreny. “Ja l’any passat vam augmentar el pressupost mitjà, i aquest estem en 1,4 milions; i en el global de produccions en català, passem del 32% al 40%, i pensem que això és una cosa a celebrar, tot i que encara queda bastant per arribar a la normalitat que serien els 3 milions d’euros de pressupost (mitjà)”.
Aspirants a ser nominades als 16ens Premis Gaudí
Un total de 13 títols opten a la nominació a la millor pel·lícula en llengua catalana del 2023: Els encantats, d’Elena Trapé; Creatura, d’Elena Martín Gimeno; Unicorns, d’Àlex Lora; Saben aquell, de David Trueba; La imatge permanent, de Laura Ferrés Moreno; Quest, d’Antonina Obrador; Ruta salvatge, de Marc Recha; Beach House, d’Hèctor Hernández Vicens; Un cel de plom, de Miquel Romans; Estols, de Xavier Moreno; Teoria dels cossos, de J.R. Armadàs Monclús; Otger Cataló, la llegenda, de Joan Frank Charansonnet, i L’home dels nassos, d’Abigail Schaaff Moll.
En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, els aspirants són 25 llargmetratges: 20.000 especies de abejas, d’Estibaliz Urresola; Las buenas compañías, de Sílvia Munt; La niña de la comunión, de Víctor Garcia; Los buenos modales, de Marta Díaz de Lope Díaz; La paradoja de Antares, de Luis Tinoco; Esperando a Dalí, de David Pujol; La contadora de películas, de Lone Scherfig; Sica, de Carla Subirana; Mi soledad tiene alas, de Mario Casas; El favor, de Juana Macías; Te estoy amando locamente, d’Alejandro Marín; Run Baby Run, de Toni Andújar Sánchez; Secaderos, de Rocío Mesa; El cuco, de Mar Targarona; La mesita del comedor, de Caye Casas; Sobre todo de noche, de Víctor Iriarte; Upon Entry, d’Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vásquez; El maestro que prometió el mar, de Patricia Font; Poèmes, d’Héctor Faver; Teresa, de Paula Ortiz; Loli Tormenta, d’Agustí Villaronga; Un amor, d’Isabel Coixet; La última noche de Sandra M., de Borja de la Vega; La corriente, Ibiza Blue, de Jesús Lloveras, i Negu hurbilak, d’Ekain Albite, Mikel Ibarguren, Adrià Roca i Nicolau Mallofré.
La collita de 2023 també compta amb 5 pel·lícules d’animació, xifra rècord en la història dels premis, que multiplica l’únic film animat que s’hi presentava en les dues darreres edicions dels Gaudí. Són Robot Dreams, de Pablo Berger; Mòmies, de Juan Jesús García Galocha ‘Galo’; Heavies Tendres, de Joan Tomàs Monfort; Hanna i els monstres, de Lorena Ares, i Dispararon al pianista, de Fernando Trueba i Javier Mariscal.
Pel que fa a les pel·lícules per a televisió, hi ha dues candidates: Quico Sabater, sense destí, de Sílvia Quer, i Miró, d’Oriol Ferrer.
Quant als documentals, els 16 títols seleccionats són: Alteritats, de Nora Haddad Casadevall i Alba Cros Pellisé; Ara la llum cau vertical, d’Efthymia Zymvragaki; Els Orrit, de Ferran Ureña i Marc Solanes; Fauna, de Pau Faus; Hafreiat, d’Àlex Sardà; Hermano caballo, de Marcel Barrena; La Singla, de Paloma Zapata; Mentre siguis tu, l’aquí i l’ara de Carme Elías, de Claudia Pinto Emperador; Muyeres, de Marta Lallana; Néixer per néixer, de Pablo García Pérez de Lara; Once Upon a Place (Hi havia un lloc), de Cèlia Novis; Remember My Name, d’Elena Molina; Regreso a Raqqa, d’Albert Solé i Raúl Cuevas; Terenci: la fabulació infinita, de Marta Lallana; Toda una vida, de Marta Romero, i Unzué. L’últim equip del Juancar, de Xavi Torres, Santi Padró i Jesús Muñoz.
Finalment, els deu curtmetratges seleccionats són Blow!, de Neus Ballús; Millor la llengua, de Mar Pawlowsky; La herida luminosa, de Christian Avilés; El bus, de Sandra Reina; Carmen, sin miedo a la libertad, d’Irene Baqué; Pisanka, de Jorge Yúdice; Amanece la noche más larga, de Lorena Ares i Carlos F. de Vigo; Tots els meus colors, d’Anna Solanas i Marc Riba; Castells, de Blanca Camell Galí, i The Real Truth About the Flight, d’Andrea Slaviĉek.
