El director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Bartomeu Marí, i el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Lluís Comerón, van signar aquest dimecres un conveni de col·laboració per estimular la recerca sobre la història recent i el present de la creació de l’art i l’arquitectura, posant en valor de forma conjunta i al servei de la ciutat els seus fons documentals.
L’acord, que té una vigència de quatre anys renovables, preveu posar en marxa projectes en comú per contribuir a augmentar la capacitat de generar coneixement i sensibilitat envers l’arquitectura, l’urbanisme i les arts, així com reforçar la difusió i el valor patrimonial dels seus fons.
El conveni preveu també la realització d’estudis i recerques que posin de manifest l’estreta relació de les pràctiques artístiques amb l’arquitectura des de la segona meitat del segle XX a través d’exposicions, publicacions, seminaris i tallers.
Uns fons de formats per 2 milions d’obres i documents
El COAC té un centre de documentació i d’investigació de l’arquitectura catalana format per l’Arxiu Històric, que custodia els fons de 120 arquitectes i prop d’1.850.000 peces documentals originals de tot tipus, des de plànols fins a fotografies, correspondències i dibuixos; i la Biblioteca, amb prop de 198.000 volums, la segona d’Europa en nombre d’exemplars d’arquitectura.
Per la seva part, la Col·lecció MACBA està formada per 3.882 obres procedents de la Fundació, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, a més de col·leccionistes, artistes i altres particulars que han dipositat o donat obres; i el Centre d’Estudis i Documentació, que aplega uns 25.000 arxius i documents de destacats artistes i estudiosos, així com una biblioteca amb 60.000 volums de referència sobre pràctiques artístiques contemporànies i estudis culturals.
Primers fruits de la col·laboració
En aquest sentit, la nova presentació de la Col·lecció MACBA és el primer fruit d’aquest acord, amb la inclusió d’obres procedents dels fons del COAC. L’exposició parteix de la tesi que l’eclosió estètica de la modernitat va tenir lloc a casa nostra a partir del 1950 (i no al començament del segle XX) gràcies a la confluència de l’art, l’arquitectura i el disseny.
Així, juntament amb pintures, escultures i ceràmiques d’Antoni Tàpies, Jorge Oteiza, Eduardo Chillida, Modest Cuixart, Antonio Saura i Antoni Cumella que pertanyen a la Col·lecció MACBA, es mostren nombroses fotografies de Francesc Català-Roca, del Grup R, de la casa Ugalde (Josep Antoni Coderch) i la Ricarda (Antonio Bonet), entre altres, procedents del COAC, així com dibuixos i plànols.
D’aquesta manera, l’actual conveni amb el COAC permet al MACBA ampliar el seu discurs i establir noves hipòtesis i conclusions sobre el que ha estat el desenvolupament de l’art i la cultura al nostre país.
