Després d’un procés que ha durat més de tres anys, finalment la UNESCO ha inclòs els castells en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Així ho ha decidit aquest dimarts a la tarda el Comitè Intergovernamental de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, en una de les sessions que manté aquests dies a Nairobi.
Juntament amb els castells, s’han inscrit 46 elements més, entre ells la dieta mediterrània, el cant de la Sibil·la, el flamenc, les tècniques tradicionals de teixit de tapissos d’Iran, la falconeria o l’òpera de Pekín. En total, la Llista està formada per 166 elements.
Amb aquesta incorporació, els castells s’afegeixen a la Patum, que l’any 2005 va ser proclamada “obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat”, i el 2008 va ser incorporada a la nova Llista del Patrimoni Immaterial. La UNESCO ja havia reconegut dues altres mostres de l’àmbit cultural dels territoris de parla catalana: el Misteri d’Elx i el Tribunal de les Aigües de València.
La valoració de la UNESCO
En la valoració de la candidatura, la UNESCO destaca que els castells “són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.
També assenyala que la seva inclusió en la Llista “pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana”.
Les reaccions
La trobada internacional ha comptat amb la presència d’una delegació catalana encapçalada pel president del Parlament a, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. També hi eren presents els membres de la Comissió “Castells patrimoni immaterial de la humanitat”, formada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; l’editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.
Joan Manuel Tresserras ha destacat que la declaració és “un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular”. Segons ha destacat, aquest reconeixement “ens referma la singularitat i ens fa més universals.”
“Els castellers són una bona síntesi de valors associats a l’esforç, la cooperació entre persones diverses i la confiança en els altres. La nostra cultura popular és plena de tresors llegats per generacions de gent senzilla i treballadora, però els castells tenen una intensitat i espectacularitat que els fa universalment impactants i carregats d’emoció. A partir d’avui, a més de ser patrimoni dels catalans i catalanes, són patrimoni de la humanitat”, ha afegit Tresserras.
Per la seva part, Ernest Benach, en el seu discurs davant els membres de la convenció, ha destacat que “els catalans ens sentim orgullosos que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin úniques, originals, enriquidores, creatives i arrelades a la tradició, però alhora vives i amb la mirada posada en el futur”.
El president del Parlament també ha remarcat que, “en un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l’enginy, la valentia”.
En la mateixa línia, Miquel Botella ha explicat que la declaració “és la culminació de la progressió que els castells han seguit els darrers anys i, alhora, un punt de partida per encarar els reptes de futur”. En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que aquest reconeixement per part de la UNESCO “servirà per augmentar l’interès pels castells, com per reforçar les colles i augmentar el nombre de seguidors”.
Per a Lluís Garcia, la consideració de patrimoni de la humanitat no s’ha d’entendre com un premi, sinó “com una responsabilitat i com una oportunitat perquè Catalunya es mostri a tot el món com a exemple de protecció i perduració del patrimoni immaterial”.
La Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO també inclou els següents monuments o conjunts catalans: l’obra d’Antoni Gaudí (1984 i 2005), el monestir de Poblet (1991), el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (1997), els jaciments catalans d’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica (1998), el Conjunt Arqueològic de Tarragona (2000) i les esglésies romàniques de la Vall de Boí (2000).
