Cruella de Vil, de ‘101 dàlmates’.
El 1923, Walt Disney, un jove de tan sols 22 anys, va fundar, juntament amb el seu germà Roy, Disney Brothers Cartoon Studio, un estudi d’animació de pel·lícules que avui és conegut com The Walt Disney Company. El passat 2022 va aconseguir uns beneficis de 3.150 milions de dòlars. Cent anys després, no tan sols és el pare d’un gran imperi audiovisual, parcs temàtics, canals de televisió, una discogràfica i la seva pròpia línia de creuers; també ho és de grans insígnies globals de l’animació: en Mickey Mouse, l’Ànec Donald i més de 500 dibuixos animats més.
Les històries de la factoria Disney han marcat la infància de molts nens i nenes, no sempre per a bé. Alguns girs de guió tràgics han fet efecte en la imaginació dels més petits, fregant gairebé el trauma, encara que per als experts és una oportunitat. “Dins de la màgia que el nen necessita per viure hi ha d’haver una mica de por que permeti projectar als més petits els seus temors, les seves creences instintives i les seves tendències negatives”, apunta Débora Chomsky, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que també proposa compartir amb els nens alguna història “crua” per treballar aquests sentiments.
Adeu als malvats clàssics, hola a les noves narratives
El que sí que sembla clar és que les històries s’estan modificant, i els elements també. En els últims deu anys, hi ha hagut una tendència en la indústria cinematogràfica a crear històries que s’allunyen del tradicional antagonista, que solia ser una part fonamental en molts contes al llarg de la història del cinema. En la factoria Disney, s’ha passat de malvats molt clars, com ara Jafar, Scar, Úrsula, Cruella de Vil o Maléfica, a pel·lícules que transformen el personatge antagonista fins a eliminar la seva pròpia figura; per exemple, Frozen, Encanto, Del revés o Coco, per citar-ne algunes. “És molt evident que s’ha optat per evolucionar del model narratiu clàssic heroi-antiheroi per avançar en narratives més modernes, probablement perquè es tracta de títols que volen apel·lar a públics de diferents generacions”, explica Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora del grup GAME.
Avui els personatges antagonistes s’humanitzen per observar el seu recorregut vital com un canvi, una mena d’evolució personal: per exemple, Elsa (de Frozen) lluita contra si mateixa; a Encanto la protagonista i el seu germà contra la seva família per ser acceptats, o en alguns casos lluiten contra forces de la naturalesa. Els grans assoliments ara se centren en l’espai íntim (la nostra interacció amb la societat i nosaltres mateixos), com una veritable epopeia. Per què està canviant la manera de construir aquests personatges? “Probablement, a la mateixa indústria aquest tipus d’històries l’ajuda a no ficar-se en embolics de postures maniquees que tants problemes li han donat amb els clàssics (per exemple, les característiques racials o la fisonomia dels antiherois, que amb la mirada actual ja no són políticament correctes)”, explica Neira. Per part seva, la professora Débora Chomsky afirma que, a través d’històries de por, els menors són capaços de treure a la llum instints negatius i rebutja les versions “edulcorades” d’alguns relats que eviten els finals infeliços.
En tot cas, veurem si el futur de la indústria es mou per aquests clars més que foscos en els seus personatges. “Salta a la vista que com a tendència continuarà, perquè és evident que funciona, i altres estudis estan fent el mateix”, conclou Elena Neira.
Article publicat a UOC News.
