Foto: Pere Francesch / ACN
Izaskun Arretxe va agafar el timó de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) fa mig any. Avalada per anys d’experiència d’internacionalització de la literatura catalana a l’exterior de la mà de l’Institut Ramon Llull i coneixedora a fons del sector, vol posar l’entitat “al centre” i modernitzar-la per fer-la caminar pel segle XXI, ocupant espais que fins ara no tenia. “Ha de ser una institució útil i esdevenir referencial”, assegura en una entrevista amb l’ACN. Arretxe entén com un “repte de país” fer créixer els lectors en català i centra els esforços en professionalitzar la feina creativa dels escriptors. “Viure de la literatura d’adults en català és difícil i ho ha estat sempre. No estem pitjor ara que abans”, reflexiona.
En aquest sentit, adverteix que es poden “comptar amb els dits d’una mà” els autors que poden viure de la literatura en català per a adults, i defensa concebre el sector com un procés creatiu. Així, quan els escriptors presenten les seves obres és la part final del trajecte d’escriure i, per tant, han de cobrar per la feina.
Qui sí que podia viure fins ara d’escriure –malgrat que sempre lluny de “opulència”, adverteix Arretexe– eren els autors de literatura infantil i juvenil, un “petit star system” que no està trobant relleu generacional i està esdevenint més “complicat” del que acostumava a ser.
La no-ficció en català, un gènere emergent
Si en literatura per a adults en català té bona salut i hi ha oferta de fa anys, la no-ficció literària en aquesta llengua és un gènere emergent que, a Catalunya, es fa majoritàriament en castellà. “En la ficció, escollir escriure en llengua catalana és inherent al fet creatiu, en la no-ficció no, hi ha una tria, i la tria del sector editorial és el castellà perquè té més mercat”, assegura la directora de la Institució. Per això, insta els autors a donar resposta als reptes del món actual en català.
“El món vol saber què li passa, es vol donar resposta també en forma de lliure. Això en català està començant a passar, però no de manera prou extensiva. Hi ha editorials, però se n’hauria de publicar més i aquí hi tenim un paper”, augura la directora de l’ILC. En aquest sentit, destaca la importància que la mirada sobre el món també tingui els ulls posats des de Catalunya i es faci “en català”.
Quant a la traducció de les obres en català a altres llengües, la directora creu que s’està “en un bon moment”. Un dels valors que destaca és el fet de tenir una literatura que “interessa fora”, una premissa que no es dona en totes les llengües.
Com un dels reptes per abordar en el futur i lluny de voler ser “maximalista”, considera que a Espanya hi hauria d’haver “molts més” lectors de literatura catalana, i demana estrènyer lligams des de l’ILC per “enfortir” la relació entre els territoris de parla catalana.
Fer créixer els lectors en català
Tot això, però, ha d’anar acompanyat d’estratègies per abordar un dels “reptes de país”, com és fer créixer “de manera substancial” la massa lectora en català. Per Arretxe, Catalunya té un mercat sòlid i amb oferta, que genera molta literatura en català, però calen més lectors per als llibres. “En tenim? Sí. Soc molt optimista respecte als lectors? No, n’hi hauria d’haver més i és imprescindible treballar tots alhora en fer-ho”, afirma.
