Quan el Juanillo va començar a practicar circ, als anys 80, ho va fer de manera autodidàctica. Amb els amics del barri es construïen xanques i malabars. Tot el material el feien ells.
Eren anys durs. L’heroïna va minvar la joventut de molts enclavaments populars com Nou Barris, a Barcelona. El Juanillo té la imatge dels nois joves esnifant cola o de les famílies desestructurades encara gravada al cap.
A poc a poc, i gràcies a artistes del circ social que venien d’Europa i paraven a Nou Barris, es va crear l’embrió del que més tard seria el Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel. Ara el Juanillo té 64 anys i des d’en fa més de 35 es dedica professionalment com a artista i formador de circ a l’Ateneu Popular 9 Barris.
Amb tot, la seva tasca per fer d’aquest art una eina de transformació social no s’ha quedat només en aquest districte barceloní. De fet, des de fa temps impulsa tallers de circ en centres penitenciaris de joves, els coneguts com a centres de menors.
El valor del circ
“Al principi ho fèiem de forma voluntària, però ara ja fa alguns anys que ho fem de forma professional, perquè hem vist que és una activitat que agrada molt”, diu l’artista circense a Línia. “Sobretot fem acrobàcies, malabars i equilibris”, detalla per afegir que al final “els joves fan una petita mostra del que han après a la resta de nois i noies del centre”.
Aquesta mena de tallers treballen aspectes com l’autoconfiança, la superació i la tolerància al fracàs. “Els nois descobreixen el seu propi cos i s’aprenen a valorar”, apunta l’artista i formador. Així, a l’inici hi ha malabars o acrobàcies que els costen, però en paraules del Juanillo, el taller els ajuda a adonar-se que quan hi insisteixen, al final aconsegueixen el que es proposen.
Els tallers acaben convertint-se en un ensenyament per a la vida. “Molts dels nois han descobert que són capaços de fer coses que mai s’havien pensat que podrien fer”, diu l’artista. “Treballem amb el col·lectiu, és a dir, volem que els joves aprenguin a confiar en els seus companys”, afegeix.
Els límits dels tallers
Els tallers els ajuden, però sovint són un pedaç. Així ho reconeix el mateix Juanillo, que assenyala que el problema és que, per molta feina que es faci, “hi ha joves que amb 18 anys hauran de sortir del centre sense tenir un lloc on anar”. “Ens torbem amb xavals que han vingut en pasteres o sota un camió”, explica. Són els mateixos menors que un cop compleixen la vintena es queden sense un sistema que els empari a conseqüència de la llei d’estrangeria.
Així mateix, hi ha un darrer problema. Els tallers de circ o d’altres com els de rap que es fan als centres són poc freqüents. Segons opina el Juanillo, “els joves no acostumen a fer gaires coses i els materials són pocs”. És per aquest motiu que moltes vegades es veuen obligats a fer els tallers a l’aire lliure.
Malgrat tot, l’artista considera que quan s’acaba l’activitat aconsegueixen deixar una petita llavor en els joves. “Alguns han vingut després a l’Ateneu i ens han dit que segueixen amb el circ”, relata.
Els tallers de circ s’estenen
En el passat, aquesta mena de formacions s’havien dut a terme al Centre Educatiu de Can Llupià. De fet, el Departament de Justícia de la Generalitat deixa constància de tallers de circ des del 2019 i fins ara en aquest equipament situat a Barcelona. A principis de novembre, però, l’organisme públic va anunciar que el 2023 estendria els tallers de circ a dos centres educatius més de la regió metropolitana. Es tracta del Centre Educatiu l’Alzina, a Palau-solità i Plegamans, i del Centre Educatiu Els Til·lers, a Mollet.
Segons la documentació del projecte, aquests tallers se centren en diferents varietats d’acrobàcies i amb ells es vol “generar un espai de superació mitjançant les disciplines del circ”. A més, es pretén fomentar “el desenvolupament de les competències socials i personals”. Es refereixen a conceptes com l’esforç i la persistència, la sensibilitat i la creació artística, l’expressivitat corporal, l’autoestima o els hàbits saludables.
El projecte té com a objectiu que la vida al centre prengui com a referència “la vida en llibertat” i es redueixin “al màxim els efectes negatius que l’internament pot comportar per als menors o els joves”.
Així, durant els caps de setmana de tres mesos, els joves d’entre 14 i 21 anys dels centres podran assistir a 12 sessions de dues hores cadascuna, impartides per dos formadors, que es faran en grups de 15 interns. La iniciativa té un valor estimat de 25.000 euros.
