La cooperativa Versembrant fa tallers de rap per a menors en escoles (foto: Versembrant).
L’art pot canviar coses. Remoure consciències. Pot millorar la vida de qui el consumeix. Almenys així ho creuen des del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i per aquest motiu van presentar a principis d’aquest mes de juliol un projecte mitjançant el qual es portarà la música rap als centres educatius de Justícia Juvenil; els que sempre s’han anomenat centres de menors.
Seran cinc tallers d’aquest estil musical que s’emmarca en la cultura hip-hop, tres dels quals es faran en centres de la regió metropolitana. Els equipaments escollits són el centre Can Llupià de Barcelona, el centre Folch i Torres de Granollers i el centre Els Til·lers de Mollet del Vallès. Així, els tallers, que es perllongaran un mes aproximadament, tindran una durada total de vuit hores i mitja repartides en tres sessions d’escriptura creativa i una de gravació. Segons queda indicat en els documents del projecte, els grups estaran formats per entre quatre i 15 menors.
Les sessions de rap es faran “amb perspectiva de gènere i de diversitat cultural per tal de fomentar la reflexió, el respecte davant la diversitat cultural i la crítica davant situacions de discriminació com poden ser el masclisme, l’homofòbia o el racisme”. “Ateses les característiques de les persones menors i joves internades en centres de Justícia Juvenil, moltes d’elles subjectes a vulnerabilitat i a violències, es considera necessari dur a terme tallers d’empoderament”, afegeixen des de Justícia.
Davant de tot això, cal preguntar-se quin és l’impacte d’aquesta mena de cursos. Funcionen? Ajuden a ampliar la mirada dels menors als quals s’adrecen?
Rapers i educadors
Qui més coneix com funcionen aquests tallers és el col·lectiu Versembrant. Conformat pels rapers Pau Llonch, que en el passat formava part d’At Versaris, Bittah, de les Tribade, Fetitxe 13 i Vazili, fa anys que aquesta cooperativa fa formacions de rap per a menors en escoles i altres equipaments que tenen com a objectiu combatre el racisme, la xenofòbia o el sexisme. “Ens definim com una escola popular itinerant i el nostre projecte pretén fomentar la consciència crítica del jovent mitjançant l’art urbà i el hip-hop”, explica a Línia el Joël, que també respon al nom de Fetitxe 13.
Els seus tallers comencen amb una introducció en la qual relaten quan i com va néixer el rap. “Fem una sessió perquè els menors coneguin l’origen popular del rap als barris marginals de Nova York per part dels que no tenien veu”, explica el Joël. Després els mostren els conceptes bàsics del rap, és a dir, idees com el compàs, l’accent i altres aspectes relacionats amb la melodia i el ritme. Finalment, els menors posen les lletres que han creat en bases instrumentals que més tard són enregistrades i portades davant del públic.
Tot aquest procés es porta a terme mitjançant un constant diàleg entre els formadors i els menors. “Es tracta de fer una reflexió col·lectiva i no pas de reproduir les jerarquies”, afirma el Joël.
Més enllà de l’educació normativa
Hi ha dues grans diferències entre els tallers que proposa Versembrant i l’ensenyament reglat. Per una banda, els educadors miren de no generar una diferència abismal entre ells i els joves. “Nosaltres venim de fora i se’ns pot percebre com una autoritat… Sempre intentem trencar aquesta relació”, explica Fetitxe 13.
Per altra banda, l’abordatge de les discriminacions es fa des d’una perspectiva personal i emocional. “Al principi pensàvem que la presa de consciència havia de passar per la part racional, però vam veure que allò no tenia un efecte tan profund com crèiem”, diu el Joël. “Ara, en canvi, parlem de les discriminacions des de la biografia personal dels menors, des del seu dolor”, afegeix. Amb això, el raper vol dir que explicar als joves per què no han de ser racistes no funciona, per molt bons arguments que se’ls posi sobre la taula. “En el cas dels alumnes que tenen actituds masclistes i que han patit discriminacions pel seu color de pell o el seu origen es veu molt clar, ja que són capaços d’entendre que allò que els afecta en un terreny pot assemblar-se a l’opressió que exerceixen en altres situacions”, reflexiona l’integrant de Versembrant.
Els referents dels joves
Santa Salut, Tribade o Extraño Weys. Aquests són alguns dels referents del rap que intenten donar a conèixer des de Versembrant en les seves sessions. Són excepcions en un mar de propostes musicals urbanes, sovint masclistes, racistes o classistes, que els menors consumeixen massivament.
“Intentem explicar per què hi ha gent que posa el focus en aquesta música”, diu el Joël. “Estan escoltant el que volen que escolti la indústria i els parlen de ser mafiosos o de drogues mentre encara viuen les mateixes opressions de sempre”, sentencia.
