La consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila Moreno, han presentat aquest dimecres els objectius i el calendari Pacte Nacional per la Llengua. La voluntat és establir un diagnòstic objectiu de la situació de la llengua catalana per tal de dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, la ciutadania.
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, i potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida.
Durant la presentació, Garriga ha apuntat que el Govern “ha entrat en una nova etapa” pel que fa a la política lingüística en què “la llengua és una prioritat”. En aquest sentit, ha remarcat que el Pacte Nacional per la Llengua ”és un projecte de país, i defineix la voluntat d’aquest Govern de tractar els temes relacionats amb el català d’una manera frontal, transversal, dialogant i oberta”.
La consellera de Cultura també ha assenyalat que ens trobem en “un moment crucial pel català”, perquè la societat està evolucionant ràpidament. Per a Garriga, “la situació de les llengües al segle XXI requereix un Govern que pensi amb la mentalitat del segle XXI”. ”La tasca del Govern és fer polítiques modernes, inclusives i constructives”, ha afegit.
La consellera ha admès que la llengua catalana “té febleses, però també té oportunitats”, i que el Departament es fa càrrec “d’aquesta situació des d’un punt de vista propositiu”.
Per la seva part, Francesc Xavier Vila ha apuntat que “la llengua està lluny d’haver-se normalitzat” com a conseqüència de diversos factors i raons de tipus jurídic i polític, “com ara que el règim d’oficialitat del català és limitat”, però també per raons de tipus demogràfic i socioeconòmic, tecnològic, cultural i ideològic.
El secretari de Política Lingüística ha assenyalat que per explicar aquestes tendències ”cal fugir dels reduccionismes i les simplicitats”, perquè “el plurilingüisme social és una realitat inestable que exigeix una vigilància constant, sobretot per garantir la posició de les llengües minoritzades”.
Per Vila, el Pacte Nacional per la Llengua és “una oportunitat per tal que la societat catalana avaluï serenament i de manera informada la situació del català per tal de poder prendre les decisions pertinents que en garanteixin el futur”.
Consens per la llengua
Amb el Pacte, es vol arribar a un consens social i polític sobre el català i desenvolupar polítiques necessàries per a l’ús i el coneixement de la llengua. El Departament de Cultura entén que el futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin compartides tan àmpliament com sigui possible.
En aquest sentit, Natàlia Garriga ha fet una crida perquè “tota la societat” hi participi, perquè “la llengua és per a tothom i tothom la pot utilitzar i estimar, com sempre ha passat a Catalunya”. Segons ella, cal ”desconflictivitzar la llengua”.
La consellera ha assenyalat que perquè el Pacte tingui sentit, tothom qui hi doni suport ha de reconèixer la unitat de la llengua catalana; reconèixer que ara mateix la situació de la llengua és complexa i delicada, tant a Catalunya com a la resta del domini lingüístic, i compartir la necessitat d’actuar per revertir la situació.
Desenvolupament del Pacte
El passat mes de setembre, el Parlament va instar el Govern, per mitjà d’una resolució aprovada per un 85% de la cambra, a promoure un Pacte Nacional per la Llengua i a encarregar un informe acadèmic sobre la situació de la llengua. Al febrer es farà la primera reunió del Pacte, on es presentarà l’informe sobre la situació de la llengua als partits polítics i a les entitats i representants del Consell Social de la Llengua Catalana.
La presentació de l’informe, realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans, marcarà l’inici del procés de reflexió, debat i consens.
Així, un cop feta la primera reunió s’obrirà el procés participatiu adreçat a institucions, entitats i ciutadania. Així, es portaran a terme diverses activitats d’informació, reflexió, debat i de recollida de propostes en diferents espais i localitats, seguides després de jornades de reflexió sectorials i territorials, de grups de reflexió i de recollida de propostes.
Al juliol es durà a terme la síntesi de les aportacions recollides durant el procés participatiu per tal que es pugui incorporar al debat i als treballs polítics que tindran lloc durant la tardor. Aquests treballs s’acabaran amb l’elaboració del text definitiu del Pacte, que un cop aprovat podran subscriure institucions, entitats i ciutadania.
La previsió és que a la tardor de 2022 s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua, i que aquest es presenti i se signi al desembre. Aquest procés ha de conduir a la signatura d’un document, el Pacte Nacional per la Llengua, que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
