El reportatge d’investigació publicat diumenge per l’Ara sobre els casos d’assetjament sexual i abús de poder per part d’alguns docents de l’Institut del Teatre han sacsejat el sector. En el treball, una vintena de testimonis denuncien que en els últims 30 anys hi ha hagut una sèrie de professors que “han abusat del seu poder davant dels estudiants amb comentaris humiliants i de caràcter sexual, fins i tot assetjant-los i en algun cas abusant-ne sexualment amb tocaments”.
El mitjà també exposa un “maltractament psicològic reiterat i estructural” i una situació sense “fets aïllats” que afectaria una dotzena de professors, però sobretot Joan Ollé i, en diferent grau, Jorge Vera i Berty Tovías (aquests dos últims ja jubilats).
L’Institut del Teatre ha expressat la seva “més absoluta repulsa” als fets i “el més absolut suport i la més absoluta solidaritat” amb l’alumnat afectat. Vista la “gravetat” de les denúncies, l’IT ha posat en marxa d’ofici el procediment davant de casos d’assetjament i recavarà informació amb l’objectiu d’emetre un informe vinculant per determinar les mesures a prendre.
La institució recorda que des de 2018 disposa d’un Protocol per a la prevenció, detecció i actuació de l’assetjament sexual, i que no ha rebut cap denúncia oficial de possibles casos. En aquest sentit, encoratja l’alumnat del centre a acollir-s’hi.
El reportatge de l’Ara explica alguns dels episodis d’abusos passaven dins des aules i d’altres fora. L’IT afirma en la peça que no té denúncies formals d’assetjament, però admet que hi hagut actituds que no s’han sabut abordar durant molts anys.
La direcció que “l’Institut és un reflex de la societat” i que algunes de les actituds dels professors com Ollé, Tovías o Vera eren la manera de fer d’una generació passada. “S’ha treballat perquè cap alumne se sentís violentat, agredit o molest per les dinàmiques i metodologies d’aquests professors, però també de tota la resta”, afirma la directora, Magda Puyo.
“L’Institut, com molts altres espais i comunitats, no ha estat prou atent a qüestions de caràcter sexual. En part perquè no teníem les eines. És molt difícil treballar en els dos pols, la víctima se sent víctima i l’assetjador no se sent assetjador”, afirma Puyo en declaracions al diari. Segons ella, però, la majoria de situacions no passaven dins del centre, sinó fora.
“Les relacions sexuals entre alumnes i professors passen i no es veuen com un problema, és una qüestió íntima. Només tinc dret a parlar de les conseqüències negatives que passin dins l’Institut”, afirma.
El reportatge inclou el testimoni d’Ollé, que no es dona “per al·ludit davant d’acusacions anònimes”. També recull testimonis que l’acusen de fer comentaris vexatoris i humiliants cap a les estudiants, i d’intentar mantenir-hi relacions. El diari inclou paraules d’exalumnes que admeten que li tenien “terror”, i explica que algunes alumnes fins i tot van marxar per allunyar-se’n.
Per la seva banda, Jorge Vera diu que no es vol justificar i sempre ha actuat i parlat amb contingut sexual en el marc d’escenes. “Si un alumne diu que ho he dit fora d’escena, que em posi una denúncia i li donaré la raó. Si algú s’ha sentit ferit, em disculpo”, afirma, afegint que ha mantingut “relacions consentides” amb alumnes. “Però abans l’IT era una acadèmia, no un ensenyament reglat. Evidentment ara no haurien de succeir coses que jo he fet, no ho negaré. He crescut i no estic d’acord amb certs comportaments”, afirma.
Berty Tovías, a qui els alumnes consultats per l’Ara acusen de fer tocaments durant les classes i de generar situacions “incòmodes”, afirma que mai ha rebut cap queixa, però que si hi ha hagut alguna situació així ha estat “sense mala fe”. “Si fa falta, ho lamento molt, però no tinc res a amagar”, declara al diari.
