Catalunya necessita uns pressupostos que es tradueixin en drets i l’increment de recursos en cultura és una gran oportunitat que permetrà desplegar polítiques culturals que arribin al conjunt de la ciutadania.
Els pressupostos de la Generalitat per al 2026 van exactament en aquesta direcció: posar les persones al centre de l’acció pública.
Parlem del pressupost més alt de la història de la Generalitat de Catalunya, amb un increment del 22,8% de la despesa respecte del 2023. No és només una xifra rècord; és l’expressió d’una prioritat política: situar les persones al centre de l’acció pública i reforçar l’estat del benestar. En temps d’incertesa global, apostar per la prosperitat compartida no és retòrica, és responsabilitat. Però si hi ha un àmbit on aquest salt pressupostari adquireix un valor especialment simbòlic i estructural és el de la cultura. Massa sovint relegada a un paper ornamental, la cultura és, en realitat, una política social de primer ordre. És cohesió, és identitat col·lectiva, és esperit crític i és també economia productiva.
Els comptes del 2026 ho entenen així. El Departament de Cultura disposarà de 524 milions d’euros, una fita històrica per fer polítiques públiques culturals. I per al 2026, l’increment és de 118 milions més que el pressupost del 2023, un augment del 29%. No s’havia assolit mai aquesta xifra ni s’havia experimentat un creixement tan intens entre dos exercicis. I amb la seva aprovació ens acostem de manera decidida a l’objectiu del 2% del pressupost per a cultura, una reivindicació sostinguda del sector i especialment de la plataforma Actua Cultura i tots els sectors culturals que en formen part.
El món de la cultura i els sectors estratègics que el conformen donen suport a aquest pressupost del Govern per al 2026. La plataforma Actua Cultura, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, i el Cercle de Cultura de Catalunya han manifestat públicament el seu suport a què la cultura avanci cap al 2% i ho faci ja el 2026 amb l’aprovació del pressupost de la Generalitat. No es tracta d’una adhesió acrítica al Govern. La indústria cultural catalana i els sectors professionals són conscients que sense pressupostos no hi ha oportunitats, igualtat, planificació, ni estabilitat, ni drets culturals efectius.
Perquè d’això parlem quan parlem de cultura: de drets i d’igualtat d’oportunitats. Aquesta és la legislatura dels drets culturals –amb la llei en tramitació al Parlament de Catalunya– i aquests drets necessiten polítiques públiques, inversió i múscul financer per deixar de ser només una declaració d’intencions. Aquests 524 milions han de servir per impulsar les arts, reforçar l’educació cultural i artística, garantir l’accés universal i ampliar la participació arreu del territori. Sense recursos, la universalitat és paper mullat.
“La cultura té davant seu una oportunitat històrica d’avançar. De convertir el vell anhel del 2% en una realitat tangible. De deixar de ser l’assignatura pendent per esdevenir pilar estructural”
Els increments al Departament de Cultura són molt importants i transversals: el Pla Nacional del Llibre i la Lectura; la presència de les arts i la cultura en l’educació; la cultura de base i l’associacionisme; els grans equipaments nacionals i la xarxa d’equipaments culturals de proximitat; la creació artística; la preservació i difusió del patrimoni cultural; el teixit empresarial i la indústria cultural, i es consolida l’aposta estratègica per l’audiovisual i la cultura digital amb projectes com el Catalunya Media City i La Foneria.
Aquests pressupostos s’adrecen a tots els sectors i pensen en tothom. No es tracta només d’invertir més en els grans projectes tractors. També creix el suport a la cultura popular i a l’associacionisme, s’amplien les línies de subvencions i els recursos per subvencionar l’activitat cultural, i es crea un pla de nous circuits i gires per reforçar les arts escèniques i la producció artística fent accessible el conjunt de Catalunya. El Pla d’Equipaments i Serveis Culturals 2025-2035 i la Xarxa d’Equipaments Públics han de permetre trencar els desequilibris i generar oportunitats i accés perquè la cultura no sigui un privilegi metropolità, sinó un dret garantit a pobles, barris i ciutats.
Aquest desplegament té una dimensió laboral innegable. Més inversió pública vol dir més capacitat de producció, més estabilitat per a companyies, creadors i treballadors culturals, i millors condicions per a un sector massa acostumat a la precarietat. Donar suport als pressupostos és, també, posar-se al costat de la professió artística catalana.
Hi haurà qui reduirà el debat a una disputa partidista. És legítim discrepar, però convé no perdre de vista l’essencial: sense aquests pressupostos, Catalunya no només ajornaria projectes; enviaria un missatge d’incertesa als sectors culturals i s’allunyaria de l’objectiu del 2%. I això tindria conseqüències reals sobre entitats, col·lectius i professionals.
En definitiva, la cultura té davant seu una oportunitat històrica d’avançar. De convertir el vell anhel del 2% en una realitat tangible. De deixar de ser l’assignatura pendent per esdevenir pilar estructural de l’estat del benestar. Tanmateix, els sectors culturals i la gent de la cultura ja han fet manifestacions de suport perquè Catalunya aprovi el pressupost del 2026. Escoltem-la, el futur no pot esperar més.
Rocío García Pérez, diputada del PSC i portaveu de Cultura al Parlament de Catalunya.
‘A fora de Barcelona hi ha vida cultural’ – Albert Ribas
