En els darrers mesos, i després del tancament d’algunes llibreries emblemàtiques, el sector llibreter es debat entre l’etern “renovar-se o morir”. Perquè si les llibreries volen seguir tenint un paper en l’era digital, hauran de reinventar la manera com ajuden a descobrir i vendre llibres als lectors, ja siguin en format paper o digital.

Perquè la desaparició de les llibreries no és només adequar velles estructures a les exigències del mercat global. Amb cada llibreria que desapareix es posa en perill la necessària diversitat del mercat d’idees. Perquè protegir les llibreries no és només una qüestió de nostàlgia, sinó de pura i simple salut cultural i democràtica.

És justament en aquest temps de canvi quan les llibreries han de demostrar als altres actors de la cadena de valor del llibre ―i als seus clients― que segueixen tenint alguna cosa valuosa que aportar: el seu espai per posar en contacte llibres i lectors. I per fer-ho és necessari que passin per un procés de reinvenció i de reconversió.

Entre les mesures que poden ajudar a enfortir el sector llibreter, podríem enunciar-ne de sentit comú, recollides entre les moltes que s’han proposat en el sector en els últims mesos:

  • Dinamització cultural en el seu entorn: oferir al seu públic una àmplia i variada activitat cultural, amb presentacions de llibres, trobades amb els escriptors, clubs de lectura… Cal atreure públic als nostres espais de noves maneres i amb noves propostes.
  • Especialització temàtica o per gèneres, que permetria captar un públic adepte. Cal tenir una oferta àmplia i diversa al voltant d’un nombre limitat de temes per arribar a lectors amb interessos específics.
  • Diversificació de l’oferta que oferim: associats al món del llibre, al món dels productes culturals o a camps temàtics relacionats amb l’especialitat de la llibreria o que portem al món del llibre (per exemple, per què no un maridatge entre vi i literatura?).
  • Millora de la seva capacitat logística per respondre ràpidament a la demanda dels lectors: cal fer front a les grans màquines de vendre que són els portals digitals; tal vegada serà necessària una aliança entre distribuïdors i llibreters, per fer arribar en un parell de dies els llibres que se sol·liciti i no es tinguin en estoc.
  • Mantenir el seu rol prescriptor: a més de disposar d’una bona selecció de títols, el llibreter ha de conèixer els interessos i hàbits lectors de la seva clientela. No podem seguir venent a estranys.
  • Presència a la web i a la web 2.0: poder vendre llibres des de la seva pàgina però també generar continguts per ser difosos per les xarxes socials.

Al costat d’aquestes millores, les llibreries haurien d’incorporar la cartelleria digital intel·ligent als seus espais. Al segle XXI se segueixen exposant els llibres com en l’època de Gutenberg, col·locant els llibres en taules i prop de les caixes registradores. Una pantalla de cartelleria digital intel·ligent ens ofereix l’oportunitat de presentar més novetats, fins i tot amb el seu book-tràiler, i incidir en la venda en el lloc on es decideix fer: la llibreria. D’aquesta manera, les petites i mitjanes editorials podran anunciar els seus llibres en aquestes pantalles a uns preus molt competitius.

En síntesi, és fonamental que les llibreries demostrin cada dia que tenen un valor que aportar i que aquest sigui percebut pels seus públics. Les llibreries han de reinventar-se, incorporant tot tipus de tecnologies i activitats en els seus espais físics i digitals. Com l’era Gutenberg va transformar radicalment la manera de produir i comercialitzar els llibres, l’era digital està transformant també la forma en què descobrim i comprem tot tipus de llibres (en paper o digital) en les llibreries del segle XXI.

Albert Pérez Novell. Consultor en xarxes de valor i director general de Globalbook.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram