L’afer de Borriana ens va posar els pèls de punta a tots. La imatge d’un càrrec públic entrant a una biblioteca a requisar publicacions i sostreure-les de l’abast de la ciutadania ens transporta a les èpoques més fosques de la història europea contemporània. No és una anècdota, no és un fet aïllat, és un senyal d’alerta clar i directe, que no es pot despatxar amb una piulada d’indignació o un comunicat de condemna.
La reacció de la societat ha estat extraordinària. El sector ha respost amb contundència, amb mesures legals i amb una determinació ferma d’avançar i fer arribar més lluny que mai la cultura i la llengua. I moltes persones, mentre lliscaven amb el dit la pantalla del mòbil per llegir més piulades de solidaritat amb Camacuc, El Temps, Cavall Fort, Enderrock i Llengua Nacional, es preguntaven què poden fer per ajudar.
L’atac de Borriana ens ha indignat, però convé recordar que és un més de molts. Històricament, el sector de les revistes ha crescut, ha viscut i ha sobreviscut en entorns adversos. Només cal recordar l’hostilitat envers les revistes valencianes durant els 20 anys del PP al País Valencià. O l’atàvica competència deslleial de les publicacions en castellà, recolzades per l’Estat i les grans empreses i per un mercat publicitari que ignora tot allò que no és en castellà.
Històricament, les revistes en català han hagut d’esprémer amb enginy els pocs recursos disponibles per oferir un producte editorial professional i de qualitat, amb la consciència de ser la ventafocs del sector. Les administracions han cuidat sempre molt més els diaris i periòdics que poden mossegar amb un editorial crític, que a les revistes temàtiques que no tenen incidència política.
I tanmateix, el sector s’ha consolidat en els últims 40 anys –els mateixos que fa enguany l’APPEC– amb més de 200 revistes de més de 30 temàtiques diferents. Publicacions d’abast nacional del màxim nivell que poden mirar de tu a tu qualsevol homòloga europea.
“Tothom que s’estimi la llengua, la cultura i la llibertat pot fer aquest gest revolucionari i devastador: una subscripció”
Per això les revistes, els llibres o la tele i la ràdio en català esdevenen una obsessió per a aquells que volen esborrar les diferències i homogeneïtzar l’Estat entorn d’una única llengua i una única cultura. Perquè una cultura capaç de publicar cada anys milers de llibres, editar centenars de revistes o produir desenes de continguts audiovisuals en llengua pròpia esdevé una prova demolidora de l’existència d’una nació. Com poden ser una invenció, els Països Catalans, si són capaços de generar tota aquesta producció cultural? Si volen una Espanya homogènia i uniforme, han d’eliminar la diversitat. No hi ha alternativa.
Tornem al títol d’aquest article. Què puc fer jo per Camacuc, per Cavall Fort, per Enderrock o per les 200 revistes en català? És tan senzill que espanta. Espanta a l’energumen de Borriana i a tots els que pensen com ell. Tothom que s’estimi la llengua, la cultura i la llibertat pot fer aquest gest revolucionari i devastador: una subscripció. Amb una base de subscriptors sòlida i estable, les revistes en llengua pròpia podran resistir qualsevol embat i podran continuar fent la seva tasca insubstituïble.
Una subscripció anual a una revista costa menys que un sopar, i el retorn és insuperable: rebre a casa durant tot l’any els millors continguts sobre la temàtica que ens interessi. I si som estudiants, o ens costa arribar a finals de mes, hi ha solucions imaginatives, com ara compartir la subscripció amb un amic o un veí, o demanar a la nostra biblioteca que s’hi subscrigui per poder gaudir-la a la sala de lectura. Els últims dies, centenars de noves altes han augmentat la base de subscriptors de les revistes víctimes de la censura. Enfortir-les i assegurar-ne la continuïtat és a les nostres mans. Fem el gest. Fem una subscripció a qualsevol de les més de 200 revistes de més de 30 temàtiques diferents. N’hi ha per triar i remenar.
Germà Capdevila, president de l’APPEC Editors de Revistes i Digitals.
