Sembla ser que els dies del paper es van quedant enrere. Un dels senyals més evidents és que Amazon, la botiga online més coneguda a tot el món, ja ven més e-books per Kindle (un e-reader) que llibres de tapa dura. La seva aposta pels llibres sense ànima s’ha vist recompensada amb aquesta singular fita, que per als més avantguardistes ha estat motiu de satisfacció i pels més tradicionalistes, una raó de dol.
L’empresa va anunciar al juliol que, en el segon trimestre de l’any, havia venut 143 llibres electrònics per cada 100 en paper, incloent-hi els títols que aleshores encara no estaven disponibles al Kindle. I això no és tot: sembla ser que la tendència afavoreix clarament el nou format ja que, en les quatre setmanes prèvies al mes d’agost, la proporció va pujar fins a 180 a 100; durant l’estiu, els ritmes de descàrregues s’han accelerat. Tant és així, que el líder de la companyia, Jeffrey Bezos, va qualificar el canvi d’“espectacular” ja que porten 15 anys venent llibres de tapa dura i només 33 mesos per a Kindle, amb un patrimoni llibreter de més de 630.000 títols, a més d’altres 1,8 milions lliures de drets d’autor.
Els lectors es van dividint entre els que defensen el món virtual i el físic, amb arguments ben diferents. Els primers, partidaris del desenvolupament de les noves tecnologies, s’han convertit en viatgers que ocupen un seient preferent en el tren de la modernitat. Consideren que l’accés universal els permetrà, mentre tinguin accés a internet, arribar a qualsevol obra de forma immediata i ràpida (que no és el mateix que tenir-la a les mans), sense dependre de les existències a les llibreries i sense haver de portar al damunt un número infinit de publicacions (no conec ningú que vagi per la vida carregat de llibres). També donen raons de mobilitat, ja que pots portar el teu e-book en una memòria i llegir-lo a qualsevol sistema digital (no és possible això mateix amb un llibre tradicional?); de protecció del medi ambient (l’e-reader només consumeix bateria quan es passa la pàgina) i estalvi de paper. També de comoditat (amb només uns clics és possible tenir el llibre desitjat sense haver de desplaçar-te) i econòmic, ja que els preus de compra són molt més assequibles i, per altra banda, és possible la descàrrega de títols gratuïtament, sense haver de pagar.
En el segon grup, el dels escèptics, en el qual em trobo, hi ha els que pensen que la lectura d’un llibre a través d’un suport digital no equival a la d’un llibre tradicional, que és molt més personal i més propera ja que permet que el lector es mimetitzi amb l’obra i amb la història que està llegint. La lectura a través d’un dispositiu digital pot produir cansament en la visió i problemes de lectura; pot violar els drets d’autor, ja que algunes de les obres són digitalitzades i publicades sense cap tipus d’autorització. El mitjà virtual, a més, no ofereix garanties que la informació sigui autèntica, ja que qualsevol pot modificar una obra i “penjar-la” a internet. I per últim, condueix a la feblesa dels processos de publicació de noves obres, ja que ningú les compra perquè se les pot baixar d’internet. Afortunadament, la compra d’un e-book no està a l’abast de totes les butxaques.
Jo estimo els llibres, els tradicionals. M’agrada anar a les llibreries i envoltar-me de llibres, admirar-los a les prestatgeries, agafar-los i fullejar-los, llegir alguns paràgrafs, acariciar-los, fer cua a la caixa, pagar-los i fer-los meus per sempre. M’agrada la sensació de portar-ne algun exemplar a la motxilla, saber que en qualsevol moment el puc treure i practicar amb ell una immersió literària a qualsevol lloc, sense haver de dependre de cap font d’alimentació alternativa; m’agrada llegir-los a qualsevol racó de casa, olorar-los, mimar-los. La lectura d’un llibre requereix una litúrgia que es transforma en quelcom religiós, amb el tacte de les pàgines autèntiques i el moment de tancar-los quan arribo al final. El contacte físic. Em nego a llegir cap e-book i convido des d’aquí a tothom —tot i el risc que es pugui considerar un acte quixotesc— a fer el mateix. El dia que tots els llibres deixin de tenir ànima, que siguin electrònics, serà un bon moment per retrobar-me amb els que ja he llegit i donar-los una segona o tercera vida. Tantes com ells m’han donat a mi.
© Revista Benzina nº 47
