Què tenen en comú The Handsmaid’s Tale, Call Me by Your Name, Game of Thrones, Incerta glòria i Wonder? Que al darrere de les respectives produccions audiovisuals en format sèrie o llargmetratge hi ha una obra literària. I en què s’assemblen The Little Stranger, Red Sparrow, Annihilation, Where You’d Go i Crazy Rich Asians? Que són llargmetratges que s’estrenaran al llarg del 2018 a les pantalles i a l’origen hi tenen una novel·la.
Quantes adaptacions literàries han arribat a la carrera dels Oscar els darrers anys? Moltíssimes. Algunes edicions fins i tot eren majoria els títols nominats a millor pel·lícula provinents d’un llibre. Només cal buscar les llistes per comprovar-ho. A vegades eren adaptacions de llibres desconeguts que gràcies a l’adaptació i al seu èxit van tornar a arribar a les llibreries, com per exemple el llibre de memòries publicat el 1853 per Solomon Northup, 160 anys abans de convertir-se en la base de Twelve Years a Slave, pel·lícula guanyadora dels Oscar del 2013, entre molts altres premis.
Més d’un terç de les produccions audiovisuals estrenades arreu del món el 2017 van ser adaptacions literàries. Més del 30%. La xifra segueix creixent a un ritme accelerat i és evident que estem vivint un boom de les adaptacions literàries i que és una tendència propiciada pels executius dels grans studios de Hollywood o de plataformes com Netflix o HBO. Cada vegada són més els productors, sobretot als Estats Units, que prefereixen desenvolupar un projecte a partir d’un llibre abans que d’un guió original. I ho argumenten dient que si falla alguna cosa, si hi ha problemes o canvis de guió, d’art, d’interpretació… “sempre es pot tornar al llibre”, que dona més nivells d’informació a tots els equips.
Comprar els drets audiovisuals d’un llibre s’ha convertit en garantia d’èxit. Si el llibre és conegut, perquè assegura una primera “audiència potencial”. Si el llibre no ho és tant, perquè l’obra literària es converteix en una base sòlida a partir de la qual desenvolupar l’obra audiovisual.
Fa només una dècada, quan saltava la notícia d’una nova adaptació d’una obra literària de renom l’escepticisme era majúscul. Els comentaris “el llibre és millor que la pel·lícula” o “s’han carregat totalment la novel·la” solien ser els més habituals a les sortides del cine. Però m’atreveixo a afirmar que les coses han canviat totalment. I on abans hi havia escepticisme, ara hi ha molta curiositat. Els espectadors-lectors ja no s’enfronten a una adaptació literària de la mateixa manera, són cada vegada més conscients que el llibre sempre serà el llibre, intocable a les prestatgeries; i que l’adaptació audiovisual serà justament, com el nom indica, una adaptació. Potser amb menys personatges i subtrames, potser amb un altre final i segurament transportat a un altre escenari o país. El que de veritat importa és que l’essència i la “tesi” de l’autor o autora de la novel·la quedin reflectides a l’obra audiovisual.
Anna Soler-Pont, agent literària, productora audiovisual, fundadora i directora de Pontas Agency.
Article publicat a Infoproa, el butlletí de PROA (Productors Audiovisuals Federats).
