Just abans dels terrorífics fets de França, aquí hem viscut un nou episodi d’intolerància disfressada d’apel·lacions a la convivència. En una pràctica que ja comença a ser un mal costum, una obra emesa per TV3 era denunciada al CAC per una pretesa vulneració del pluralisme informatiu; aquest cop per l’autodenominada Societat Civil Catalana.

Un cop més es pretén que l’autoritat audiovisual analitzi una obra de creació com si fos una peça d’un Telenotícies. Ja havia passat en anteriors vegades, amb documentals com Adéu, Espanya? o Hola, Europa! de na Dolors Genovès. Ara li ha tocat el rebre a la pel·lícula L’endemà de n’Isona Passola.

Una denúncia que ignora que un documental és una obra que expressa una visió, una mirada del seu autor sobre la realitat. Una obra que, si ha de ser emesa per un mitjà públic, ha de ser honesta amb el tema o fets que hi tracta; sí, però mai, mai serà cap panoràmica equitativa de totes i cadascuna de les distintes visions u opinions que hi puguin existir. Hi ha un relat, legítim i creatiu, que l’estructura i li dóna sentit. Res, res a veure amb una crònica parlamentària o un programa de debats.

Com la ignorància és molt atrevida, i l’autoodi acostuma a conduir a situacions que provoquen vergonya aliena. La nota de premsa de la denúncia d’aquesta mena d’entitat ciutadana incloïa un patètic intent de desqualificació dels valors artístics del film, tot fent d’esperpèntics crítics cinematogràfics, que ja no ve d’aquí. Quan no hi ha sentit del ridícul ens trobem amb el que ens trobem. Només hi faltava un diputat, expert en passar d’un partit a un altre sense despentinar-se, que ha arribat a afirmar que L’endemà banalitzava la violència contra les dones! Goya tindria material per a una nova sèrie pictòrica.

En fi, l’equip de Minoria Absoluta, amb en Toni Soler al capdavant, ja va haver de sentir estupideses de tots colors per haver fet una divertida paròdia d’una de les més cèlebres escenes de la pel·lícula El hundimiento. La voluntat censuradora i l’enyorament dels temps de la Inquisició gaudeixen de molt bona salut en determinats despatxos de Madrid i de les seves delegacions o franquícies barcelonines. L’ombra de Torquemada és allargada i no desapareix en ple segle XXI.

No hi ha societats perfectes, és cert. Però també ho és que hi ha elements claus que en defineixen la seva qualitat o manca d’ella, com la intolerància. La intolerància que s’expressà dimecres a les xarxes socials quan a Espanya l’etiqueta #StopIslam aconseguia esdevenir trending topic… I aquí no ens en vam escapar del tot, havent de lamentar comentaris com els de l’alcalde Albiol, qui expressà al Twitter la seva coneguda ideologia contrària a la igualtat de drets i creences de les persones. Quan es parla de construir un nou país també parlem d’això. D’un país on casos com el d’una Audiència Nacional que imputa l’humorista Facu Díaz per fer una parodia televisiva sobre el PP, ens quedin ben lluny, molt lluny.

I tornant a TV3, la mateixa casa, na Dolors Genovès i la productora Brutal Media van donar fa ben poc una gran lliçó de valors integradors, i de servei públic audiovisual de qualitat, amb el documental Déu amb accent. Un producte televisiu que expressà la diversitat de religions del nostre país i l’existència d’un autèntic diàleg entre elles. Una obra de creació a anys llum de la mediocritat mental i d’un unitarisme social gris i eixorc que alguns voldrien que fossin els trets distintius de la Catalunya del futur que hem de fer entre tots. Ha! Que n’aprenguin!

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació. 

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram