Pocs dies abans que finalitzés el 2022, vaig publicar un article on advertia que un dels terminis establerts a la Llei general de comunicació audiovisual per a les escasses mesures d’impuls de la presència de continguts en català a l’oferta en línia i televisiva estava a punt de vèncer, sense que s’hagués mogut res. Ara, havent passat més d’un any d’aquell primer senyal d’alarma, val la pena analitzar si el 2023 les coses han evolucionat significativament, després que el primer mig any des de l’aprovació d’aquesta llei estatal no s’avancés en res.
Començo per aquest termini de gener de 2023. La normativa assenyala que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, reforçada amb aquesta llei com a autoritat audiovisual al costat del Govern espanyol, havia d’haver promogut un acord d’autoregulació de totes les plataformes OTT (des de MiTele a SkyShowtime) per al foment dels continguts doblats al català (i la resta de llengües oficials distintes del castellà) als seus respectius catàlegs. Doncs bé, no només continuem sense tenir notícies d’un acord com aquest tan important, sinó que ni tan sols se sap si han començat a parlar amb les distintes plataformes i televisions de cobertura estatal. Una vergonya, vaja.
Juntament amb aquest tema gros pendent, la CNMC té altres responsabilitats previstes a la Llei. Una d’elles és promoure la presència del català en tots els serveis de comunicació audiovisuals. Certament, el text legislatiu és molt poc concret, però aquí hi tenen un paper molt important a jugar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana, tant de forma directa com dins del grup d’autoritats de supervisió per als serveis de comunicació audiovisual, per reclamar a la CNMC que es posi a pencar d’una vegada per totes en favor del català (voldria sumar a les dues autoritats dels Països Catalans el que hauria de fer també el representant del nou Govern balear, però veient la seva política contra la llengua no em sembla gens realista). Aquest grup és un organisme previst en la normativa per a, entre d’altres, l’intercanvi d’informació i bones pràctiques pel que fa al foment i la promoció del català; però la CNMC només l’ha convocat un cop des de l’aprovació de la Llei. Un de sol.
A més, la norma sí que assenyala una obligació concreta adreçada als canals temàtics i als programes infantils: que aquests han d’incorporar continguts doblats al català. O sigui, canals com Boing de la TDT o Nickelodeon, ofert en alguna plataforma de les operadores de serveis d’internet i telefonia. Es coneix cap actuació de les autoritats audiovisuals al respecte? No.
Així mateix, la Llei estatal recull –de forma limitada, això sí– un dels principis que plantejava per primer cop la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual: la prominència de determinats continguts a les plataformes, en aquest cas aplicada als continguts en català. És a dir, que les VO catalanes o els doblatges i les subtitulacions en llengua catalana apareguin destacades als seus menús i eines de cerca. No parlem que hi siguin, parlem que hi tinguin una presència molt visible. No ha sortit encara cap acord o instrucció al respecte.
Una altra cosa és la feina realitzada per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per tal d’anar aconseguint que tot el fons de doblatges fets per a TV3, prèviament adaptats als nous requisits tècnics, es vagin incorporant a les plataformes que tenen aquestes sèries i llargmetratges als seus catàlegs. I que, a partir d’aquestes gestions, la percepció positiva sobre l’interès comercial de l’oferta en català es vagi estenent i que algunes noves produccions –que seran continguts amb molt més consum a les OTT que les produccions antigues– comptin amb doblatge al català.
En tot cas, cal recordar que aquesta incorporació de doblatges ja existents és una de les escasses obligacions lingüístiques establertes a la Llei. Per tant, no és una opció voluntària de les plataformes, i aquesta està sota la supervisió de l’autoritat audiovisual catalana. Però s’ha fet bé de no esperar que les coses passessin soles.
La CNMC contra la unitat de la llengua
Assenyalats tots aquests deures pendents, és cert que la CNMC ha fet algunes coses. En concret durant aquest any i mig ha pres tres acords a la seva sala de supervisió regulatòria. Els més recents són molt tècnics. El darrer respon una consulta de RTVE sobre versions originals i doblades pel que fa als còmputs lingüístics; i l’anterior és una resposta a la companyia Walt Disney on se li assenyala que, com diu la Llei, des de l’any passat ja tenen obligacions pel que fa a invertir en continguts en les llengües oficials diferents del castellà, tot i que encara no s’hagi aprovat el reglament que ha de regular com poden fer aportacions directes al fons de foment de continguts audiovisual en aquestes llengües, previst a la normativa. Un reglament que el Govern espanyol encara ha de fer…
Anem al primer dels tres acords. Aquest és un detallat document sobre com i de quina manera s’han de comptabilitzar els percentatges vinculats als continguts europeus en plataformes i televisions, ja sigui pel que fa a obligacions d’inversions en la seva producció o de presència als seus catàlegs i graelles d’emissions. Anant al que aquí ens interessa, l’acord reparteix percentualment les petites quotes lingüístiques segons les previsions de la Llei per a les diverses llengües oficials diferents del castellà. I aquí la CNMC, en lloc de considerar, com toca, català i valencià com una mateixa llengua, va decidir que es tracten de dues diferents i que a cadascuna li correspon un percentatge distint!
Sense entrar a pensar com pretenen fer els còmputs seguint aquest aberrant criteri, la decisió de l’autoritat audiovisual estatal no és només una greu atzagaiada i una agressió inacceptable a la unitat de la llengua, sinó que posa encara més interrogants sobre el que fan –o millor dit, no fan– els dos consellers catalans de la CNMC. Més enllà de l’extraordinari sou públic que cobren, és inconcebible que havent passat més de mig any des d’aquest impresentable acord, no hagin forçat a corregir aquesta animalada al plenari de l’autoritat audiovisual estatal, en tant que no van formar part de la sessió de la sala que va prendre aquell inacceptable acord. Ni que no hagi transcendit que ningú de fora ho hagi exigit. Serveixi aquest article com a toc d’alerta.
De la futura Llei catalana, pendent de la seva tramitació parlamentària, en parlarem aviat.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
