Un ecosistema cultural sa necessita espais de trobada entre entitats grans i petites, entre professionals de diversos àmbits i agents amb interessos diferents. La fortalesa i el dinamisme dels sectors culturals depenen en part de la seva capacitat d’establir xarxes amb altres agents externs i amb la resta de la societat. I per tal d’aconseguir-ho, calen nodes i espais de trobada, entitats i centres que tenen com a vocació aportar una mirada àmplia, acompanyar els projectes i facilitar els contactes i les reflexions de conjunt.
La sostenibilitat i la força de la cultura també necessiten espais de reflexió crítica, amb capacitat d’avaluar les pràctiques pròpies dels agents culturals, les polítiques públiques i privades i la manera com la cultura es relaciona amb el conjunt de la societat. La recerca, el debat, la formulació de visions i propostes alternatives són fonamentals en qualsevol ecosistema cultural que aspiri a ser vital, divers i sostenible.
Activitats com el foment de les xarxes entre agents de la cultura o la recerca i la reflexió crítica troben, des de sempre, grans dificultats per aconseguir finançament fora de les aportacions de les persones i entitats que hi tenen una relació més directa i dels recursos del sector públic. Ni el sector privat ni mecanismes com el micromecenatge no semblen especialment indicats per a iniciatives d’aquest tipus, i les institucions i entitats culturals, ara per ara, no disposen en general de recursos suficients per donar suport a aquests nodes, xarxes i mecanismes de suport. I, per bé que aquestes iniciatives es nodreixen sovint del treball voluntari de moltes persones, es tracta d’iniciatives necessàries que requereixen un suport econòmic adequat.
D’altra banda, aquests projectes treballen sovint des d’una transversalitat generosa, volent encreuar sectors i mirades i evitant la sectorialització a la qual molts cops els condemnen les categories administratives. Aquesta visió heterodoxa és important en un moment en què es vol posar èmfasi a repensar els models de producció i consum cultural. Els espais que aporten aquesta visió diferent, i que saben entendre la cultura des d’un punt de vista ciutadà i obert, són especialment importants per evitar la fragmentació de l’esfera cultural respecte el dia a dia de les nostres ciutats o pobles.
Aquesta reflexió neix en part de notícies recents, com la pèrdua de subvencions públiques per part de projectes com Indigestió o Polièdrica, però es podria fer extensiva a diversos altres projectes que han passat per situacions similars en els darrers anys. L’APGCC no pot discutir l’atribució de fons a uns projectes o altres, però, en ocasions com aquesta, vol recordar la importància de comptar amb un sistema cultural ampli, divers i amb capacitat de crítica, i la necessitat d’una sensibilitat i un compromís especials envers les iniciatives més fràgils i vulnerables però que aporten profunditat a la cultura. Convé reconèixer-ne l’especificitat i, probablement, adaptar els mecanismes de suport i els criteris d’atribució d’ajuts a la seva naturalesa distintiva. Es tracta, sovint, d’iniciatives amb un impacte difícil de mesurar si no s’atén a la seva capacitat de generar coneixement crític i d’ampliar progressivament els terrenys de la vida cultural.
Junta directiva de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)
Article publicat al web de l’entitat.
