El concert ha acabat i tothom, amics, coneguts i saludats… tots junts, aplaudiu. En un petit local del Poble Sec, on per cert fa molta calor, la Giulia acaba de presentar el seu últim projecte. Presentació informal i per tant no hi ha bis, però és igual, es nota que allà estan tots els seus incondicionals. Feia temps que no “veies i escoltaves” la Giulia, i la proposta d’aquesta nit és realment més atrevida que mai: jazz avançat, millor dit, jazz molt avançat. Et preguntes si no caldria buscar una nova definició per a aquell tipus de música. O potser, com dirien els dadaistes, “tot és jazz!”

Converses amb un periodista musical d’iCatFM. Parleu de músiques urbanes, de jazz i dels pocs camins mediàtics que hi ha per donar-li difusió. Sobre el concert et diu taxatiu:

–És una música atrevida, sense concessions…

Esteu d’acord, i seguiu parlant de la presencia del jazz als mitjans de comunicació, de les emissores de ràdio, dels circuits i dels locals que programen jazz. En un moment, acoteu el tema, feu una radiografia, analitzeu i doneu un diagnòstic… si tot fos tant fàcil! Conversa de cafè!

Finalment tens l’oportunitat d’acostar-te a la Giulia –està eufòrica, cansada, però eufòrica–, li fas una broma sobre un vermut que et deu, ella et saluda efusivament i et comenta alguna cosa sobre la seva telepatia. Retrobada d’amics –bé, més que d’amics, de confidents– o d’amics digitals que diria algun sociòleg de la comunicació.

–Com t’has assabentat del concert? –et pregunta.

Tu, per no dir-li “no ho recordo” i també per crear una mica d’expectació –tot s’ha de dir– li contestes:

–És que jo segueixo, de molt a prop, tot el que tu fas.

Ella, afalagada et mira.

Sí, realment has quedat molt bé. Però penses com és de difícil trobar noves propostes de jazz en aquesta ciutat. L’últim número de la revista Jaç corre de taula en taula pel local; local de músics i d’artistes. Tot i així, penses que manquen agendes de referència i publicacions especialitzades. Repasses mentalment els programes que li han dedicat a Televisió de Catalunya; sí, a la Giulia les càmeres l’estimen. Però realment, pocs músics de jazz viuen dels bolos, l’ensenyament de la música és la sortida de molts.

És una llàstima que no tinguis més temps per parlar amb ella, però has quedat per sopar. Com bons “amics digitals”, prometeu seguir en contacte… per internet o pel mòbil, és clar! Molt a pesar teu marxes.

Per la nit, a casa, seguiràs buscant en el dial alguna emissora d’FM –luny dels 40 Principales i de les emissores comercials– que programi jazz. Seguiràs buscant a internet propostes que trenquin esquemes. Potser alguna nit et quedaràs fins a altes hores de la matinada, davant del televisor, per veure un concert enregistrat.

Música d’avantguarda? Potser sí, o simplement… música.

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia.