Avui us parlaré només d’un tema que ha estat un dels grans protagonistes de la setmana: els pressupostos de la Generalitat.

És irreal voler parlar de cultura sense afrontar el tema econòmic. Els creadors i productors sabem prou bé que tot té el seu cost. És necessari tenir polítiques culturals però aquestes no es podran dur a terme si no tenen el pressupost adequat. Se’ns demana que tinguem bons resultats en les nostres obres i, de paraula, es reconeix que l’audiovisual és un bon transmissor de la nostra cultura, però després no rebem l’ajut necessari, i amb l’esforç i talent que hi posem tots no és suficient.

Amb el seguiment del pressupost la meva perplexitat és total. Ja és greu que no hi hagi una font fiable, que es vagin canviant cada vegada els paràmetres dels càlculs, però de la transparència en parlarem un altre dia.

Diumenge dia 19, coincidint amb la gala dels Gaudí, surt la notícia que la dotació de Cultura serà de 300,1 milions d’euros el que representa arribar a un 1,1%. Dijous dia 23, en una reunió a Economia amb el vicepresident del Govern confirmem que la xifra que ha sortit als mitjans no és correcta i ens donen les explicacions corresponents sobre el càlcul que representa una dotació per a Cultura de 286,6 milions d’euros, que en relació amb la xifra corresponent a l’any 2017 suposa un increment de 36 milions. Divendres 31, en l’exposició de la consellera Vilalloga a la Comissió de Cultura del Parlament parla d’una dotació per aquest any de 301,8 milions i l’equipara amb la del 2011; moments després, en la mateixa sessió, el portaveu del PSC considera que els paràmetres del càlcul no són correctes i que la xifra no és equiparable a la del 2011, i que, en tot cas, per arribar a l’1% del pressupost hauríem d’estar parlant de 460 milions per a Cultura i no dels 286,6; el diari El País parla de 287 milions i que superem l’1% del pressupost de la Generalitat; un altre titular de premsa ens parla de 287 respecte a un pressupost general de 46.000, assegurant que això suposa l’1,1% quan en realitat, si haguessin fet l’operació, veurien que es tracta d’un 0,62%…

En fi, un bon mareig de xifres, i això que només he posat uns exemples. El més important és que tenim un pressupost insuficient i, es miri com es miri, cultura no arriba a l’1% de cap manera.

Centrem-nos ara en l’audiovisual, concretament en la partida que ens afecta més directament, els 16 milions d’euros per al foment a l’audiovisual de l’ICEC. Ha millorat la nostra situació? Sí, hem passat d’una situació d’incertesa total a tenir assegurada una dotació que ens permeti produir. Però diguem les coses pel seu nom: per nosaltres no es tracta d’un increment pròpiament dit, sinó d’una CONSOLIDACIÓ.

Perquè s’entengui bé fem una mica de memòria. Les retallades del 2011, en el cas de l’audiovisual, es van veure incrementades per la suspensió de l’anomenat ‘fondillo’ (fons provinent de l’Estat espanyol com a foment de les accions o obres realitzades en llengües cooficials) i per pal·liar el greu problema de finançament es va crear la taxa a les teleoperadores. Després de dos anys de funcionament, la taxa va ser suspesa al juliol del 2017. Durant aquells set darrers mesos portava recaptats 13,5 milions, i fins que no es pogués restaurar de nou, els aleshores responsables del Govern de la Generalitat (president Puigdemont, vicepresident Junqueres i conseller de Cultura Puig), conscients de la gravetat del que suposava pel sector, es van comprometre a dotar l’audiovisual amb 10 milions addicionals.

Aquest compromís ha estat el que ens ha permès, tot i tenir el pressupost prorrogat, reclamar els diners sense els quals els anys 2018 i 2019 no s’hagués pogut convocar cap línia d’ajut, ja que els 6 milions dels quals disposava l’ICEC segons el pressupost aprovat, estaven compromesos amb els ajuts atorgats en els anys anteriors. Tot i així, els 10 milions addicionals els havíem de negociar cada vegada i cap any vam aconseguir la xifra total de l’acord. Per tant, sí, és molt bona notícia saber que tindrem consolidat l’import complet tan bon punt s’aprovin els pressupostos.

De com es dona la informació ve la meva indignació. Indignació per manca de transparència, per no dir les coses pel seu nom. Indignació perquè tothom està d’acord, teòricament, en la importància de la cultura, però de moment no s’ha fet el primer pas per al canvi de paradigma i la cultura segueix sent la ventafocs dels departaments de la Generalitat. També és cert que, en la reunió a Economia, el vicepresident Aragonès es va comprometre a constituir una taula de treball entre Economia, Cultura i Actua Cultura per buscar solucions al finançament de la cultura. Comissió que esperem no tingui cap problema en constituir-se tot i els canvis que provocaran les eleccions.

I sí, m’haguera agradat parlar només de les coses positives, però aquestes queden minimitzades quan tens la sensació que et volen prendre el pèl. Ja portem molts anys així i ha arribat el moment de dir PROU, ni volem ni podem seguir d’aquesta manera.

Des de PROA seguirem treballant pels interessos del sector audiovisual i amb la plataforma Actua Cultura, de manera més global, per una cultura digna.

Montserrat Bou, directora general de PROA – Productors Audiovisuals Federats.