Els contagis no es produeixen de forma uniforme. La pandèmia no s’expandeix com una taca d’oli, sinó a través de punts i activitats concretes, algunes amb major poder de contagi per reunir un conjunt de característiques especialment adequades per a la propagació del virus. I l’activitat cultural sembla cada vegada més encasellada, al costat d’altres activitats d’oci, entre les especialment perilloses.
És realment així? Què sabem (i amb quin grau de seguretat ho sabem) sobre el perill de contagi a espais com teatres, auditoris, cinemes o museus?
Sabem que no consta cap rebrot o contagi en aquests tipus d’espais, ni aquí, ni a cap lloc del món. Sí que s’han reportat contagis a espais amb alguna característica similar però amb clares diferències: són espais en els quals la interacció i conversa entre persones és significativa, com restaurants, bars, o espais d’oci nocturn, karaokes… o en els que el temps amb proximitat física és molt més alt, com centres de treball.
Sabem que el contagi és fonamentalment per l’aire, a través de gotes de diferent mida excretades a través de l’alè i, especialment, quan parlem (amb més intensitat quan ho fem cridant o projectant la veu, l’assaig de coral del què tots hem sentit a parlar seria un cas paradigmàtic en aquest cas). No sabem del cert encara la influència de la mida de les gotes. Sembla que el virus viatja preferentment en gotes de mida gran que cauen per gravetat abans dels 2 m, però hi ha cada vegada més indicis que en algunes circumstàncies es pot propagar també en gotes més petites i aerosols.
Si hi ha transmissió per aerosols, l’aire condicionat o les bombes de calor sense uns filtres efectius poden ser un enemic al fer circular partícules amb capacitat de contagi que d’altra manera tindrien un recorregut més curt. Amb filtres efectius podrien ser aliats renovant l’aire.
Sabem del cert que la distància és el millor firewall contra el virus. Una distància que no cal entre unitats familiars i podem reduir entre persones que utilitzen mascaretes certificades de manera correcta. Les mascaretes utilitzades correctament són un sistema molt eficaç per evitar contagis, fins i tot davant la possibilitat de contagi per aerosols.
Els hidrogels o altres mesures de desinfecció extraordinàries són efectives per eliminar el virus i poden ser un element més per reforçar la confiança encara que podrien no ser imprescindibles, ja què la possibilitat de contagi per contacte amb superfícies o objectes estaria, si més no, lluny en probabilitat a l’aèria5.
Amb tot això podríem dir que, amb distància i mascaretes, els espais culturals reuneixen molts menys factors de risc que l’assistència a un restaurant tancat, un bar de copes, una discoteca, una festa d’aniversari o la celebració d’una boda.
Cal demanar al govern i a les autoritats competents sensibilitat per als matisos. Si bé el sector cultural no és un sector de gran pes al PIB com per tenir en compte l’impacte econòmic del seu tancament si el comparem al turisme o la Nissan, és un sector de gran valor afegit més enllà de l’econòmic. En els matisos i en tractar de forma específica el sector de les arts en viu, pot estar la seva supervivència.
Tenint en compte aquests matisos necessitem un full de ruta específic per a l’activitat cultural, un pla conjunt per a tot el sector, amb aval científic, amb totes les fases de “desescalada” que siguin necessàries (una recuperació gradual però estable i sense passos enrere serà molt millor per al sector que una acceleració voluntarista). Un marc que defineixi com desenvolupar l’activitat cultural per a cada escenari o fase que ens trobarem a partir d’ara, que compti amb el consens d’administracions i consells epidemiològics, que compti amb el sector i valori els esforços que s’estan fent per a fer segura l’activitat, que tingui en consideració els fets i els arguments particulars de l’activitat cultural, i que sigui la referència mentre haguem de conviure amb el virus. Unes normes conegudes per organitzacions i audiències que generin confiança, i evitin a uns i altres incerteses i sobtats passos enrere que malmetin els avenços que tant costen assolir.
Amb prudència, un molt millor control de la pandèmia per part de les administracions responsables amb la detecció primera dels casos i el seguiment dels contactes, i confiant en la responsabilitat per part de tothom i compliment socràtic de les normes acordades, podrem ser raonablement optimistes i confiar en que les nostres sales s’ompliran cada setmana una mica més en un procés que durarà mesos.
Ferran López, director de Teknecultura.
Article publicat al blog de Teknecultura.
