El museu impulsat per Jordi Tardà compleix el seu primer any de vida i no té molt a celebrar: des de fa poc més d’un mes està en concurs de creditors amb un deute de 458.000 euros que hores d’ara ja deu superar el mig milió.

I és que Museu del Rock té unes despeses mensuals de 100.000 euros, però només n’ingressa 35.000. Suposant que aquesta xifra provingui exclusivament del preu d’entrada (que no ho fa: també hi ha botiga d’objectes, restaurant i escenari per a concerts) i agafem com a referència els 5 euros del tiquet general, estarien passant per l’equipament unes 7.000 persones al mes, quan necessitaria que fossin 20.000.

Independentment de si és factible o no que 20.000 persones visitin mensualment el museu situat a la quarta planta del centre comercial de Les Arenes –se suposa que abans van fer un estudi de mercat–, els 100.000 euros mensuals de despeses em semblen exagerats, i més en plena crisi, la qual no poden dir que els hagi agafat per sorpresa, doncs ja estava instal·lada entre nosaltres força abans que obrissin portes.

Tot i que les mirades s’han girat cap al periodista musical Jordi Tardà, que aporta la seva col·lecció particular (de la qual s’exposen uns 500 objectes que es van renovant), ell s’espolsa la responsabilitat afirmant que només n’és el director i que no forma part de la Fundació Museu del Rock que gestiona l’equipament, ni n’és accionista.

Sigui com sigui, em fa l’efecte que tots els responsables del projecte s’han embriagat amb tota la memorabilia de grans estrelles del rock que els rodeja i han tingut un viatge de megalomania col·lectiva. Per entendre’ns: s’han encaparrat en fer una gira per estadis en un moment on el més lògic era optar per pavellons mitjans o, fins i tot, sales més modestes. Segurament no hagués tingut tant glamour, però econòmicament hagués estat més rendible i, potser, més endavant haguessin pogut aspirar a fites més èpiques.

Pere Giménez @puickades

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram