Tots aquells que tenim fills, nebots o infants a prop nostre hi ha un moment, més aviat quan tenen al voltant de cinc anys, en què comencem a preocupar-nos perquè aprenguin a llegir. Probablement, ja fa uns quants anys que els llegim contes abans d’anar a dormir, hem seleccionat una petita biblioteca d’autors i històries que ens semblen pedagògicament interessants i els acompanyem en tot el procés d’aprendre a llegir.
Però els infants, abans d’això, ja han après a “llegir” la narrativa audiovisual. Envoltats per pantalles de televisor, tablets, telèfons i pissarres digitals, qualsevol infant incorpora el llenguatge audiovisual amb quotidianitat i familiaritat. Com a adults, moltes vegades pitgem el botó d’on, els obrim les portes al contingut i ens despreocupem de què miren, on ho miren i com ho miren.
I sembla estrany que no els acompanyem igual en un procés i en l’altre. No els facilitem els instruments necessaris per desxifrar el llenguatge audiovisual i que no sigui només una experiència individual, sinó que aprenguin a comprendre’l i valorar-lo en la seva justa mesura. Sembla contradictori que no els guiem dins el mar de continguts igual com els guiem quan creen la seva petita biblioteca pròpia.
La film literacy consisteix a entendre el significat de les imatges en moviment i encoratjar els infants a mirar pel·lícules de diferents fonts. Així, creem ciutadans literats, capaços de “llegir” els films i comprendre’n tots els significats. Educar els joves en l’audiovisual els proveirà amb un punt de vista crític, els donarà eines per a identificar les fake news i crearà els espectadors del futur.
Per tots aquests motius, la nova junta de ProFicció hem afegit, com un dels punts del programa, treballar en aquesta direcció. Com a professionals de l’audiovisual, tenim el deure d’empènyer el sistema a integrar l’educació fílmica i ajudar-nos a crear una societat literata i crítica.
Mar Medir, productora de Diagonal TV i presidenta de ProFicció.
Article publicat a Infoproa, el butlletí de PROA.
