17 de març, Llibreria La Mulassa, Vilanova i la Geltrú. Es presenta la novel·la guanyadora del I Premi Bellvei Negre, No arriba la mort (Ed. Gregal), d’aquesta cronista. Presentadora? Sílvia Romero, escriptora.
18 de març, Foment Vilanoví. Es presenta Terra d’aigua (Ed. Arola), el primer llibre de poemes de Blanca Deusdad, antropòloga. Presentadores, presentadors? Teresa Costa-Gramunt, Francesc Pasqual, Joan Terol, poetes, i aquesta cronista.
20 de març, Llibreria Llorens, Vilanova i la Geltrú. Es presenta la novel·la L’esborrany (Ed. Gregal), de Sílvia Romero. Presentadora? Maria Rosa Nogué.
27 de març, Llibreria Llorens, Vilanova i la Geltrú. Es presenta la novel·la de Llorenç Avinyó, periodista, El llegat del saurí (Thot Edicions). Presentació a càrrec d’aquesta cronista.
Es tracta només d’una mostra de l’autèntica acumulació d’activitats literàries, que comporten des de l’edició, lectura, presentació i promoció d’obres que, en una gran part, estan escrites per dones i que també tenen una presentació a càrrec de dones, encara que en cap cas no sigui un fet buscat expressament: és, podríem dir, un fet natural. I això és bo.
Sílvia Romero és una autora que ja té una sòlida trajectòria. La seva nova novel·la, L’esborrany, presenta a més l’atractiu que inclou, de manera paral·lela a la història, una llarga conversa entre escriptora i editora, de to fictici, però prou fonamentat perquè ens permeti veure què s’amaga sota la construcció d’una novel·la, quina bastida sosté l’entramat d’idea generadora, idea de fons, argument, trama i personatges. És una novel·la que l’autora dedica a les persones que ha conegut en la seva tasca de conductora i moderadora de tres clubs de lectura: Tardes literàries de Sant Pere de Ribes, El celler de lletres de Sant Sadurní d’Anoia i La Crisàlide de Vilanova i la Geltrú.
Cal dir que la Sílvia és una dona infatigable, resolutiva, imaginativa. Les seves presentacions, pròpies i alienes, sempre són una sorpresa. Dissabte 17 de març, a Vilanova, la gent sortia encisada després de la presentació de No arriba la mort: i és que Sílvia Romero es prepara amb el mateix amor (o potser més i tot) les presentacions, siguin seves o dels altres, i, és clar, no para.
Col·laborar en lloc de competir: és la tria que fem tantes dones autores, i és clar que també alguns homes. Quin sentit tindria arrecerar-se en una fingida superioritat obtinguda a còpia de premis, vendes, relacions, etc., i no ser capaç de compartir experiències, públic, estils, presentacions? Per què perdre el gaudi de trobar-se i retrobar-se, quan al capdavall totes compartim una certa formació, uns certs interessos, una flaca general per la cultura i per complaure aquesta dama tan exigent, la literatura?
L’experiència d’un any del Racó de Dones Escriptores de Sant Joan Despí, per exemple, està aconseguint que cada any hi hagi una taula més ben nodrida de novetats literàries, moltes a càrrec de l’Editorial Maluma, amb seu a Madrid, creada per dues dones. Per què perdre aquest goig de compartir públic lector i vivències?
Doncs és clar, com que no té sentit, com que és infinitament millor col·laborar, ser jutge i part, ser ara l’autora presentada i ara l’escriptora presentadora, la primavera literària floreix, radiant d’idees i d’èxits. Tenim editores, autores, agents literàries, lectores…i ara caldrien també crítiques literàries especialitzades: que no ens vingui “el crític” de torn amb la sonsònia de la literatura femenina i d’allò que els premis importants els guanyen, a l’hora de la veritat, els homes. Perquè si és veritat, a hores d’ara, no és just; i si no ho és, que sigui per molts anys!
Maria Rosa Nogué, escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Article publicat a l’agència de notícies amb visió de gènere La Independent.
