Que no desesperin les llibreries de “maó i morter”, com les defineixen els americans: la història no s’acaba per a elles.
La crisi ha fet efecte en molts sectors i especialment en el retail, però no serà permanent i acabarà passant. Per a les llibreries a aquesta crisi s’hi ha sumat un canvi en les maneres de consum dels seus productes genuïns, que ha passat dels llibres als continguts.
Però així com en altres sectors de continguts –la premsa, per exemple–, el canvi és molt radical i requereix una real reconversió conceptual i estructural del sector, no passa el mateix amb els llibres.
Alguns direu que en el cas de la premsa afecta especialment les editores i en els llibres no tant. A la premsa ens preocupa molt poc la sort dels quioscos, però la de les llibreries sí ens preocupa. Ens preocupa perquè formen part del nostre teixit cultural i compleixen no només una funció mercantil, sinó de més calat cultural en l’imaginari col·lectiu, on encara són referents de pes.
Davant d’aquest infaust panorama, el més fàcil és dir que tot apunta a la desaparició tant del brick (maó) com del mortar (morter) i que tot serà virtual.
Doncs bé: no serà així necessàriament. Les llibreries encara tenen la possibilitat de convertir-se en espais d’experiència memorable per al consumidor, no només de llibres, sinó d’altres productes, el que s’ha anomenat “hibridació” i “experiència del consum”, etc.
Així com les llibreries han sabut, majoritàriament, reconvertir-se a internet creant les seves pròpies botigues virtuals, amb un model subjacent calcat del físic, en lloc d’anar al carrer X cantonada I, vas a una adreça de www. No han sabut adaptar-se als canvis d’aquest cibermón, ja que ara el model és un altre, més distribuït (2.0).
Les possibilitats de promoció i vinculació que ofereixen les xarxes socials no estan sent explotades per les llibreries. La llibreria del poble o del barri ha d’esdevenir un hub d’unió de la comunitat des del punt de vista de l’oci cultural. Canvi de paradigma: passar de la venda de literatura a la venda d’oci cultural. I en això les eines 2.0 poden ajudar molt.
L’aparició dels e-book també és vista com un risc, perquè no requereix passar per la llibreria per a baixar. Intents de vinculació com Libranda han fracassat i ara els editors diuen “ja ho vam intentar: ara vendrem directament”.
Poden generar negoci amb la venda de hard, dels e-readers. De fet, als Estats Units el bon resultat econòmic de les llibreries físiques, l’any passat, s’ha degut, en bona part, a aquest factor. Un valor afegit pot ser l’assessorament en el seu funcionament, facilitant les primeres descàrregues des de la seva web.
Han d’explotar certs punts forts, com el fet que la seva clientela té un cert nivell cultural i adquisitiu, el que permet diversificar l’oferta amb productes i serveis d’ampli marge.
L’espai físic de brick and mortar ha d’esdevenir una interfície privilegiada amb el món digital, mitjançant les aplicacions mòbils i la geolocalització. M’explico: què impedeix desenvolupar apps que en el moment que entris en una llibreria t’ofereixin la possibilitat de descarregar-te un val descompte o et suggereixin els llibres més venuts segons les teves preferències genèriques? O utilitzar beacons per auscultar els clients de la llibreria? Tècnicament res ho impedeix.
Que a més, un cop has definit el teu perfil de lector et suggereixi l’assistència a activitats que es desenvoluparan a la llibreria i que encaixen amb tu. Per què no suggerir ofertes d’altres serveis d’ampli marge, com els viatges organitzats de caire literari?
Explorar el món dels viatges literaris. “Les seves properes vacances poden ser les més sorprenents. Si és un apassionat de la literatura, és possible que desitgi visitar els llocs on els seus escriptors favorits han creat clàssics literaris: visitar els llocs freqüentats per JRR Tolkien; caminar pels carrers de Dublín, de la mà de James Joyce i el seu Ulisses; la Praga d’Umberto Eco; descobrir el París que Ernest Hemingway i Henry James van descriure, o el Nil d’Agatha Christie. Tot ho pot contractar des de la llibreria i el seu taulell de brick and mortar.
Per què no vincular el món de l’art amb la llibreria, convertint espais poc aprofitats en suports per a quadres o escultures d’artistes novells o consagrats que es poden vendre?
Ser atrevits i apostar per la impressió on demand en la pròpia llibreria és ja una possibilitat a explorar. Sense deixar el brick, podem gestionar molts clics que aportin valor a la llibreria.
Albert Pérez Novell. Fundador de Globalbook.
