Comença un nou curs i en el món editorial europeu continua amb força la implantació del llibre digital. No cal ser endevinaire, en aquest cas, per saber què passarà: només cal fer un cop d’ull als Estats Units i ho coneixerem, tenint en compte que sempre hi anem a remolc. Aquí continuem empenyent endavant amb la idea marc: un suport nou per llegir. Però, per llegir com? Aquesta és la pregunta. Després ja ens informarem de les plataformes que comercialitzen, dels drets d’autors, del possible pirateig, etc. Però d’entrada, cal preguntar-se si tot plegat acabarà sent un simple canvi de suport o durà aparellat un canvi d’hàbits.

A hores d’ara, qualsevol ciutadà occidental no es fa il·lusions respecte al propi dret a decidir. No ens confonguem: pot ser que als catalans no ens deixin decidir el nostre destí com a nació, però també pot ser que ens creguem que ens deixen decidir com duem a terme l’acte de lectura. I no seria veritat. La indústria imposa els seus criteris comercials.

En tecnologia, ja som veterans: sabem que el model que comprem, sigui del que sigui, d’aquí no res serà obsolet. Això vol dir que, no solament n’hi haurà un al mercat de millor i més barat, sinó que el teu, que et funciona perfectament, acabarà no sent útil. En el llibre electrònic passarà igual. Ja està passant, de fet. Per això costa tant d’arrencar, a casa nostra. Perquè el mateix suport, l’aparell, evoluciona constantment. I és clar, una de les raons per les quals et volen convèncer de la bondat de l’invent (fes una inversió ara en l’aparell que, com que els llibres electrònics són molt més barats, en un no res, l’amortitzaràs i la lectura et sortirà molt bé de preu) trontolla. I en plena crisi, costa molt de fer el pas d’invertir-hi diners fins que la cosa no estigui clara i estabilitzada.

L’aparell, si n’han vist algun, és perfecte. Res a veure amb llegir en un ordinador. La lectura s’hi fa sense problemes, ja que la pantalla no està retroil·luminada. El que en podríem dir “tinta digital” permet una visualització òptima sense cansar la vista. A més, podem engrandir i empetitir la lletra al nostre gust. Però tornem a la pregunta bàsica: és un simple canvi de suport? Es tracta tan sols de poder dur al damunt la biblioteca sencera (el sistema pot emmagatzemar centenars d’obres, milers) i oblidar per sempre més les polsegoses llibreries de tota la vida? Deixant de banda nostàlgies i sentimentalismes, llegir el llibre electrònic és el mateix que llegir el llibre de paper? En principi, sí. La cosa es complica quan l’aparell no es limita a ser una fotocòpia electrònica del seu antecessor en paper.

Imaginem que estem llegint una novel·la i que quan el protagonista està escoltant una cançó, nosaltres, amb un simple clic, també ho puguem fer. A l’instant. O que una descripció determinada, amb un altre clic, la puguis visualitzar de trenta maneres, des de trenta angles, alhora que l’autor ens l’explica. O fins i tot, si la pantalla és tàctil, que tocant-la suaument amb el dit, et faci un desplegament de suggeriments (propaganda inclosa, és clar) per gaudir de la lectura del llibre. Des del millor còctel que pot acompanyar-la, fins a una relació de bibliografia relacionada, ordenada al teu gust, per temes, per personatges que portin ulleres, per escenaris muntanyencs, etc.). O que puguem consultar al moment la versió original si es tracta d’una traducció. Només cal posar-hi imaginació i demanar. I segur que t’ho donaran. Això és tota una altra cosa, ja. No es tracta de la pura transposició de suports. I si no és així, què fem, doncs? Llegir només, segur que no.

La relació amb el llibre sempre ha estat interactiva, n’és la raó de ser, però amb l’únic filtre de la imaginació del lector. Si quan llegeixes un llibre en suport electrònic, les interferències possibles són tantes i tan llamineres, necessàriament estem anant cap a una altra mena d’acció que s’assembla més, jo diria, a un joc. D’altra banda, estem segurs que, en qualsevol cas, el llibre electrònic més sofisticat, el que t’ofereixi més prestacions interactives, t’oferirà la possibilitat de desconnectar-les totes, o una part, a voluntat. Com els cotxes automàtics: si vols, pots continuar conduint-los a la manera tradicional. Coneixen cap propietari de cotxe automàtic que canviï manualment, ni que sigui de tant en tant per recordar vells temps? No, oi? Doncs jo, tampoc. Amb el llibre electrònic passarà igual.

Estem tan acostumats a assimilar totes les innovacions que, sense adonar-nos-en, consumarem la veritable revolució en la lectura. No pas pel canvi de suport, sinó pel canvi d’actitud a l’hora d’enfrontar-nos al llibre. Jo mateix, n’estic segur que hi sucumbiré. I que, si en tinc l’oportunitat, pitjaré tots els botonets interactius durant la lectura. Però també estic segur que me n’avorriré bastant aviat. I acabaré deixant aquest estri per a lectures especialitzades: enciclopèdies, guies de viatge, etc. Ja fa temps que he après a no jutjar les grans transformacions del nostre temps. Amb això, igual. Seuré a veure què passa, amb curiositat activa. Això sí, quan vulgui llegir una novel·la, me n’aniré al paper. O a una versió obsoleta de llibre electrònic, la que només em doni lletres, negre sobre blanc.

Lluís-Anton Baulenas. Escriptor.

© Revista Benzina nº 47