Aquesta setmana el Govern espanyol ha enviat el seu pla de recuperació econòmica a la Comissió Europea, que detalla en quins àmbits es pensen destinar els diners del fons Next Generation. I un d’ells és l’audiovisual.

Fa ja uns anys que alguns venim advertint del procés de concentració de la indústria audiovisual de l’Estat espanyol –i no parlo només de la producció– cap a Madrid. En aquest temps han passat moltes coses i una d’elles, ben positiva, ha estat la presentació del projecte Catalunya, motor de la innovació audiovisual i del videojoc del sud d’Europa, que és una de les 27 grans propostes que el Govern de la Generalitat ha decidit prioritzar com a potencials beneficiàries dels fons Next Generation de la UE.

Aquest projecte suposaria una inversió de 290 milions d’euros que tindrien, entre altres destinacions, la construcció de sis nous platós al Parc Audiovisual de Catalunya, situat a Terrassa, que comptarien amb les darreres tecnologies digitals i estarien complementats amb tot un seguit d’equipaments i serveis que afavoririen les sinergies entre l’audiovisual “clàssic” i el món dels videojocs, com fa temps que el Quebec ve desenvolupant exitosament, per posar un exemple de referència internacional.

En relació a aquest àmbit, el Govern espanyol proposa que la UE aporti uns 200 milions d’euros a la indústria audiovisual. Uns diners centrats exclusivament, però, en inversions per a la internacionalització i l’exportació. I on anirien a parar? Doncs segons es desprèn del pla Espanya, hub audiovisual d’Europa presentat fa un mes, que ningú pensi en un repartiment pel territori peninsular d’aquests diners. Si més no d’entrada. El pla assenyala la futura creació d’un Spain Audiovisual Hub Bureau, una gran plataforma digital que esdevindria el punt centralitzat de contacte amb l’exterior i que, comandada per l’ICEX i el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, seria la porta d’entrada de les inversions estrangeres, així com de les exportacions del sector.

En paral·lel a aquestes informacions sobre on voldrà destinar el gabinet de Pedro Sánchez els diners europeus, hem conegut que Netflix ha decidit doblar la seva infraestructura de producció a Madrid, assolint així els deu platós abans de la fi del 2022, a més de nous laboratoris de rodatge i sales d’edició d’última generació. Uns equipaments que formaran part de l’ampliació del Madrid Content City, que té previst arribar als 140.000 metres quadrats construïts. Un macrocomplex de l’audiovisual que acollirà The Core Entertainment Science School, una nova universitat del Grupo Planeta que el curs vinent començarà a oferir titulacions en cinema, sèries de ficció, animació i videojocs. Formació, producció, distribució… Tot a 600 km.

Això suposa que la indústria audiovisual catalana no tindria cap joc? No, però majoritàriament li tocaria fer el mateix que ara, però corregit i augmentat: passar abans per un despatx de Madrid, amb la contada excepció de qui ja hi té seu pròpia allà. Per posar sobre la taula uns percentatges ben gràfics: si al 2010 la participació catalana en la producció cinematogràfica estatal va ser quasi d’un 50%, fa tres anys havia baixat fins al 20%.

Per si algú encara hi té dubtes, un altre apartat del document del Govern espanyol està dedicat a la revalorització de la indústria cultural i, en el seu conjunt, preveu una inversió europea de 325 milions. Doncs bé, en l’apartat dedicat a la digitalització i impuls de les grans infraestructures culturals, n’esmenta només tres. I quines són? Doncs el Museu del Prado, el centre d’art Reina Sofía i la Biblioteca Nacional Espanyola. Com tothom sap en quina ciutat hi són, tot queda clar. No?

Llengua i intel·ligència artificial, un segon cas

Un altre dels 27 projectes prioritzats pel Govern espanyol és la posada en marxa d’un hub d’intel·ligència artificial (IA) i tecnologies de la llengua. Un projecte quantificat en 67,5 milions que tindria un impacte directe en la presència del català en la creixent oferta de serveis digitals d’àudio o amb àudio associat (menús de tota mena, assistents de veu, altaveus intel·ligents…). Doncs bé, si tornem al document enviat des de la Moncloa a Brussel·les, les prioritats d’aquest tema ja estarien definides en un document anterior, anomenat Estratègia nacional d’intel·ligència artificial. Un text que quan parla de qüestions idiomàtiques deixa clar que això va de “l’ús de la llengua espanyola (sic) a la intel·ligència artificial” i de la seva projecció internacional.

I amb totes aquestes qüestions tan transcendentals que reclamen, de fa molts dies, tenir un executiu fort que pugui negociar –tot el que es pugui i més– amb la ministra Calviño i amb qui calgui, continuem sense nou Govern. Sí, sí, no hi tenim cap pressa. Ja ens ho trobarem… fet.

Subscric plenament una recent reflexió de Francesc Escribano: “El que està en joc en els anys a venir és la supervivència de l’audiovisual català i en català. I tots ens hem de confabular perquè la Catalunya audiovisual tingui un lloc en el futur. Si no tenim aquest lloc, el país tampoc el tindrà”. Doncs, ja triguem!

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.