Dalí és una caixa inesgotable de sorpreses i d’adjectius. Sovint se’n diu: “Estava boig però pintava molt bé, cal agafar l’obra i deixar les pallassades”. És un error: l’obra és qüestionable, però la productivitat de la pallassada no admet discussió. Dalí va ser un pioner del màrqueting. El seu art existeix, en la magnitud que li donem, perquè l’excèntric va aconseguir passar al davant.
El CaixaFòrum de Lleida exhibeix la mostra Salvador Dalí i les revistes, que en dóna a conèixer facetes poc conegudes. Hi les seues primeres il·lustracions per a la revista Studium de Figueres, i en acabat a L’Amic de les Arts i La Publicitat. I els primers anuncis, del 1926 (havia nascut el 1904), amb dibuixos molt bells per a la marca d’automòbils Isotta. Però això és secundari. L’exposició ho deixa clar amb una cita: “És cert que estimo la publicitat, per mil i una raons, i és un fet innegable que la publicitat m’estima amb una passió encara més violenta que la meva pròpia”.
Dalí no va estar per romanços. Ja als anys trenta va veure que el centre de l’art mundial, de la seua mercadotècnia si més no, s’havia traslladat a l’altra banda de l’Atlàntic, i quan va esclatar la guerra mundial va fer el salt de París a Nova York, on va arribar el 1940 amb un pa sota el braç, literalment. Li va fer fer al cuiner del vaixell una barra de quinze metres —que es va trencar— amb la qual va aconseguir un desembarcament triomfal i alimentari. Durant els vuit anys que va viure a la Gran Poma es va programar una llista metòdica d’excentricitats, inclòs trencar l’aparador, que abans havia dissenyat, d’una botiga de moda elegant, Bonwit-Teller, cosa que el va dur a la presó i a la fama.
Les revistes proven que Dalí no només va aconseguir fer-se un nom en la jungla mediàtica i artística de la capital del món, sinó que es va fer molt popular, fins al punt que els periòdics en publicaven acudits i caricatures.
El figuerenc va fer de tot per vendre’s a si mateix en primer lloc, cosa que li va permetre col·locar el seu art després. El 1945 va crear la revista Dali News, de la qual en van sortir dos exemplars coincidint amb sengles exposicions a la Bignou Gallery. Era, naturalment, una exaltació impúdica de la seua persona i la seua obra. Un fet que es comenta poc és que el resident de Portlligat va ser un bon escriptor, i de fet té editada en castellà la seva obra completa en sis volums.
Dalí va ser un encantador de serps i les escoles de negocis n’estudien les estratègies, començant pel seu bigoti, que el feia inoblidable al primer cop de vista. Ara se’n parla com d’un gran artista plàstic perquè va ser un mestre en les estratègies comercials. El venedor de fum de colors més gran de la història, Andy Warhol, en va aprendre molt. Aquest va arribar a Nova York quan Dalí ja havia fet tota la seua carrera americana, el 1949, i va començar també com a il·lustrador en publicitat i en revistes, i va dissenyar aparadors.
La clau de volta, el nexe, el dóna l’exposició amb una entrevista que Warhol li va fer a Dalí el maig de 1973, cosa que prova que l’admirava. El geni de Portlligat estava ja de tornada quan el noiet de Pittsburg començava a acolorir sabates.
Eugeni Casanova. Escriptor i periodista.
