Anys de construcció col·lectiva i de dur treball fan que les propostes educatives que sorgeixen des dels espais de formació de circ de Catalunya, i dels i les formadores de circ formats en ells, siguin cada cop més de gran qualitat pedagògica. Així ho demostren els projectes educatius realitzats al llarg d’aquests anys, molts d’ells en coordinació amb institucions educatives públiques. És un plus pedagògic. El circ és utilitzat com a eina educativa, amb uns paràmetres que n’asseguren la seva qualitat. Així la ràtio d’alumnes, els espais, la planificació i l’avaluació i també el seu seguiment pedagògic són indicadors de la feina ben feta.
Tot i això, la situació per a molts espais de formació i per a molts formadors està sent molt dura. Un dels àmbits propis d’actuació pedagògica ha estat el del lleure educatiu. Un àmbit que tot i estar en expansió, cada vegada es precaritza més, generant una relació amb el circ que esdevé insostenible.
El sector empresarial del lleure cerca monitors amb una formació professional de qualitat que, per hores, puguin fer projectes de formació de circ. Per tant, els paga com a monitors i no com a formadors de circ. D’aquesta forma les empreses del lleure poden oferir a escoles, ajuntaments, ampes…, uns tallers de circ a uns preus més assequibles i amb els quals els espais de formació de circ no poden competir.
Així, ens trobem que els formadors han de vendre el seu treball especialitzat com a professors de circ, a un preu irrisori, a prestigioses entitats de lleure, o bé han d’aparcar el seu ofici. D’altra banda, la forta baixada de preus i la competència ferotge fan que les entitats i els espais de formació de circ que paguen dignament formadors i formadores es vegin condemnats a dificultats enormes.
Dumping és el nom que permet definir aquest situació. Consisteix a vendre un producte a un preu inferior al cost incorregut per produir-lo, amb l’objectiu de competir més eficaçment en el mercat.
A nivell concret i amb dades a la mà, la realitat salta a la vista:
- El preu hora/brut que paga una empresa del lleure és de 15 €/h aproximadament
- El preu hora/brut que paga un espai de formació de circ és de 35 €/h aproximadament
La situació podria ser pitjor. El mes de juliol es va signar in extremis la continuïtat del segon conveni col·lectiu del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya. Gràcies a la darrera reforma laboral, si “caducava” el conveni d’aquest sector, igual que els d’altres, en no acordar-se’n cap de nou (en això hi tenen molta responsabilitat les grans empreses del lleure educatiu), els que treballen al lleure passarien a dependre de l’Estatut del treballador. Si actualment ja estan pagant els monitors per sota del conveni laboral, d’aquesta manera la situació seria encara més precària i dins de la legalitat.
En definitiva, l’escenari que ens trobem perjudica directament la qualitat educativa de la formació de circ i, per tant, la qualitat i la visió positiva del sector, ja que la realització de tallers de circ en precari provoca una mala praxis i una desqualificació del circ com a llenguatge artístic.
Podem trobar solucions?
És un moment difícil, en el qual es prioritza l’estalvi, però aquest no ha d’anar, en cap cas, per davant de la qualitat educativa. Si empobrim el producte que oferim, difícilment podrem difondre i promoure, i menys dignificar, aquesta activitat dins la societat.
Potser el problema rau en què en aquest país la cultura en general, i el circ en particular, es considera encara una afició i no un ofici: paraules semblants per a continguts molt diferents. Si des de les empreses culturals i del lleure educatiu, des dels espais de formació, i també des dels mateixos formadors, no s’aposta per la dignificació dels sous i, per contra, s’accepta el treball precari com a mal necessari, ens trobarem que tindrem uns formadors de circ molt preparats i preocupats per seguir formant-se –de fet ja els tenim– però als quals s’ofereixen feines precàries i molt per sota de les seves competències.
Els temps estan canviant, i anem cap a un model de formació que es vol que sigui autosuficient, però els valors pedagògics no poden quedar soterrats per la rendibilitat econòmica; sostenible sí, econòmicament viable també, però rendible difícilment podrà ser-ho, si volem seguir apostant per una cultura a l’abast de tothom. Els models econòmics precrisi han quedat obsolets; s’han de buscar d’altres models que, partint d’una gestió sostenible i d’una major participació, es sustentin en la col·laboració i en l’equilibri entre les diferents prioritats. Haurem de compartir i optimitzar les infraestructures ja existents, facilitar la creació de nous espais, i també assegurar la continuïtat dels actuals. Amb ajuts econòmics coherents, i no mitjançant crèdits que obliguen els projectes a viure en un funambulisme econòmic permanent. El sector del circ ha de marcar el valor de la seva activitat pedagògica i no a l’inrevés. Si com diu el darrer Pla Integral del circ, la formació d’avui és la cultura del demà, cal invertir-hi, i hem de fer força col·lectiva per situar l’activitat educativa del circ en el nivell de qualitat que li correspon.
El circ s’ha construït a Catalunya des de valors com la solidaritat, la cooperació i el suport mutu entre professionals i entitats, i en corresponsabilitat amb les administracions. Valors que ens han de servir per afrontar i construir noves alternatives davant d’aquestes difícils situacions.
Pilar Serrat. Artista i professora de circ, coordinadora de la Comissió Formació de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya.
Antonio Alcántara. Educador social, coordinador de l’Àrea de Formació i Circ Social de l’Ateneu Popular 9 Barris i membre Comissió Formació de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya.
