Derrick de Kerckhove, col·laborador d’en Marshall McLuhan a la Universitat de Toronto, té una definició de llibre que m’agrada força: “Un livre est un lieu de repos pour des mots écrits”. Una definició molt pertinent atesa la velocitat del món digital, on prima l’efímer i el que és fugisser. Les paraules circulen a gran velocitat per la xarxa i han esdevingut pures dades i commodities generadores de negoci sobre les que s’han construït imperis com Google. Enfront això, el llibre és un oasi per a la reflexió, el repòs de la paraula impresa on romandrà sempre per revisitar-la tant com faci falta.
És possible que aquesta especificitat del llibre sigui la que ha induït que les versions electròniques no hagin experimentat l’explosió de consum de les versions digitals dels mitjans de comunicació escrits, on s’ha creat una autèntica revolució d’identitat i d’adaptació –no conclosa– del model de negoci: els mass media són per definició dinàmics i les paraules hi són de pas.
Com s’ha posat en evidència en el Liber celebrat enguany a Barcelona, les vendes del llibre electrònic a Espanya són baixíssimes, de l’ordre del 2,4%, i el creixement es preveu que sigui força lent. Als Estats Units, els e-books arriben al 29% de les vendes de llibres per a adults, tot i que són xifres de la campanya nadalenca, esbiaixades per l’efecte de compra del aparells lectors.
També al EUA les vendes d’audiollibres són molt elevades i aquí són insignificants: hi ha peculiaritats no sempre exportables d’un mercat a un altre. Per això aquells que es basen en aquests consums americans per predir el futur del llibre electrònic a casa nostra és possible que vagin mal encaminats.
Deixant de banda el llibre electrònic, a Catalunya i Espanya s’estan produint escenaris competitius nous –potenciats per la crisi econòmica– que, si es vol seguir mantenint el nivell de producció i l’excel·lent xarxa de venda que són les llibreries, requereixen adaptacions de totes les baules del sector, dels editors als llibreters, passant pels distribuïdors.
Si a Catalunya el model de xarxa de llibreries és més distribuït i quasi cada poble o petita ciutat té les seves llibreries, a Espanya es concentren a ciutats grans i mitjanes. Aquest ric teixit de punts de venda concentra un 50% de vendes de llibres.
La crisi, els nous formats i l’entrada de nous agents al mercat –com Amazon– està generant tensions i posant en evidència mancances importants del sector, que conflueixen en un comú denominador: la falta d’intercomunicació entre els components de la cadena de valor del llibre, especialment de les llibreries independents.
Això fa que, des de que es lliura una comanda de l’editor al distribuïdor i d’aquest al llibreter, es produeixi un llarg silenci que impedeix a les empreses editores prendre decisions. Sense informació no hi ha gestió possible i, segons com, pot induir a errades que es paguen força cares. Com pot un editor no saber res dels punts de venda que li generen el 50% de les vendes?
Un indicador d’aquestes mancances són els excedents anuals de llibres, que giren al voltant del 35% de la producció, aproximadament uns 100 milions d’exemplars l’any al mercat interior espanyol. Excedents que van directament a pèrdues de l’editor, o es destrueixen o es guarden, amb els costos de logística inversa (3,2 vegades més cars) i de magatzematge que impliquen.
Cal doncs traçar alguna línia de treball, orientada a la interconnexió ràpida i veraç del agents del sector. Si creiem que “els llibres són per a l’eternitat”, com els diamants de James Bond, cal pensar que, al segle XXI, compartir és necessari i imprescindible per competir.
Albert Pérez Novell. Director de Globalbook.
