Un bon amic i coneixedor del sector associatiu i cultural em comentava fa temps que a Catalunya tendim cap a l’individualisme associatiu. No amago que la primera vegada que vaig escoltar aquesta reflexió em va provocar un cert sotrac. De cop m’adonava que m’havia instal·lat en un cert cofoisme a l’hora de mirar un món, el de la cultura, que m’apassiona. I a vegades és bo mirar-nos amb uns altres ulls. Obro amb aquest article una sèrie de reflexions sobre sociabilitat i associacionisme que són part d’aquest exercici de reflexió crítica.

Com és el sector associatiu?

El teixit associatiu català compta entre 23.000 i 25.000 organitzacions no lucratives actives. El 85% estan configurades jurídicament com a associació sense finalitat de lucre, el 8% com a fundacions i el 4% com a cooperatives no lucratives.

Revisant algunes dades sobre l’associacionisme “cultural” a Catalunya:

  • Només un 18% de les associacions catalanes són anteriors a 1981. Aquest pot ser un indicador de dinamisme però també ho pot ser de feblesa. Així, per exemple, el 34% d’entitats fundades abans de 1980 disposen de més de 100 persones actives, percentatge que es redueix al 9% en organitzacions creades a partir del 2001.
  • Un 24% d’aquelles 25.000 organitzacions no lucratives actives tenen la cultura com a àmbit principal d’actuació i, d’aquestes, un 13,5% (3.243 entitats) són de l’àmbit de l’anomenada cultura “popular i tradicional”.
  • Com són aquestes associacions? Quina és la seva fortalesa i implantació? Es tracta d’un conjunt d’entitats de petites dimensions i amb infraestructures senzilles: un 50,4% de les entitats disposen d’un pressupost anual inferior a 5.000 euros i prop del 80% tenen la seva seu en locals cedits. Es tracta, per tant, d’organitzacions febles i amb escassa capacitat organitzativa.
  • A què es dediquen? Fonamentalment, l’activitat de les entitats de cultura “popular i tradicional” té a veure amb l’organització d’activitats relacionades amb el sector al qual pertanyen: el 96% de les colles castelleres, el 83,7% de diables i bestiari o el 63,3% dels esbarts es dediquen a la participació en exhibicions o espectacles. Una lectura d’aquestes dades ens remetria a una escassa transversalitat entre entitats culturals i entre sectors: així, se’n ressent el paper de la cultura en la construcció de teixit ciutadà o les relacions entre activitats culturals i educació o inclusió social.

Com ens associem?

A Catalunya tenim una xarxa associativa forta i densa. Ara bé, com som quan contextualitzem les dades? Ens associem de manera significativament diferent d’altres autonomies?

  1. Si analitzem els índexs de pertinença a associacions culturals de la ciutadania catalana (12,6%) trobarem que són similars als de la ciutadania espanyola (9,9%, amb un 19,7% a les Illes Balears, 18% a l’Aragó o el 14,4% a Castella i Lleó). Un comportament similar es troba també quan s’analitzen dades de treball voluntari en entitats culturals (el 6,4% a Catalunya i el 4,5% a l’Estat) i d’aportacions dineràries a aquestes entitats (6,3% i 4,0% respectivament)
  2. Ens adonem que tot i que la xarxa associativa catalana és d’una major densitat respecte a l’espanyola, aquesta diferència positiva ha disminuït en els darrers anys i, avui, tendeix cap a la convergència. Parlem en aquest cas d’associacionisme en un sentit ampli, no només cultural. I quan obrim encara més el marc d’anàlisi, l’Enquesta Social Europa (les dades corresponen a 2002) ens diu que les persones associades a Catalunya ronden el 35% de la ciutadania, un percentatge que se situa a nivells similars als de l’Estat espanyol i Itàlia, i que és molt inferior als percentatges amb els països escandinaus, que ronden el 80 i el 90%.

A manera de conclusió (precipitada)

A Catalunya tenim una xarxa associativa forta i densa però no ens associem de manera gaire diferent a la manera com s’associen les persones del nostre entorn. Les associacions més sòlides són anteriors a 1981, i es detecta una tendència a noves associacions unipersonals i amb una feble incidència social. Així mateix s’intueix una escassa transversalitat entre entitats culturals i entre sectors, com ara l’educatiu, el del lleure o el de la intervenció social.

Oriol Cendra, tècnic de cultura / Ens de comunicació / AMIC

 

Fonts consultades:

Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales en España 2014-2015. Gobierno de España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Enquesta participació cultural 2017. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El Panoràmic 2017. Dades i anàlisi per enfortir el sector no lucratiu català
San Martín, J (2009): Catalunya, paradís de la societat civil? Explicacions i conseqüències de la participació en associacions.

Estadística del tercer sector cultural de Catalunya 2016. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya