La setmana passada van succeir dos fets que poden semblar deslligats, però que ens permeten parlar d’un exitós model per a les indústries culturals: dijous se celebrava el dia mundial del videojoc (o del “gamer”) i divendres s’estrenava a les nostre pantalles Playmobil: la pel·lícula. I on tenim el punt de connexió? Doncs a milers de quilòmetres d’aquí, a Mont-real, la capital del Quebec, que ha acollit la producció d’aquest film d’animació, amb més de 68 milions d’euros de pressupost al darrere.
Mont-real és una de les ciutats canadenques que més va apostar, ja fa anys, per esdevenir un hub de la indústria dels videojocs a nivell internacional, tot beneficiant-se de les seves estretes relacions amb França; un país que compta amb algunes de les grans empreses mundials del sector com Ubisoft (Assassin’s Creed) o Gameloft (Brothers in Arms). Gràcies a aquest dens ecosistema creatiu i empresarial, que suma uns 15.000 llocs de treball, ha nascut un altre pol d’indústries culturals, amb un ritme de creixement espectacular que es veu beneficiat per la creixent demanda de produccions per part de les grans plataformes mundials de serveis d’streaming per subscripció.
En molt pocs anys, Mont-real està esdevenint també un gran centre de producció audiovisual, concretament als dos sectors on les tecnologies digitals en són les grans protagonistes: l’animació i els efectes especials, cada cop més i més responsables dels altíssims costos de les grans estrenes cinematogràfiques. Així, l’any passat aquests dos sectors van sumar quasi 600 milions d’euros d’inversions internacionals a la capital quebequesa,i ja es preparen nous films com Bob Esponja: el film 3 o el primer llargmetratge basat en la sèrie Prodigiosa: les aventures de Ladybug i Gat Noir, que emet actualment el canal Super3.
Quina és la fórmula d’aquest èxit: una molt ben relligada estratègia público-privada de promoció de les indústries culturals i creatives que té, entre altres instruments, la corporació Montréal International. Un organisme que treballa activament en l’atracció d’inversions internacionals, amb un pressupost de més d’11 milions d’euros anuals. Això i una decidida política de deduccions fiscals per a les empreses que hi intervenen: fins al 37,5% en el cas dels videojocs, i fins al 43% per a les produccions d’animació i els efectes especials.
I aquí? Doncs tenim alguns elements similars als d’allí: un teixit industrial del videojoc en creixement, amb algunes empreses amb anys de bagatge con Digital Legends o Novarama; un teixit universitari que anirà aportant més i més futurs professionals molt qualificats; centres tecnològics de referència; i una gran empresa com Mediapro que ha entrat de valent en sectors claus com els eSports i la VR/AR, i en la mateixa creació de videojocs. Però ens falten eines estructurals: no podem intervenir en l’impost de societats com sí fan bascos i navarresos… i canaris; ni tenim una banca pública que ajudi les start-up amb èxit a obtenir el finançament que les faci guanyar la dimensió pressupostària suficient i no acabar sent comprades –absorbides– per alguna multinacional en un tres i no res.
I també ens falta una estratègia pública clara i ambiciosa que relligui un sector que puja i puja –els videojocs– amb un altreque ara és ben lluny del que podria suggerir la seva llarga tradició a Catalunya –l’animació. Certament es fa difícil de proposar res de nou, amb els pocs diners destinats a les indústries culturals dels nostres pressupostos, que vagi més enllà dels actuals ajuts en forma de subvencions i aportacions reintegrables i l’impuls d’incubadores empresarials; alguns d’ells encertadament creats en els darrers anys per l’ICEC. Però ens hi hem de posar i aviat, sobretot si pensem en poder tenir en el futur una potent oferta competitiva de continguts audiovisuals propis i en català per al públic infantil i juvenil, tot impulsant projectes transmèdia, amb el suficient suport financer perquè no hagin de trigar tants anys en poder-se produir, com seria el cas del multipremiat projecte Mironins… Per quan una sèrie, un film i un videojoc basats en el best-seller infantil El Monstre de Colors d’Anna Llenas?
En menys d’un any tindrem a Catalunya quatre esdeveniments professionals on podercomençar a dissenyar propostes transversals: el Nice One Barcelona (que pren el relleu al Barcelona Games World) i la segona edició del Kid’s Innovation Day que es faran al novembre; i ja al 2020, la 24a edició del l’Animac de Lleida i la 16a del Gamelab, que ja ha començat a fer reflexions en aquesta direcció.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
