Aquest dimecres va morir repentinament el nostre gran cuiner Santi Santamaria, amb només 53 anys. Un infart de miocardi el va sorprendre a Singapur, quan anava a visitar el restaurant que gestiona la seva filla.

Gran cuiner, defensor de la cuina catalana tradicional, gran lector i gran conversador, era un home de cultura i sobretot un gran divulgador. Col·laborador de La Vanguardia i del Magazine, autor de diferents llibres i Premi Nacional de Gastronomia l’any 2009, era dels cuiners amb un discurs ben vertebrat al voltant de la professió i de la defensa de la cuina catalana.

El vaig conèixer ara fa deu anys, quan jo anava pels restaurants del país fent les meves cròniques gastronòmiques, i sempre ha estat el meu cuiner preferit. Després de fer un menú degustació de dos a sis de la tarda, em deia que ara em tocava acompanyar-lo a berenar, i bevíem i menjàvem fins el torn dels sopars. Recordo com em resultava absolutament impossible prendre nota del seu allau d’informació gastronòmica, dels seus passejos pels boscos del Montseny, dels seus viatges pel món i de les seves lectures sobre gastronomia.

Abans de marxar cap a Singapur, va agafar el meu últim llibre. Volia llegir-se’l a l’avió i potser escriure una ressenya aquesta setmana o l’altra al Magazine, fidel a la seva filosofia de posar la gastronomia i la cultura del vi a l’abast de tothom. Un últim viatge que s’ha emportat una gran persona i un dels nostres grans comunicadors de la cuina catalana.

Lluís Tolosa. Sociòleg i escriptor.