La influència del pensament de Joan Fuster en les cultures polítiques dels Països Catalans (1960-1992), de l’historiador Antoni Rico i Garcia, ha guanyat la segona edició del Premi d’Assaig Ateneu, dotat amb 4.000 euros i la publicació per Editorial Afers.
El guardó, de periodicitat triennal i convocat per l’Ateneu Barcelonès, es dirigeix a les tesis doctorals de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials presentades a les universitats catalanes, balears i valencianes, i que hagin rebut la màxima qualificació.
El jurat estava format per Josep Monserrat Molas, degà de Filosofia de la Universitat de Barcelona; Vicent Olmos, historiador i editor d’Afers; José Miguel Santacreu Soler, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant; Sebastià Serra Busquets, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears, i Jordi Casassas Ymbert, president de l’Ateneu i del jurat.
Amb aquest guardó, que respon a la disposició testamentària de Carles Guitart, l’Ateneu Barcelonès vol recordar la figura d’aquest soci, vinculat a l’entitat durant 45 anys, i la seva dedicació a l’estudi d’aquestes disciplines.
Resum de la tesi d’Antoni Rico
Joan Fuster va ser un dels intel·lectuals més importants de les lletres catalanes el segle passat. El seu pensament nacional i la construcció d’una identitat valenciana alternativa a l’existent, fou central durant la dècada dels seixanta i setanta per a les diferents cultures polítiques valencianes. Igualment, la proposta nacional dels ‘Països Catalans’ que teoritzà i defensà, va obligar les cultures polítiques de Catalunya i les Illes a modificar els seus plantejaments nacionals. Tot l’espectre de l’antifranquisme, des de l’esquerra al nacionalisme passant per la dreta liberal, es veieren interpel·lats per la proposta fusteriana. Amb la transició, però, els esdeveniments anaren arraconant a intel·lectuals i propostes polítiques com la fusteriana. La consolidació de la democràcia i l’Estat de les autonomies acabà per mostrar que plantejaments nacionals com el fusterià no encaixaven en el nou règim.
