L’Institut d’Estudis Catalans ha posat en marxa un portal que localitza i documenta més de 1.200 monuments commemoratius de l’espai públic català, els quals s’acompanyen d’una fitxa amb el tema, la ubicació, l’autor, les característiques, informació complementària i la imatge corresponent. El web incorpora un mapa interactiu i una cercador que permet buscar monuments per municipi, comarca, tipologia, autor o any.
Han quedat fora de Monuments Commemoratius de Catalunya els de temàtica religiosa, i només es recullen els que tenen “relació directa” amb la història de la localitat, segons explica la institució. Pel que fa a les plaques als murs dels edificis, només s’han tingut en compte aquelles considerades “especialment singulars o excepcionals. Tampoc no s’han tingut en compte els cementiris, llevat del cas de monuments “d’específic caràcter civicopolític”, ja que l’atenció d’aquesta base de dades se centra en els espais oberts de parcs, places i avingudes.
El web també incorpora tres estudis que ofereixen algunes conclusions sobre aquest projecte de recerca. El primer analitza els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes; el segon tracta els monuments commemoratius catalans erigits fora de Barcelona entre el 1880 i el 1918; i el tercer estudi analitza els monuments commemoratius aixecats a Barcelona a partir del 1977.
Amb aquesta eina, l’Institut d’Estudis Catalans vol contribuir a donar a conèixer i a valorar els monuments commemoratius que formen part del patrimoni públic i que els catàlegs monumentals existents no sempre tenen en compte perquè valoren més els elements arquitectònics i arqueològics.
“La memòria permanent al carrer es plasma en monuments commemoratius, de manera que el seu repertori mostra com els poders municipals i la societat civil han anat configurant un imaginari que es projecta cap al futur partint del passat i també del present, amb una proposta de valors de cohesió i d’integració socials”, assenyala l’Institut d’Estudis Catalans. “Ja fa temps que la història de la memòria col·lectiva per mitjà de les seves manifestacions visuals interessa als historiadors de molts països”, afegeix la institució.
