Ramon Alberch, fins fa poc subdirector general d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat, ha escrit el llibre El preu de la memòria. El cas de l’Arxiu Centelles, on explica les de la polèmica venda. Alberch, president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i de l’ONG Arxivers Sense Fronteres, va ser l’encarregat de negociar amb els fills d’Agustí Centelles la compra de l’arxiu que finalment va adquirir el Ministeri de Cultura.
En el llibre, l’arxiver compta amb la documentació necessària per demostrar que els motius de Sergi i Octavi Centelles per vendre l’arxiu al Ministeri van ser bàsicament econòmics, que davant la crítica institucional i mediàtica van voler “reescriure” els fets, i que no va existir cap intent de confiscació de l’arxiu per part de la Generalitat.
El primer document que cita Alberch és l’última declaració pública d’Agustí Centelles abans de morir, feta a TVE el 1984: tot i estar dolgut per la poca atenció que ha rebut de les institucions catalanes, diu que no actua mogut per “una qüestió econòmica” i afirma: “El meu arxiu fotogràfic es quedarà en alguna institució històrica catalana per utilitat pública”.
Primers contactes
Els intents formals d’integrar el fons Centelles a l’Arxiu Nacional de Catalunya van començar el juliol del 2008, i van continuar al setembre i al novembre. Els germans Centelles s’inclinaven per una cessió, reservant-se els drets d’explotació, que era d’uns 100.000 euros a l’any. En la següent reunió, el 18 de febrer del 2009, sense previ avís, van canviar de posició i van dir que el volien vendre, fixant el preu en 720.000 euros. La conselleria de Cultura va respondre que eren massa diners.
El 26 de febrer, Sergi i Octavi Centelles van enviar un burofax en què donaven al Govern “un temps prudencial” per buscar els diners: “Serveixi aquest escrit com a prova de la intenció de mantenir en aquest arxiu [l’Arxiu Nacional] l’obra d’Agustí Centelles”, apuntaven. La conselleria va quedar tranquil·la i va començar a buscar fórmules.
El paper del Ministeri
En una nova reunió al març, el Govern ofereix mig milió a més de seguir cobrant els drets d’autor (100.000 euros) durant quatre o cinc anys. Els fills de Centelles no ho troben suficient i els preocupa la fiscalitat de la venda. Acorden que dos experts del Govern facin un estudi a fons de l’arxiu.
En paral·lel, i sense coneixement de la Generalitat, la directora de l’Arxiu de Salamanca, María José Turrión, també redacta un informe. El dels tècnics catalans data del 3 de juny, i el de Turrión, del 25 de maig. El 27 de maig va entrar al registre de l’Arxiu de Salamanca una oferta dels Centelles pel preu de 850.000 euros. Alberch ho qualifica de “doble deslleialtat”, dels fills de Centelles i del Ministeri de Cultura. En aquella època, l’arxiver parlava dia sí i dia també amb Madrid per tractar el retorn dels papers de Salamanca. “Mai” ningú no va avisar-lo que els Centelles havien ofert el seu arxiu al ministeri, ni tan sols quan van tancar l’acord.
El 27 de juliol, els germans Centelles es van reunir amb el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, amb un preacord: mig milió i 7 anys d’explotació dels drets, més una gran exposició i un premi amb el nom de Centelles. L’oferta es va reiterar el 31 d’agost i el 22 de setembre, sense resposta. Al cap de pocs dies, van trencar relacions per telèfon.
El suposat intent de confiscació
Sergi i Octavi Centelles sempre han dit que van decidir vendre l’arxiu al ministeri perquè la Generalitat va voler “confiscar-los” el fons en declarar-lo bé del patrimoni cultural català. Les dates no quadren: el 26 d’octubre, la Generalitat va incoar un expedient per declarar el fons patrimoni cultural (temia que el venguessin a l’estranger), la qual cosa no impedia la compra per part del Ministeri, que per llei té prioritat, i sobre l’acció del qual el Govern no tenia coneixement.
Es va informar per carta als germans Centelles de la decisió el 4 de novembre, i la declaració es va aprovar l’11 de novembre. Abans, però, el 29 d’octubre, el representant dels germans, Joaquín G. Gasca, havia comminat la conselleria a fer una nova oferta, i el 30 del mateix mes el Ministeri de Cultura va acordar la compra de l’arxiu per 700.000 euros. De l’oferta d’exposicions, la publicació d’un catàleg i la convocatòria d’un premi, de moment no n’ha cristal·litzat cap.
L’afer en positiu
De tot el cas, Ramon Alberch creu que n’ha sorgit una conseqüència positiva: “S’ha tornat a posar sobre la taula la imprescindible valorització del patrimoni fotogràfic català”. Tot i que després de l’esclat del cas Centelles alguns van intentar especular econòmicament amb els arxius, els darrers mesos s’han tancat una sèrie d’acords de dipòsits en institucions públiques.
Amb tot, el també director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, creu que és imprescindible establir una política clara i, per què no, analitzar si cal un centre especialitzat d’abast nacional.
Fonts: Ara / Avui-El Punt
